És la cultura del pacte, estúpid!

«Benvingut sigui per tan una nova política que condemna als representants a entendre’s i fer política comuna»

| 23/12/2015 a les 20:40h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/12/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Formar govern amb un Congrés dels Diputats amb deu grups polítics és un repte. I més si els pactes "naturals" sumen exactament el mateix nombre de parlamentaris.
La bona notícia és que en un sistema electoral que afavoreix les majories absolutes, la voluntat del poble ha posat fi al bipartidisme. Un bipartidisme que anys enrere recordo es va descriure com a "caïnisme", on els dos partits s’intercanviaven el poder feien tot el possible per fer malbé la gestió de l’altre o deixar-lo en una posició dolenta quan tocava fer el traspàs del poder.

El concepte de lleialtat institucional no existia enlloc, encara que això significava perjudicar el país. No sé fins quin punt la mentalitat política de “quién no corre vuela” i del “aquí te pillo, aquí te mato” és la responsable principal de la malversació clamorosa de fons públics i el sobreendeutament d’administracions públiques vistos en els darrers anys.

Benvingut sigui per tan una nova política que condemna als representants a entendre’s i fer política comuna. Comuna i amb visió de futur. Estic segura que quan es va atacar el tripartit català per terra, mar i aire també va ser perquè des del mateix estat no es volia que tinguin èxit en la seva tasca, no fos cas que la cultura del pacte tingués bons resultats i prediqui amb l’exemple cara a la resta de l’Estat. Però la idea dels pactes ha quallat, s’han acabat els grans poders hegemònics.

A Alemanya és el mateix sistema electoral que minva la possibilitat d’aconseguir majories absolutes. Per tant, governar en majoria simple o amb coalició es considera normal i arribar a pactes no és per la voluntat diversificadora dels votants, sinó fomentat pel mateix sistema. Podríem dir que no té tan de mèrit diversificar un parlament com si veiem ara els resultats de les eleccions del 20D, realment espectaculars en aquest sentit. Torno a dir: am un sistema electoral que fomenta les majories absolutes.

Com a nota divertida afegeixo que els partits alemanys sovint fan pactes previsibles, però l’aritmètica parlamentària no sempre ho permet fer així.  Ens trobem amb algunes perles que creen hilaritat i sobrenoms divertits en la premsa com la proposta de una coalició de “Jamaica” (inspirada en la bandera d’aquest país) amb CDU, FDP i Grünen, és a dir entre els colors polítics de negre, groc i verd.

I és que de vegades un toc d’humor ens va bé a tothom... fins i tot potser facilita l’entesa política?
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Previsió
Anònim, 24/12/2015 a les 21:04
+3
-2
Hi ha una matemàtica possible i, de cara a ells, desitjable:

- Abstenció de Cs, 40 escons, queda la majoria en 156.
- El PSOE pacta amb Ps, Ps-Compromís, Ps-Marea (que deixen de banda el dret d'autodeterminació), IU, PNV i CC, sumant 156 vots favorables.
- Voten en contra PP, ECP (que manté el dret d'autodeterminació), ERC i DiL, que són 154 escons.

Per tant, Cs pot dir que no ha votat pel Rajoy i que no ha facilitat la investidura de qui estigui en favor de l'autodeterminació, el PSOE que no ha pactat amb qui demana l'autodeterminació i Ps que ha bastit un govern d'esquerres. I els catalans, ECP inclòs, queden arraconats al Congreso.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marie Kapretz
Nascuda a Berlín vaig venir a Catalunya per a estudiar i m’hi vaig quedar. Visc a la preciosa comarca del Berguedà. Emprenedora reflexiva. Faig de pont cultural entre les persones dels meus dos països.
El monument turístic que corona Gisclareny, el municipi més petit de Catalunya. | Aida Morales
Aida Morales
01/01/1970
Gisclareny no creu que ser el municipi més petit li pugui aportar un major nombre de turistes o activitat econòmica | Al poble hi havia hagut 300 cases habitades, quatre castells, sis ponts, una quinzena d'esglésies romàniques, sis molins, dues serradores, quatre hostals, una farga i una teuleria
01/01/1970
La víctima va patir una fractura de pelvis, un traumatisme cranioencefàlic i ferides que van requerir punts de sutura
Miquel Forns, alcalde de Sitges, al Racó de la Calma | Aleix Ramírez
Aleix Ramirez
01/01/1970
Després de sis anys "eixugant deute", Forns (PDECat) creu que les noves inversions "donaran resposta a gran part dels problemes que té el municipi"
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent