Jo sí que els entenc

«Si la CUP no pot votar Mas, no pot votar ningú tampoc de Convergència. Com a conseqüència clara de la coherència que defineix el partit rupturista»

per Vicent Sanchis , 9 de novembre de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels millors analistes que té la política catalana en aquests moments ha proclamat, amb estupefacció, que “de moment” no entén res. No entén, bàsicament, l’estratègia de la CUP en aquestes darreres setmanes. Per què la coherència de l’estratègia rupturista els porta a rebutjar la investidura d’Artur Mas peti qui peti, encara que peti tot.

Des d’un punt de vista estratègic, realment, no s’entén l’encabotament. Si el veto obeís a una decisió ideològica, els portaveus de la CUP no haurien demanat al líder de Convergència que els proposés “qualsevol nom” del seu partit per donar-los l’opció a votar-lo.


Si Convergència Democràtica encarna tots els mals, totes les tares heretades de la Transició, la corrupció, les privatitzacions i les retallades, qualsevol dels seus dirigents –o qualsevulla, per molt militant de la UGT que sigui– n’és responsable. I encara més si ha format part del govern que, a parer de ses senyories rupturistes, ha portat Catalunya al desastre aquests darrers anys.

Si la CUP no pot votar Mas, no pot votar ningú tampoc de Convergència. Com a conseqüència clara de la coherència que defineix el partit rupturista. Per moltes assembles que plantegi. Però, si el problema no és Convergència, sinó el mateix Mas, la situació s’entén d’una altra manera. Els enigmes es desvelen i tenen una altra explicació.


En els darrers anys s’ha anat covant i generant un odi contra l’actual president de la Generalitat alimentat des de dos fronts enfrontats. D’un costat, els grans polítics espanyols i tots els ressorts que articulen l’artefacte de l’Estat. Des del govern fins a la premsa. En les darreres enquestes el líder polític més odiat és sense fissures Artur Mas. La ira d’aquest front no necessita gaires aclariments. Tots aquests senyors i mamífers el consideren un “traïdor” i atribueixen a la seva “follia” la màxima responsabilitat en el virus que ha infectat la societat catalana. Les metàfores que gasta aquesta tropa sempre són castrenses o mèdiques.

L’altre front de l’odi és el que ha aixecat una part de l’esquerra catalana. Quan els seus dirigents es refereixen a Artur Mas no poden amagar una ganyota de repugnància o d’odi. Si la CUP ha sucumbit a aquesta passa, s’entén perfectament que estigui disposada a votar qualsevol dirigent convergent o qualsevol membre del seu govern sempre que sigui un altre. Fins i tot qualsevol rèptil. Això s’entén. Però el fet que s’entengui no vol dir que es pugui compartir. Ni que es pugui justificar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació