1 de 10

Internet s'escapoleix de la Junta Electoral

per Karma Peiró, 6 de desembre de 2015 a les 00:01 |

«La JEC no pot prohibir els debats organitzats per un diari o una emissora de ràdio privada a través d'internet»

Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El 24 de novembre del 2010, la Junta Electoral Central (JEC) va decidir in extremis no autoritzar un cara a cara entre Artur Mas i José Montilla a TV3, candidats tots dos a les eleccions al Parlament. No sé si recordaran el cas. ERC, PP i Ciutadans, com que no van ser convidats, van interposar un recurs a la JEC. I l'organisme regulador va respondre prohibint el debat per no haver-ho comunicat amb un mínim de cinc dies d'antelació. La decisió va arribar només una hora abans de començar el debat. I Josep Cuní, que havia de dirigir-lo; els periodistes acreditats i els milers de ciutadans que esperaven escoltar els arguments d’un i d’altre candidat es van quedar bocabadats. 

Què hagués passat si s’hagués enregistrat igualment i emès únicament per internet? La JEC podria haver-ho impedit? Internet no es contemplava ni es contempla encara dins de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG, o legislació electoral espanyola).

Aquest dilluns 30 de novembre, per primera vegada, hem assistit a un debat electoral organitzat per un mitjà no televisiu, El País, i emès únicament per Internet. Albert Rivera (C’s), Pablo Iglesias (Podemos) i Pedro Sánchez (PSOE) van debatre durant hora i mitja sobre economia, sanitat, terrorisme, la independència de Catalunya i la regeneració de la política. Mariano Rajoy (PP) va ser convidat però va refusar la invitació. 

El rotatiu es va convertir en un gran plató, amb camerinos, i connexions amb analistes polítics per valorar l'abans i després del debat. Més de 50 mitjans van sol·licitar connectar en directe i El País els va cedir el senyal. L’experiment va superar amb escreix qualsevol altre enfrontament polític televisat del passat. No només per l’audiència que el va seguir, sinó també per la manera en què van poder participar. A través de Twitter, el hastag #elpaisdebate es va convertir en trending topic, els espectadors internautes van poder valorar l’actuació dels tres polítics i preguntar en temps real. Des del diari, es van analitzar les audiències al detall fins al punt de saber des de quines àrees geogràfiques d’Espanya s’havia seguit més, o quantes 'piulades' havia tingut un determinat tema. I això va permetre saber què preocupa realment a un bon gruix de la població espanyola. Mai abans s’havia pogut participar tant en un debat electoral. 

Però aquesta no ha estat l’única experiència de la setmana. Divendres la Cadena Ser va emetre per streaming un debat amb els candidats de València al 20-D. De nou, l'emissora es va convertir en un plató televisiu i tot va quedar enregistrat. Si vostè se'l va perdre en directe, el pot visionar tranquil·lament des del sofà de casa.  

El més interessant del cas és que la Junta Electoral Central res pot fer per impedir que qualsevol mitjà no televisiu organitzi i emeti un debat, com tampoc pot fer res si altres partits interposen recursos per no haver estat convidats, tot i tenir dret a representació. En el cas de #ElPaisdebate ho va intentar UPyD i Coalició Canària, però la JEC va arxivar les queixes perquè la LOREG només assegura els ‘principis de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals en els mitjans televisius privats”. Això vol dir que ni la premsa, ni les ràdios privades ni Internet estan regulades. Increïble, oi?  

El 2010, quan la JEC va prohibir el cara a cara, ja es podia haver fet el que El País ha provat amb èxit ara. La tecnologia no era ni menys potent ni les audiències estaven menys preparades. Però han calgut cinc anys per adonar-nos del potencial comunicatiu que té qualsevol mitjà explotant tots els recursos d’Internet.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Karma Peiró
Directora de NacióDigital
A Twitter: @kpeiro.
Més articles de l'autor
28/04/2018

​El sentiment dominant

21/04/2018

15.000 «bots»

14/04/2018

​El dret a protestar​

07/04/2018

Realitat o ficció?

31/03/2018

És una bogeria

24/03/2018

L'efecte bumerang

17/03/2018

Què fem, prohibim el futur?

10/03/2018

Soraya i els robots

07/03/2018

Sí, fem vaga

24/02/2018

El món que volem

Participació