​A Alemanya, hi existeix l'espoli fiscal? (responent Josep Borrell)

«La seva intenció vertadera no és aclarir les coses, sinó insultar directament els representants polítics catalans»

| 16/11/2015 a les 07:25h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/11/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En un recent article el sr. Josep Borell va voler donar una lliçó de realitat política, contrastant-la amb el "realisme màgic" que diu que s'ha instal·lat en el discurs polític independentista català. Josep Borrell comença l'article publicat a El Periódico el 6 de setembre d'enguany citant a Montesquieu i entenc que la primera frase del seu article com una declaració d'intencions: “Montesquieu deia que 'tot ciutadà està obligat a morir per la seva pàtria, però ningú està obligat a mentir per ella'” per desprès dir que bàsicament els representants polítics catalans estan inventant-se números per a enganyar als catalans.
Vegem:

Josep Borell és un polític experimentat amb llarg recorregut que coneixerà el funcionament dels engranatges estatals i europeus millor que jo, sens dubte. Però sí que voldria fer un apunt sobre el que diu de les balances fiscals alemanyes. S'aventura a opinar sobre el funcionament intern de l'estat federal amb manifestacions que em posen els pèls de punta.  Quan escriu que Junqueras i Mas “enganyen els catalans amb una inventada comparació amb Alemanya i unes balances fiscals alemanyes que mai van existir” em demostra que la seva intenció vertadera no és aclarir les coses, sinó insultar directament els representants polítics catalans.

Les balançes fiscals dels Bundesländer sí que existeixen i es poden consultar a la pàgina web del Bundesfinanzministerium (Ministeri d'Hisenda alemany) per separat o en una taula resumida pels anys 1950-1994 i 1995-2013. Hi són indexats tots els Länder amb la quantitat clara de diners que percebien o en cas de tractar-se d'un aportador net, del que aportaven. En canvi no vaig ser capaç de trobar una taula d'aquestes característiques a l'estat espanyol. Sembla que les balances fiscals, per exemple, del 2013 estan esborrades de la pàgina del Ministeri d'Hisenda, ja que el link que hi enllaça des de Viquipèdia dona un “Error 404, página no encontrada” i utilitzant el cercador de la pròpia pàgina del ministeri tampoc dóna cap resposta. Per tant, sí que hi ha balances fiscals publicades a Alemanya, per cada any des del 1950. Senyor Borrell, per què acusa de manera tan dura els representants catalans de mentir quan el que diuen és la veritat?

Com funcionen les balançes fiscals alemanes? Molt resumidament, hi han dues línies d'equilibri territorial: les horitzontals entre els Länder i les verticals que el govern federal destina a les regions. Per calcular l'horitzontal (que és la que ens interessa aquí) s'aplica una fòrmula matemàtica a tots els Länder per igual considerant els ingressos regionals a través de la recaptació de diferents impostos. La idea de base és que hi ha Länder que per raons històriques o geogràfiques estan més ben posicionats per a acollir indústria que d'altres. Aquest punt de sortida desigual ha de ser reequilibrat per raons ètiques a través de les balances fiscals per així aproximar el poder adquisitiu de tots els ciutadans a la mitjana estatal. Actualment veiem que s'estanquen com a aportadors nets Hessen, Baden-Württemberg i Baviera i com els que més reben són els Stadtstaaten Berlín i Bremen i no es mouen d'aquesta posició. 

Però el sistema permet canvis: Hamburg ha passat en 2013 de ser aportador net a rebre ajuts. Baviera en canvi va poder deixar de rebre diners del fons entre 1987/ 1988 per ser ara el país més benestant i, per tant, el que més aporta a les balances fiscals. Però és gràcies a les aportacions d'aquestes balances fiscals (i òbviament el propi esforç) que va convertir aquesta regió inicialment pobra en una regió pròspera. Si ara els Länder aportadors nets es queixen perquè creuen que el sistema actual fa relaxar les regions més pobres i que resulta contraproduent a l'hora d'estimular l'esforç de cada Land de cara a atraure feina i indústria, el govern a través del Bundestag i Bundesrat està obligat a escoltar la petició. Per això està previst renegociar els barems del Länderfinanzausgleich, de les balances fiscals entre 2016 i 2019 i tot el que estic escrivint ara pot ser obsolet a partir d'aquell moment. Veurem en un futur que Alemanya reescriurà les lleis que interpreten l'article 107 del Grundgesetz (llei fonamental que parla de les balances fiscals). La cultura política d'aquest país veu clarament la necessitat de pactes per tal d'aconseguir un millor funcionament del conjunt estatal i fer reformes oportunes senpre mantenint un ambient d'estabilitat política.

El senyor Borrell manifesta en un altre escrit seu, el llibre titulat Las cuentas y los cuentos de la independencia que no hi ha tal cosa com un límit regulat del dèficit fiscal en el sistema alemany. Però sí que n'hi ha: les balances fiscals es perceben com un ens regulador amb el fi d'equilibrar el poder adquisitiu dels ciutadans habitants als diferents Bundesländer, però no com a ens nivellador. De fet, es prohibeix expressament la pèrdua del principi d'ordinalitat. És obligatori de mantenir el rànquing de riquesa dels Länder dins del sistema federal i així ho expressa clarament la sentència del Tribunal Constitucional alemany, el Bundesverfassungsgericht en les sentències 101, 185 i 221 del 1999.

Per cloure aquest article vull fer esment d'un fet més: Catalunya pateix el 2014 un dèficit fiscal de voltant d'un 7,7% del seu PIB (uns 15.000 milions d'Euros segons fonts de la Generalitat de Catalunya) i encara i així no és l'autonomia que més aporta a l'Estat Espanyol. Bayern, el Land que més aporta, hi va aportar en 2014 el total de 4.500 milions d'euros.

Malauradament no es pot comparar directament el percentatge del PIB que suposa el dèficit fiscal dels Länder, ja que allà es calculen no en base del PIB, sinó en base dels impostos recaptats en conceptes de volum de vendes. Veient els números intueixo, però, que també en termes de percentatge sobre el PIB seria més baix el que aporten que el dèficit en el cas català, però també ben en els casos balear, madrileny i valencià. Tot i així Baviera i Hessen van fer un recurs constitucional perquè els sembla una càrrega desmesurada i poc pedagògica de cara als Länder "pobres". Veiem que hi haurà renegociació del sistema de balances fiscals i actualment hi ha un debat públic a tot l'estat a través dels mitjans d'informació i tribunes polítiques. Òbviament hi ha defensors i oponents del sistema actual i la seva tasca és ara la de debatre la qüestió perquè d'una manera o d'una altra hauran d'arribar a un acord.

Contestant doncs al senyor Borrell, com a conclusió: són aquestes les diferències de fons que veig entre el sistema fiscal alemany i l'espanyol, l'actitud i l'ètica.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

La vergonya de qualsavol País
Anònim, 16/11/2015 a les 08:49
Molt interessant
+116
-6
La barra, cinisme, mentides i enganys d'en Borrell, superen per molt al reste de cinisme junt de tot el mon, no entenc encara avui com hi pot haver traïdors a la seva gent de tipus Borrell, com és possible haver tingut un ministre d'hisenda tant ignorant com aquest. ???
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 16/11/2015 a les 09:20
Interessant
+88
-4
Al senyor Borrel l'unic aspecte d'Hisenda que l'interessa son els bisnis dels seus amics i el racket que en pot treure.
Un indocumentat
Emili, 16/11/2015 a les 09:40
Interessant
+87
-3
Això el Borrel és un indocumentat. però en el seu cas té barra, perquè ell ha estat ministre del tema.
Els altres catalans.
Anònim, 16/11/2015 a les 10:03
Interessant
+61
-5
Miri el senyor Borrell es català simplement perque ha nascut a Catalunya. Hi ha molta gent que l'hi passa això a tot el món al respecte del seu pais de naixement. Avui aquest tema esta de moda pels atemptats a Paris aon hi ha molts musulmans, i no musulmans, que no es senten indentificats en la terra on van neixer, i aquesta inadaptació porta a que el fi importi mes que els mitjans, per lo tant lo mes suau que es pot fer es mentir.

El títol del deu libre ja es agressiu de forma premeditada perque fabrica "veritat" sense necessitat d'argumentacions: "Las cuentas y los cuentos de la independencia", qualsevol persona entrendrà que hi han més "cuentos" que "cuentas" nomes llegint el titol, y que las cuentas son desfavorables a Catalunya. Tot i sent economista el senyor Borrell no es pot dir que tingui gaire sentit cientific, i si d'oportunista.

El senyor Borrell era una persona d'origen modest, i gracies al senyor Gonzalez va conseguir la gloria a Madrid. No es l'unic, en conec d'altres, i es clar això pesa molt i actualment es pot dir que es una castellà que simplement ha nascut ha Catalunya per casualitat.

Aqui a Espanya es juga en que això de les "balances fiscals" les hem inventat els catalans per a la nostra conveniencia. Ara s'en publiquen unes de tant en tant, inclus a les ultimes han modificat el procedidemt al seu gust para que "salga más ajustado a la realidad", o sigui que ja s'ho pot imaginar!

Gracies per la seva informació de que les balances fiscals no les hem inventat els catalans! :o)

Y el quant a la l'actitud, a Espanya es simplement la que convingui, i l'etica... ha dit etica... Qué es això?
Gràcies
Anònim, 16/11/2015 a les 10:09
+50
-4
Danke schön! fräulein KAPRETZ. L'estimem !
No
Anònim, 16/11/2015 a les 10:09
Interessant
+69
-4
No se trata de ignorancia, ni de desconocimiento, ni de indocumentado, se trata simplemente de: mala fé, de mentira, de manipulación, de cinismo, desvergüenza, ... Vamos de los argumentos de un político españolista-unionista al uso.
mentides
Anònim, 16/11/2015 a les 12:49
Interessant
+67
-4
“Montesquieu deia que 'tot ciutadà està obligat a morir per la seva pàtria, però ningú està obligat a mentir per ella'”

En Borrell menteix per la seva pàtria : ESPAÑA.
Més que tergiversador i mentider JB és un espabilat.
Gertrud is, 16/11/2015 a les 13:21
+39
-2
Ell com altres semblants , aprofitant l'oportunitat - i tant se'n dóna si a favor o contra- escriu un llibre per guanyar-se un diners . Per promocionar-lo cal una mica de tremendisme .
Cal afegir que s'ha acostumat a no fer res sense cobrar , i això s'ha de justificar.
I a viure i riure que són dos dies .
Incultura al poder
Ilozano, 16/11/2015 a les 13:39
+41
-2
A tall d'anecdota quan el sr.Borrell va assistir a una inauguració a Mora d'Ebre en qualitat de representant del Gobierno socialista de turno va demanar-li al alcalde: Y esto, es Aragón no?
Igualment hem vist més d'un cop com aquest personatge ha defensat la inexistència del dèficit fiscal com a tal, rebent bufes de qualsevol economista reconegut (inclus dels propis).
En qualsevol cas, s'ha de destacar el principi d'ordinalitat que l'estat (o inestat depen de com ho mirem) espanyol no enten i no aplica, portant a totes aquelles situacions absurdes e insultants que han ajudat que avui siguem on som.
Els punts sobre les is
Anònim, 16/11/2015 a les 14:38
+51
-2
Molt bon article. I documentat. En caldrien més com aquest i amb més difusió. Moltes gràcies.
Atacar al mensajero
Anònim, 16/11/2015 a les 18:00
+10
-74
¿No rechina un poco que se ataque al mensajero? Si es cierto lo que dice el articulista ¿no sería mejor simplemente argumentarlo y dejar que el lector saque sus conclusiones?

El tono básicamente suena a que el objetivo es desacreditar a Borrell mas que explicar algo. La duda que me surge tras leerlo es .... ¿No será que Borrell tiene razón? ¿No será que la autora y Borrell hablan de cosas distintas aunque la autora pretenda dar la impresión de que no es así?....

Tras leer el artículo mas impresión tengo de que Borrell tiene razón, "cuentas y cuentos del independentismo"... habrá que consultar el libro
Per "atacar al mensajero"
Montsià, 16/11/2015 a les 19:40
+40
-4
Ets en Borrell, ¿no?. Si mes no, per la teva contesta sense cap ni peus, ho sembles.... i molt.
Mes mentides!!
ManelDGandesa, 16/11/2015 a les 19:58
+27
-1
A mi no em be de nou que es faci el boig, es normal, les seves contes personals i butxaques, tan d'ell com de "sus colegas de la meseta", estan plenes, es la traïció i la prostitució d'alguns catalans a canvi de mantenir el poble aborregat, si ho pensem be, la diferencia entre ell i Pujol es que Pujol es va donar conte del error, ¿o penseu que estaria passant el mateix amb el cas Pujol si ell estigues intentat fer servir la seva influencia per parar o entorpir o criticar el procés?

A veure si els catalans ens anem adonant del que s'empesca. Borrell es un mes dels xupa cales que hi ha la política, que cobra per muntar teories a favor dels grans i contra el poble i molt mes contra el seu, sempre a canvi de gratificacions, ¡es clar viu de nosaltres¡
A l'anònim de les 18:00
Anònim, 16/11/2015 a les 22:17
+34
-2
Borrell no és el missatger. És el mentider que passa per les teles per vendre un llibre. L'articulista ha expressat la realitat, que l'ex-ministre espanyol tergiversa o deforma deliberadament. Borrell té raó? t'has llegit -i entés- l'article? Has vist les referències que pots consultar? No és que l'objectiu de l'article sigui desacreditar Borrell, es desacredita tot sol quan es posa damunt la taula la realitat, com s'ha fet en aquest escrit. I sí. L'ha argumentat i el lector ha extret les seves opinions, encara que pel que sembla en el teu cas, les opinions són més aviat dogmàtiques.

Gràcies Marie
RESPOSTA DEL SR. BORRELL
Periergos, 17/11/2015 a les 00:56
+20
-1
M' agradaria saber la resposta del Sr. Borrell a aquest article
Estoy con el comentarista de las 18:00 h.
Expédito, 17/11/2015 a les 07:53
+8
-38
¿15.000 ME de déficit fiscal? Bueno, veo que lo van rebajando. Pues cuando comenzó este cuento fiscal de la plataforma independentista se hablaba de 22.000, 20.000, 18.000, 16.000 millones de euros que España nos roba anualmente (!). Cada cual daba su cifra. Como todas eran y son falsas, que más da dar una u otra cifra.

Pero bueno, ya que hablamos de balanzas fiscales (yo las denomino "pillerías fiscales"), ¿Ésta señora o alguien de este foro me podrían exponer con detalle como se han realizado estas balanzas fiscales por parte de la plataforma independentista? Aviso: a mi no me valen cifras globales sino oficiales, detallando paso a paso como han llegado a realizar las balanzas fiscales. Repito: todo ello con cifras oficiales.

Hay que tener muy poco sentido común o ser un manipulador de cuidado para llegar a afirmar que España nos roba de 22.000 a 15.000 millones de euros anuales. Pero, claro, seguramente con la forma de construir sus balanzas (pillerías) fiscales a Madrid le saldría un déficit fiscal de 37.500 ME (!!!).

¡Demuestre que sus balanzas fiscales son ciertas!.

