Sis coses que cal saber del 20-D a Catalunya

«Igual que el "share" de la televisió, on la cadena més vista del dia no arriba al 13% de l’audiència, cada vegada serà més fàcil quedar primer amb menys percentatge»

per Roger Buch, 15 de desembre de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
1. A Catalunya està tot obert i hi ha sis partits molt igualats que aspiren a estar entre els primers. D’aquests, el PP va per darrera en els sondejos però tots els altres: C’s, ERC, En Comú-Podem, Democràcia i Llibertat i el PSC tenen possibilitats de quedar en el gran grup. Amb tanta fragmentació el que guanyi potser no aconsegueix més de 9 o 10 diputats dels 47 en joc. Recordem que en les darreres europees ERC va “vèncer” amb un 23% a tot Catalunya, a les municipals Colau es va “imposar” a Barcelona amb un 25%, o el 27S C’s va “guanyar” a Nou Barris amb un 22% . Igual que el share de la televisió, on la cadena més vista del dia no arriba al 13% de l’audiència, cada vegada serà més fàcil quedar primer amb menys percentatge. Però encara que el vencedor ho sigui per la mínima, tindrà el premi de pintar el mapa dels Telenotícies i la premsa amb el seu color i així ho veurà Catalunya, Espanya i el món sencer.

2. El setè partit és Unió. Cap enquesta li dóna possibilitat però si repetís els resultats a Barcelona i la participació baixés en relació al 27-S, tindria possibilitats d’entrar. En aquest cas Unió té un problema, i aquest problema es diu 3%. No és cap comissió sinó la barrera electoral que la llei preveu a partir de la qual es pugui tenir representació. Com més alta sigui la participació menys possibilitat que Duran torni al Palace.


3- Una demarcació que pot decidir la victòria en escons a Catalunya és Lleida. Només hi ha quatre diputats en joc i podrien donar moltes alegries a l’independentisme, ja que juntament amb Girona s’ha mostrat en les darreres convocatòries com un feu sobiranista. A hores d’ara ERC i DiL van endavant en els sondejos i quedaran destacats per davant dels altres partits. Si els dos partits independentistes arribessin a doblar els que quedin en 3a i 4a posició, difícil però no impossible, l’independentisme s’imposaria amb una rotunditat de 4 a 0.

4. El cas de de Tarragona, en canvi, és molt més endimoniat, perquè s’hi juguen sis escons i les forces estan molt igualades entre els sis capdavanters. Algunes enquestes han pronosticat empat a un entre totes elles. Si el primer d’aquests sis partits aconseguís doblar amb vots al que n’obtingui menys, que probablement serà el PP, quedaria 2-1-1-1-1-0 i Tarragona acompanyaria Girona i Lleida en deixar a zero els populars. Ciutadans es postula per quedar en primera posició i els independentistes ja apel·len a la mobilització total per impedir-ho.

5. El Senat també canviarà de colors. Normalment els 16 senadors en joc, quatre per província, acabaven repartits entre CiU i PSC. Ara tot és molt més obert i segons com es donessin les combinacions de Tarragona i Barcelona, amb l’afegit de l’atractiu electoral del jutge Vidal que es presenta amb els republicans, podríem estar davant un resultat històric per l’independentisme.

6. Finalment cal recordar aquella coneguda llei de la democràcia que diu que el valor d’un vot és independent de l’estat d’ànim de qui l’emet. A l’hora de comptar les paperetes, aquelles emeses amb màxima il·lusió, immortalitzades amb una selfie i que han deixat els dies previs el telèfon de l’elector col·lapsat d’enginyosos missatges de Whats App... valen exactament el mateix que les paperetes emeses amb desgana per persones que no han assistit a un míting en la seva vida. Els independentistes es van quedar amb un pam de nas en comprovar aquesta teoria irrefutable el passat 27-S. El 20-D podria passar exactament al revés. Desvestida de tota èpica prèvia, si els independentistes anessin tots a votar podrien arribar a obtenir una victòria espectacular.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
22/08/2017

No és cap anècdota

18/07/2017

L’ 1 d’octubre, el «no» podria guanyar

20/06/2017

Aquesta remor que se sent..., és de democràcia

23/05/2017

Que es parli de referèndum, com més, millor

25/04/2017

Retratar el dèficit democràtic

28/03/2017

Les tasques de l'independentisme fins al setembre

28/02/2017

8 bones pràctiques per viure feliç a Twitter

31/01/2017

Imparables

03/01/2017

Referèndum 2017 i 9-N: semblances i diferències

06/12/2016

La Constitució, que «entre tots ens hem donat»

Participació