República federal Catalunya

«No es pot entendre el federalisme alemany sense tenir al cap la convivència de les tribus germàniques al centre d'Europa fa 2000 anys»

| 09/12/2015 a les 08:27h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/12/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Alemanya és un estat federal. Espanya és un estat federal. Què sents quan llegeixes aquestes dues frases? A mi, la primera frase no provoca cap emoció, perquè que Alemanya sigui un estat federal és un fet com qualsevol altre. En canvi manifestar que Espanya és o vol ser un estat federal em provoca reaccions emocionals, com una lleugera irritació. Explicaré per què: perquè sovint tinc la sensació que darrere de la pretesa voluntat de construir un estat federal al lloc on ara trobem el regne d'Espanya s'amaguen interessos poc transparents. I per tant tinc la sensació que em volen aixecar la camisa, cosa que no m'agrada.

Zapatero va ser federalista quan va arribar al poder. Per què els seus no el van deixar dur a terme una reforma administrativa de l'estat? Què ens fa pensar que la situació ha canviat i ara sí que és possible? Tampoc m'agrada que em fan topar dues vegades amb la mateixa pedra. El sector federalista català (algú coneix un federalista espanyol en el panorama polític actual?) pren sovint Alemanya com a exemple de convivència pacífica en un estat federal. Però per conviure en pau, tots han de cedir una mica del seu poder a favor del bé comú. Vista la trajectòria històrica de la política espanyola cal preguntar-nos: seríem a l'estat epanyol capaç de fer-ho?

No es pot entendre el federalisme alemany sense tenir al cap la convivència de les tribus germàniques al centre d'Europa fa 2000 anys i la seva unitat, a pesar de rivalitats i diferències òbvies, contra l'adversari comú: Alemanya mai havia sigut un espai cultural homogeni. De fet la riquesa de l'idioma i els seus dialectes avui dia també remunta a arrels diverses no d'un sol idioma alemany, sinó dels idiomes que cohabitaven entre l'espai d'ocupació romana a l'oest i els idiomes d'arrel eslava a l'est. De la convivència de les tribus passat per la cooperació dels regnes sota l'emperador Carlemany fins al federalisme alemany actual elaborat pels aliats després de la segona guerra mundial, podem observar una lògica contínua: políticament i lingüísticament, la cultura alemanya prové de fer pinya dels no-tant-diferents en contra dels encara molt més diferents.

A Alemanya doncs tenim infinites varietats dialectals –algunes poc intel·ligibles si no ets de la regió-, sis (!) idiomes cooficials reconeguts i dues religions autòctones que marquen maneres de ser molt diferents entre les persones practicants. I totes aquestes diferències, en àmbit polític no molesten a ningú.

En canvi a Espanya sempre hi ha algú a qui l'existència d'altres idiomes (en el seu vocabulari: “perifèriques”) el molesta i qui fa demagògia en contra d'elles. El menyspreu a les diferències es converteix en un discurs pseudopolític per a guanyar vots sense que s'adonin que el respecte vers un idioma és el respecte vers una identitat i per tant vers una part de la població pròpia. Segons sembla, als grans grups d'interessos espanyols ja li va bé aquest discurs de tic xovinista, ja que sempre troben un aspirant polític disposat a defensar-lo per tal d'arribar al poder de manera ràpida.

Tornant a la història del federalisme alemany: davant d'aquestes diferències culturals i històriques entre el país centreeuropeu i l'estat espanyol de tradició centralista-borbònic podem intuir la complexitat que representa voler crear un estat federal on predomina una cultura centralista des de fa segles i que segueix predominant avui dia.

I és aquí on Catalunya s'ha de recordar sempre de les seves arrels com a país de convivència “federal” en èpoques dels comtats i pagui sota un rei amb rol conciliador. No caiguem en el model d'un estat centralista. Hauríem de tenir prou valentia per a crear el nou estat territorialment equilibrat, no només com a mostra de respecte vers els habitants de totes les comarques, sinó com a eina per crear un país pròsper on el creixement econòmic i és infraestructures arribin més enllà de l'àrea metropolitana. Tenim la possibilitat de fer-ho.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No se equivoque
f b, 09/12/2015 a les 15:02
+9
-20
"En canvi a Espanya sempre hi ha algú a qui l'existència d'altres idiomes (en el seu vocabulari: “perifèriques”) el molesta i qui fa demagògia en contra d'elles"

Los 'algú' a que usted se refiere son absolutamente minoritarios en España. No es la lengua lo que molesta, sino los que utilizan la lengua con intereses espurios. No se equivoque. En España, como en Alemania, la gente considera, en su gran mayoría, que las lenguas son bienes culturales a proteger, en la medida de lo posible. Pero les desagrada que se utilicen como herramienta para separar y/o marginar.
@Cap de FaBa
Anònim, 09/12/2015 a les 22:54
+8
-3
Noooo, i araaaaaa.

La gent no insulta (literalment) els que parlen aragonès o asturià perquè el parlen sinó perquè són uns independentistes radicals dels seus respectius territoris.

A mi el 1977 em van insultar repetidament per diferentes zones sense que en aquella època tinguéssim ni Estatut, ni immersió lingüística, ni pretensions independentistes. Com t'ho expliques, cap de faba?
Para Anònim, 09/12/2015 a les 22:54
f b, 10/12/2015 a les 15:38
+5
-13
"A mi el 1977 em van insultar repetidament per diferentes zones"

A saber qué harías. No conozco a nadie que insulte porque sí. ¿Les dijiste 'Espanya ens roba', o algo similar? O a lo peor topaste con la horma de tu zapato (Cap de FaBa, ¿te suena?)

N.B.: es muy posible que los asturianos que hablan bable sean independentistas asturianos. No es así en Aragón, donde el aragonés antiguo se ha mantenido prácticamente como se hablaba en 1100, con grandes influencias occitanas, en los remotos valles del Pirineo. En el resto de Aragón la lengua evolucionó desde el romance navarro-aragonés, tal y como lo hizo en Navarra y La Rioja, cunas, junto con Castilla, de la lengua española, para finalmente converger con el castellano.
aclarim-nos
[email protected], 10/12/2015 a les 21:48
+2
-0
Espanya no pot ser federal, no s'ho pot permetre econòmicament, es una qüestió de incompatibilitat de sistema econòmic.
Sense parlar de transferències fiscals i recaptació d'impostos parlar de federalisme no passa de ser simplement estètic. Un simple repartiment càrrecs de i organismes sense poder real.
No se equivoque usted
Anònim, 11/12/2015 a les 12:36
+10
-2
Des d'Espanya la pluraliat lingüística sempre s'ha vist com una amenaça a la identitat espanyola, que sempre s'ha intentat vincular amb la identitat mesetària de Castella. Es per això que la identitat catalana (amb la seva llengua com a estandard) no s'ha sentit mai còmode en un lloc on des de sempre s'ha inentat "espanyolitzar als nens catalans" (li sona la frase?)
A l'article es proposa una identitat alemanya comuna reflex de moltes semblances (tot i les diferències òbvies entre regions) com a resposta a amenaces culturals exteriors. N'És un bon exemple el xoc de civilitzacions que es produí entre imperi romà i Germània que va comportar una separació "de facto" del continent europeu fins l'entrada de a la història de Carlemany (no sense patiments per als saxons, i altres tribus germanes paganes, per cert). Per contre, la història d'Espanya amb el desenvolupament de Castella com a súper-nació ibèrica amb reis absolutistes ha comportat el menyspreu històric de la resta de pobles de la península.
Para Anònim, 11/12/2015 a les 12:36
f b, 11/12/2015 a les 14:41
+4
-6
's'ha inentat "espanyolitzar als nens catalans"'

Se equivocan ustedes con el sentido de esta frase. Lo que implica no es que se quiera privar a los niños catalanes de su identidad catalana, sino que se refiere a las acciones a realizar para que no ocurran cosas como la siguiente, de la que yo doy fe:

Un niño catalán de apenas 5 años de edad, paseaba con sus padres y en su camino se cruzaron con un edificio en el que ondeaba la bandera española. El niño la miró y dirigiéndose a su padre, le espetó: 'Mira papá, la bandera de p**a España"'
Catalunya
Anònim, 11/12/2015 a les 17:00
+5
-2
Cataluña fue un territorio independiente en el reino de Aragon, federada a Aragon y

Valencia,por entonces también independientes.No interesa recordarlo.





@Cap de FaBa
Anònim, 11/12/2015 a les 18:16
+3
-1
Difícilment podia jo dir-los res de l'estil "Escanya ens roba" perquè en aquells moments ni ho sabia, ni tenia el més mínim sentiment ni catalanista ni independentista.

Presenta'm un sol asturià independentista, cagarro amb melenes.
al fb de les 14:41
gatemprenyat, 11/12/2015 a les 22:26
+2
-3
No hi ha res mes estupid que barrejar olles i cols. Que un nen de 4 anys digui "la bandera de puta Espana" te com a causa l'escola catalana? Pero quina mena d'analisi mental es aquesta, per favor? Que creus, que a parvulari les mestres ensenyen les banderes dels paisos als nens de 4 anys (cal tenir clar que estem parlant de P4, eh?) i que quan mostren la bandera espanyola els ensenyen que aquesta es la bandera de "puta Espanya"?

Perque la frase del Wert de "espanolizar a los ninos catalanes" es refereix directament a una voluntat politica d'intervenir-coartar l'escola catalana. Que tu posis aquest exemple com una justificacio es surrealista. El que es evident es que aquest nen de 4 anys si d'algu ha apres la frase de "puta Espanya" sera dels seus pares, i no de l'escola.

Per tant, senyor anonim, si voste te algun problema amb aquesta anecdota es amb els pares i la familia del nen. Carregar-ne el mort a una part essencial de l'autogovern catala com a resposable de que un nen digui aquesta frase nomes pot ser fruit d'algu amb baixa capacitat de raonament o simplement algu que actua amb mala intencio.

Per cert, jo als meus fills els ensenyo el que em dona la gana segons els valors i criteris que jo i la meva dona tenim. No ensenyem als nostres fills l'insult i el menyspreu a ningu. Pero si ho fessim, i malgrat que ho considero incorrecte i un error gravissim, ho fariem des de la llibertat d'escollir aquest cami.
ampliant el focus
gatemprenyat, 11/12/2015 a les 23:17
+1
-0
La Marie Kapretz planteja un tema molt interessant: la mentalitat federalista (com a consequencia del del pactisme catala de l'edat mitjana) com a sistema intern per a Catalunya. Aquesta mentalitat te tota l'actualitat en una Catalunya excessivament desequilibrada en un centralisme barceloni que per alguns territoris acaba sent asfixiant.

Jo ampliaria el focus que proposa la Kapretz i m'agradaria rescatar la idea, no necessariament d'uns Paisos Catalans, que tambe, sino en una aliança regional d'Occitania i els territoris catalanoparlants. Els catalans hauriem d'entendre que culturalment els valencians, els mallorquins, els menorquins, els evissencs, els andorrans, i tambe el conjunt dels occitans som aliats naturals. Madrid ens "xucla" les energies i ens impedeix pensar que enlloc de ser l'extrem d'un centre (la periferia de la meseta castellana) podem ser un nexe essencial d'unio d'un ambit que trenca la rigidesa de les actuals fronteres estatals.

Quants catalans han llegit mai Mistral? O han escoltat musica de Deodat de Severac? Quants catalans saben que el folklore dels gegants es compartit amb l'ambit francofon? Quants saben que es la muixeranga d'Algemesi? O la historia del teatre de Mao? O en quina ciutat va neixer Jaume I el conqueridor?

Quan ens treurem els "mass media" espanyols que ens xuclen l'anima i el temps i enforitrem la curiositat per descobrir els nostre veins? Quin sentit te voler ser nomes un triangle encastat entre Espanya i França si el nostre ambit natural (i historic) son les dues bandes dels pirineus amb el mediterrani de fons?

Ja se que el que dic pot sonar a idealisme utopic, pero es a partir de la mentalitat de la voluntat de teixir i coneixer als veins que tenim que l'idealisme s'acosta, mica en mica, en una realitat palpable.
Para gatemprenyat, 11/12/2015 a les 22:26
f b, 13/12/2015 a les 00:38
+1
-0
"El que es evident es que aquest nen de 4 anys si d'algu ha apres la frase de "puta Espanya" sera dels seus pares, i no de l'escola."

Y éste es el problema principal. Que muchos niños catalanes crecen en un entorno en el que el odio a España -o como mínimo el menosprecio injustificado- es perceptible. Nunca he visto nada parecido en ningún lugar en el que haya estado. No digo que en la escuela se enseñe esto de manera expresa. Pero sí es cierto que, en general, se transmite, de manera intangible, ese sentimiento. Intentar negarlo, no lo hace falso.


"Perque la frase del Wert de "espanolizar a los ninos catalanes" es refereix directament a una voluntat politica d'intervenir-coartar l'escola catalana"

¿Y esta interpretación por qué ha de ser la correcta? Yo sigo sosteniendo que la mía es la que lo es.
propaganda
timbaler, 13/12/2015 a les 15:54
+0
-0
Mira si eren federalistes els Alemanys, que per exportar pacificament el seu federalisme a txecs, eslovacs , hungars , serbis, croats, francesos, rusos, etc van iniciar "liberrimamente " dos guerres mundials. Vinga senyoreta no ens vulgui vendre la moto. el federalisme se li va imposar a la part alemanya administrada pels aliats, com a forma de govern, no van ser el alemanys els que ho van escorllir, ells sempre havian volgut desde Bismarck , a Hitler un Reich centralitzat.i en continua expansio, nomes la derrota i la pau magnannima dels aliats va permetre resorgir a aquest llop amb pell de be , que ja torna a treure la poteta.
PD: Be la poteta ja la va treure quan els criminals de guerra Kohl i Genscher, van colaborar en la destruccio d'un altra republica federal, la de Yugoslavia

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marie Kapretz
Nascuda a Berlín vaig venir a Catalunya per a estudiar i m’hi vaig quedar. Visc a la preciosa comarca del Berguedà. Emprenedora reflexiva. Faig de pont cultural entre les persones dels meus dos països.
Oriol March
01/01/1970
Roger Torrent presidirà la cambra en la dotzena legislatura amb Josep Costa (JxCat) com a vicepresident; la incògnita sobre Puigdemont i el rol dels presos marcarà els primers compassos | Rajoy ja ha avisat que recorrerà al TC si es permet votar els electes exiliats en la primera sessió del Parlament
01/01/1970
La mesura seria voluntària i podria beneficiar aquells treballadors que van cotitzar més al principi o a la meitat del seu trajecte professional
01/01/1970
Tallat el tren entre l'Ametlla i Mont-roig del Camp | El vent bufarà amb força fins a la tarda al Pirineu, litoral i prelitoral centre i sud del Principat
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá
Carles Puigdemont, durant el seu primer i únic debat de política general com a president | Adrià Costa
01/01/1970
Les dificultats per reescollir Puigdemont generen un debat soterrat a la seva llista i al conjunt de l'independentisme, que afronta la legislatura amb baixes i el full de ruta per definir | El president podria no tornar per evitar la detenció i això forçaria que un conseller primer portés el dia a dia o un relleu
Passant dels Tonis a Taradell | Josep M. Costa
01/01/1970
NacióDigital recomana la Festa dels Tonis de Taradell, una jornada intensa al Kursaal de Manresa, una òpera còmica al Liceu, l'exposició "El tren de la Modernitat", i Els Pastorets de Calaf
Miquel Puig a «Espejo Público» | Antena3
01/01/1970
«Tinc la sensació cada dia més confirmada que al programa de Susanna Griso estan encantats sent l'esperpent que són»
Artur Mas, Carme Forcadell, Anna Simó i Lluís Corominas, amb Carles Puigdemont | Adrià Costa
01/01/1970
Forcadell i Mas, que aquesta setmana han anunciat la renúncia als seus càrrecs, exemplifiquen el cost dels processos judicials | Els comiats se sumen a l'aval a la Constitució expressat per Forn i Sànchez davant del Tribunal Suprem
L'artista Lita Claver | Isaac Meler
01/01/1970
«La Barcelona de Lita Claver ja quasi no hi és. No ens lamentem però celebrem que ha existit»
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, en la primera reunió de l'anterior Govern | Adrià Costa
01/01/1970
Els republicans sostenen que aquesta decisió permetria aportar un nou argument davant del Tribunal Suprem per aconseguir l'excarceració | Damunt la taula, segons fonts de la negociació, també hi ha la possibilitat de crear un "conseller primer" que recauria en mans d'ERC