Aviam si es fa difusió d'aixó...
Anònim, 17/11/2015 a les 08:29
+30
-3
en "Pepe Borrel" va ser convidat a tots els programes de radio i tv , sobretot a Catalunya, a presentar el seu llibre ( per no dir-li libel), el que hagi sigut ministre de la "cosa" no es garantía de res, també van ser ministres la Sra. Chacon,en Montilla, en Cobacho i no crec que focin uns entesos en les questions dels ministeris que encapsalaven, el cas es que en Borrell es va negar a debatre amb Sala Martin les balances fiscals, es fàcil escriure un article sence que ningu et pugui rebatre les mentides o veritats, la meva mare, una dona il.lustrada de poble, sempre deia "el paper es el mes ruc que hi ha, sempre diu el que li posen".Seri bo que la autora del article fos convidada a les tertulies i debats dels programes de radio i tv als que va anar en Borrell, mes que res perque es pugui contrastar les xifres d'en Borrell i que cadascú jutgi.
mentides
Anònim, 17/11/2015 a les 10:21
+9
-44

he aquí un article ple de mentides típiques nacionalistes
atacando al mensajero
Anònim, 17/11/2015 a les 22:49
+6
-16
Siento si alguno se ha ofendido, pero a mi juicio ( es una opinion ), el articulo ni es riguroso ni desmiente a borrell como pretende. Basicamente se centra en insultarlo, y eso no me parece correcto.

De todos modos cada vez que una empresa cierra o se va de catalunya se corrige el deficit fiscal. Y en estos dias estamos corrigiendo el mal llamado deficit a toda velocidad. No seria mejor centrarnos en tener trabajo que en quejarnos ?

Lo dicho "cuentas y cuentos del nacionalismo"
@7.53
Anònim, 18/11/2015 a les 13:52
+17
-0
Doncs el Monago va reconèixer que el dèficit era de 16.000 MEUR l'any.



@22.49

On hi ha un sol insult contra el Borrell? Jo només veig xifres i enllaços a pàgines web d'Hisenda d'Alemanya on es desmenteix el que afirma el Borrell.
Para 13:52
Expedito, 18/11/2015 a les 21:33
+6
-10
Aparte de no saber nada de economía, Monago no reconoce ese disparatado déficit fiscal de 16.000 ME. Léase bien la entrevista.

Si yo tengo 60.000 euros de ingresos brutos anuales, y mi vecino tiene tan sólo unos ingresos de 20.000 euros. ¿He de pedir la independencia de España porque a mi vecino le den los mismos servicios que a mi, que pago más? Esto es lo que ha querido decir Monago. Y, aunque la economía no sea lo suyo, ha explicado muy bien lo de los supuestos dedficits fiscales de algunas comunidades, y lo insolidarios que son estos tipejos o tipejas que hablan de dedficits sin tener ni P.ta idea de lo que hablan.

El daño que están haciendo a Cataluña esos miserables que hablan de expolio fiscal va a ser muy difícil de reparar. Y mientras, las empresas fugándose de Cataluña.
Poble català
A LA MEMORIA DEL SR. BORRELL, 19/11/2015 a les 11:50
+4
-0
Només comentar una cosa, perque la gent s'oblidat que aquest personatge, va ferr molt de mal
a molts espanyols en general, els-hi explicaré breument, aixó que explico esta escrít en un petit llibre de dos periodistes ( o sigui no m'ho invento) era la epoca en que quasi ningú feia la declaració de renda, i aquest personatge va començar a posar produces financers per desgravar, cedules hipotecaries, bons a tres anys, etc, va permetre que les famoses PRIMES UNIQUES, anessin inflant-se la gent preguntava a les entitats financeres si els diners eran blancs o negres, i els profesionals honrat deient que en aquell moment la única obligació que hi havia era (perque era una asssegurança) donar el total de diners que hi havia en aquell producte, peró en el moment que ho demanessin, tindrien qque ddonar les llistes dels clients que tenien aquell producte, EL PERSONATGE en questió amb la mala fe per no dir altre cosa, va esperar a que estigues molt inflada la quantitat per intervenir, les consequencies millor no comentar.les, li desitjo MOLTA SALUT, perque gent molt honrada i bona no han tingut aquesta sort,
Apreciada Senyora Kapretz
Ganxet botiflerot, 19/11/2015 a les 13:05
+6
-3
Els enllaçps que voste aporta no son - i vostè ho sap- res asimilable a les "balançes fiscals" de que parlen maxaconament els "sobiranistes economics" de la "nova patria". No desmonta vostè (ni els apolegs de la bona nova) ni un sol argument del "panflet" dels seyors Borrell-Llorach. I perdoni, pero ja tenim prous "tunejadors" de la realitat d'aqui per que vinguin de la RFA a ajudar-los. De fet, no dubti que a molts ens agradaría esser alemanys nomes per gaudir un estat federal, cosa molt diferent a la que proposen els seus amics indepes. I evidentment a una persona progresista i solidaria, parlar d'expoli fiscal li produeix repelús, per allò de que parlem d'impostos de persones no pas de territoris i están al servei de les persones no pas dels territoris.
Als editors de Nació Digital
Ismael Urzaiz, 19/11/2015 a les 14:42
+6
-2
Aquest article es sustenta en una confusió entre el sistema de finançament autonòmic (en aquest cas dels landers) i el càlcul de la balança fiscal d'un territori (o lander en aquest cas) amb l'administració central de l'estat.

L'autora ens parla del sistema de finançament dels landers i tot el que diu és cert, però ho confon (com el 90% dels catalans si fossin consultats) amb el càlcul de la balança fiscal entre un territori i l'administració central de l'estat. Aquest darrer concepte significa posar en relació tots els ingressos fiscals d'una regió i la despesa territorialitzada de l'administració de l'estat.

Per a que es facin una idea, a Espanya el finançament autonòmic per part de l'Estat suposa uns 23.000 milions en total (cada autonomia recapta una part important dels impostos) mentre que el pressupost consolidat de l'Administració Central de l'Estat es situa en l'entorn dels 350.000 milions.

L'article ens parla de com es reparteixen a Alemanya aquests 23.000 milions (i de ben segur que ho fan millor que aquí) mentre que el concepte de Balança fiscal al que fa referència Borrell i qualsevol especialista té a veure en es reparteix terriorialment aquesta despesa consolidada de 350.000 milions que fa l'Administració Central de l'Estat.

Es tracta d'un ordre de magnitud diferent i d'una lamentable confusió per part de l'autora que hauria d'haver estat percebut per part dels editors del diari digital.

Alemanya no calcula les seves balances fiscals perquè mai ha fet l'exercici de territorialitzar la despesa de la seva Administració Central. Espanya sí que el fa:



Borrell = Tartuf
Albert de Castres, 20/11/2015 a les 10:49
+4
-0
El Sr. Borrell va ser apartat del poder dins el PSOE aprofitant la seva amistat amb dos inspectors d'Hisenda corruptes i condemnats quan ell era ministre.
Se'n Recorden de Aguiar i Huguet?
Doncs això, un Sr que protegia i possiblement és beneficiava de les mordides que cobraven aquests dos inspectors sota el seu comandament mentre practicava els "pentinats" fiscals pels mes indefensos no és gens de fiar.
Li haria de caure la cara de vergonya per allò de "consejos vendo que para mi no tengo".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marie Kapretz
Nascuda a Berlín vaig venir a Catalunya per a estudiar i m’hi vaig quedar. Visc a la preciosa comarca del Berguedà. Emprenedora reflexiva. Faig de pont cultural entre les persones dels meus dos països.
Roger Torrent | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president del Parlament també visitarà Joaquim Forn i Jordi Sànchez, i vol parlar amb Puigdemont i els consellers exiliats, encara que no sap encara com | Quant a la investidura a distància, avisa que no només ha d'interpretar "el reglament del Parlament, sinó també la voluntat de la ciutadania" | Veu "necessari" impulsar iniciatives per investigar totes les vulneracions de drets, com una comissió sobre la violència durant l'1-O
01/01/1970
El líder de l'entitat unionista destaca un canvi de to respecte Forcadell i li demana una reunió per exposar-li que la tindrà al seu costat si "exerceix com a institució plural i no com a ideòleg polític"
01/01/1970
Gabriel Rufián qualifica la gestió de l'Estat de l'atemptat de "nefasta" i Feliu Guillaumes lamenta la "sensació d'inseguretat" | Les dues formacions plantegen la compareixença del ministre de l'Interior
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent