El dilema de la CUP: del sí «crític» a la «pinça al nas»

«Avançar cap a la nova república d'una manera en la qual no et trobes còmode o ajornar la revolució que per primera vegada és a tocar dels dits?»

| 03/11/2015 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/11/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Independentment de la proximitat ideològica, la irrupció de la CUP ha suposat una alenada d’aire fresc a la política catalana, i més, si ho comparem amb l’arribada d’altres forces de la “nova política”. Ho hem vist per exemple amb rotació de càrrecs públics per la via dels fets i no pas de les declaracions d’intencions. Quin altre partit hauria sigut capaç de no repetir el seu candidat al Parlament quan apareix al baròmetre del CEO com el més valorat del país?

Això contrasta amb altres suposats pioners de la nova política, que beuen dels moviments socials “horitzontals” i que posen la cara dels candidats a la papereta o que, per exemple, són capaços d’abandonar una regidoria de districte cinc mesos després d’arribar-hi per optar a ser diputat a les Corts*.

Aquest estil diferent va portar la CUP a sorprendre’ns en una de les primeres votacions de la passada legislatura. La CUP en el debat sobre la declaració de sobirania va optar per un “sí crític” que va concretar en un vot afirmatiu i 2 abstencions. Amb aquesta decisió va marcar perfil propi però no li va estalviar crítiques externes i internes. Entre altres coses, si era un “sí crític”, perquè hi havia només un Sí? No n’hi hagués pogut haver 2?. Més endavant va anar agafant-li gust a adjectivar les votacions i va arribar “l’abstenció incrèdula” quan el març del 2013 es debatia una moció del PSC pel dret a decidir.

Ara, degut a una carambola de 500 vots a Girona que van caure a la banda de CSQEP en comptes de Junts pel Sí, la CUP té la clau de la investidura i per tant de la legislatura i molt probablement d’acabar de cop amb el "processisme" i accelerar la creació de la nova república. Gran dilema i no pas senzill de resoldre. Avançar cap a la nova república d’una manera en la qual no et trobes còmode o ajornar, vés a saber fins quan, la revolució que per primera vegada és a tocar dels dits?

Per decidir-ho, convocaran una assemblea extraordinària per deliberar. Assemblees obertes als entorns propers de difícil logística i no exemptes de dificultats. Com escoltar els nous electors de la CUP, aquells que no estan vinculats a les organitzacions properes i que no tenen el costum d’assistir a assemblees els vespres? Com obrir el debat a la ciutadania sense que s’infiltrin votants de Junts pel Sí que asseguren haver-ho fet per la CUP?

I sobretot, que passaria si en aquesta assemblea o assemblees al voltant d’un 20% dels assistents s’expressés a favor d’investir Artur Mas amb condicions i un 80% demanés abstenir-se? Què farien aleshores? S’abstindrien tots 10 diputats o podrien arribar a fer un “8 abstencions contundents” i dos “Sí amb la pinça al nas?". Cal recordar que amb 8 abstencions i 2 vots a favor, la investidura es desencallaria.

Si la coherència fos el valor suprem, tan coherent seria no investir Artur Mas si aquesta és la voluntat majoritària dels teus electors com també repartir el vot si es donés el cas. Si la CUP acabés afavorint l’elecció de Mas, les befes de la suposada esquerra coherent (aquella de les cares a les paperetes i que abandona les regidories de districte) serien molt crues però durarien poc. Ben aviat, amb un president inhabilitat pel Tribunal Constitucional tindríem un nou debat sobre si elegir-ne un altre o bé desobeir globalment i entrar de cop i sense mesos de transició en el procés revolucionari.

* Molt ànims al teixit associatiu del Districte de Gràcia de Barcelona que haurà de tornar a presentar-se al nou regidor... i és que això de cuidar les relacions institucionals no és pas fàcil! 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

MAS ÉS CDC
subsidiari, 03/11/2015 a les 01:10
+1
-26
La CUP té molt poc marge, perquè CDC no té alternativa a en Mas, perquè CDC és Mas: ELS PARTITS POLÍTICS SÓN MOVIMENTS O SÓN MARQUES COMERCIALS?


Però el que està fent el paper més galdós és ERC, que porta gairebé un any de perfil:
ERC, COMPARSA SUBSTITUTA D'UDC?

ètica monàrquica
piorno, 03/11/2015 a les 01:14
+15
-9
Alguns abandonen regidories de districte i, encara pitjor, escanys d'eurodiputats només 5 mesos després de les eleccions europees i en benefici de la pròpia carrera política personal a Madrid. Una insultant manca de respecte als seus electors i mostra que els interessos estan per sobre de l'ètica.

La CUP està a anys llum de tot això.
La pinça al nas també ens la posarem els que ja ens conformem amb una Catalunya lliure i normaleta per haver de pactar amb carallots antisistema com vosaltres!
Jordi M , 03/11/2015 a les 02:57
+34
-7
'La nova política'. S'ha d'estar mancat de sentit del ridícul per assumir aquesta mandanga. Qui cony s'ha creut que és Espanya, per pretendre innovar res en política. Prou farà si pren per model les democràcies que li han estat pagant la festa. Imitar i gràcies. I nosaltres bastant per l'estil, eh?, a nosaltres no ens paga ningú cap festa, al contrari, Espanya també viu a costa nostra però tampoc no és que tinguem raons per treure pit. Patétics, és el que som, creient-nos que podrem canviar-ho tot, que tenim la solució dels conflictes mundials, que estem en condicions de donar lliçons a les democràcies, que farem una societat socialista que no serà com totes les anteriors, no, nosaltres encertarem allà on han fracassat cent països abans. Sí, segur que podrem fer tot això i més. Ara com ara no podem ni decidir la velocitat de circulació a les nostres carreteres, però això és perquè ens agafa massa enfenats en salvar el planeta de l'apocalipsi ecològica de temporada , acabar amb el capitalisme i amb el tippex, eradicar els exèrcits i les majories absolutes i aconseguir la independéncia de Palestina i que els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet. Té collons, haver d'aguantar tanta carallotada, tanta suficiència i tanta hiperlegitimació d'ineptes i ignorants oceànics. Dit d'altra manera, que la pinça al nas també ens la posarem alguns per haver de pactar amb els nostres pijoprogres figura que antisistema. Tots amb pinça, va. Maca, la foto que quedarà per la història tots amb una pinca al nas, però prou de romanços i tirem endavant això de la llibertat de la nostra pàtria d'una punyetera vegada, hòstia consagrada.
El dilema de la CUP: demostrar si son independentistes o no.
Anònim, 03/11/2015 a les 09:03
+26
-8
SIMPLEMENT, lo demés es secundari.

"Ajornar la revolució"? Quina? Tornar al comunisme? Que no haviem quedat que de vella politica res de res.

"la CUP té la clau de la investidura i per tant de la legislatura i molt probablement d’acabar de cop amb el "processisme" i accelerar la creació de la nova república."

Voste creu que amb 100.000 vots poden fer aixó, qui els seguirà, ningú, i el estat espanyol qué, s'ho quedarà mirant?

Miri, tant el procés, com la revolució, com lo que se li passi pel cap, s'ha acabat. I qui en te la culpa, dons com sempre nosaltres mateixos i especialment els rucs d'ERC que van votar CUP. Els catalans no necesitem enemics per perdre, ja perdem solets gràcies a la nostra extraordinaria intel.ligencia i astucia, única en el món.
Una revolució que és a tocar dels dits...
Marc Guarro, 03/11/2015 a les 09:05
+23
-2
... amb 10 diputats de 135? Va, home, va, Que s'enganyin no és bo per a les CUP, però per al país pot ser catastròfic.
Fartissim i decebut
Anònim, 03/11/2015 a les 09:20
+20
-1
La pinça al nas me la fico cada matí que m'alço i encara sóc a espanya. Un 'pais' que me fa vomitar. Això és el que haurien de considerar tots aquells, i prefereixo no dir noms, que torpedinen el procés per dins i l'allarguen per interesos partidistes. Feu pena i fàstic, i un ha de viure amb la pinceta al nas tb per culpa vostra. Només una cosa, no tenim paciència infinita. Si CAT no vol ser lliure, hi ha més paisos al món on es pot viure amb llibertat. Emigro, i no voto més.
El dilema de la CUP: crear un país nou més just per tots o donar suport a Mas i crear un país com mínim igual d’injust i corrupte que Espanya.
Anònim, 03/11/2015 a les 09:41
+9
-29
El dilema de la CUP: crear un país nou més just per tots o donar suport a Mas i crear un país com mínim igual d’injust i corrupte que Espanya.
La revolució no és a tocar dels dits
Kadra, 03/11/2015 a les 11:49
+5
-18
La revolució no és a tocar dels dits. La revolució és necessària més que mai, però no confonem revolució amb fer algunes mesures de social-democràcia com un pla de xoc contra la pobresa.

Revolució és molt més que això, és fer que tot el comerç sigui just, tota l'economia, solidària, tota la democràcia, participativa, tota l'energia, renovable, tota l'empresa, cooperativa o amb controls democràtics, tota la producció i el consum, sotmesa a reciclatge, tots els serveis, gratuïts i de qualitat, tots els recursos naturals i culturals, bens comuns protegits de les mans privades, tota l'agricultura, orgànica i de proximitat, tota la moneda, electrònica i controlada per la ciutadania en xarxa i no per bancs centrals, tots els mitjans al servei de la gent i no de les èlits, el consumisme i la por, tots els corruptes a la presó, tots els pobles amb dret a decidir, i un llarg etcètera.

El que és a tocar dels dits és que la CUP disposi de més força per poder explicar la necessitat d'aquests canvis que són imprescindibles per la salut d'una societat. Avui dia el que no és sensat és ser "pro-sistema" perquè el sistema actual que treu la feina, les cases, l'educació, la sanitat, la democràcia, la dignitat... està tocat de mort.
El dilema de la CUP
Miquel Soler, 03/11/2015 a les 11:51
+30
-8
El dilema de la CUP no és si volen a Mas de president o no. El dilema de la CUP és si volen la independència o no. De moment ens estan demostrant que no la volen...
Bla, bla, bla
Miquel Soler, 03/11/2015 a les 11:54
+29
-8
Ni "coherència" ni "nova política". Els cupaires han demostrat immaduresa, manca de patriotisme, incapacitat d'anàlisi, intolerància, totalitarisme, manca d'esperit democràtic, revengisme, infantilisme, anacronisme...
Menteixen
Miquel Soler, 03/11/2015 a les 11:56
+27
-4
Per cert, tot l'embolic gira al voltant d'una suposada promesa electoral de la CUP. Oi que sí? Doncs resulta que això de no envestir president a Mas no surt al seu programa electoral. Així és que o no es llegeixen el seu propi programa electoral o ens estan mentint a tots.
Promeses buides?
carlesANC, 03/11/2015 a les 14:02
+20
-4
Baños ha promes no fer descarrilar el proces. Els fets pero son toçuts. Si no vota Mas, hi ha noves eleccions. I això ES descarrilament. Despres diran que la culpa es de CIU (no m'hi fico) però i la seva promesa?
Una mica de paciència sisplau!
Djeed, 03/11/2015 a les 15:24
+6
-4
Ja sé que els ànims estan escaldats, però tinguin una mica de fe. JxS i la CUP arribaran a un acord i seguirem el procés. Oi que la investidura no és fins la setmana vinent? Doncs deixin que arribi aquest moment i mantinguin el cap fred. Pensin que aquest procés és prou complicat i tenim l'Estat i part de la nostra població en contra. Els comentaris agressius només afegeixen tensió i no resolen el problema. Tinguin una mica de paciència i veuran com ens en sortim. Força, catalans!
Votació
Anònim, 03/11/2015 a les 15:30
+3
-9
Dius que si el 20% votés a favor d'investir-lo i un 80% abstenció. Però hi si hi ha gent que hi vol votar en contra? Aquesta opció que proposes es desfà al fer-la realment àmplia.

Però igualment aquest anàlisi parteix d'un supòsit erroni. A la assemblea s'hi votarà el resultat de les negociacions però la investidura d'Artur Mas no està en negociació, la CUP va dir que NO i serà no.
Democràcia radical ?
Anònim, 03/11/2015 a les 21:20
+6
-4
On està aquesta democràcia que preten imposar 340.000 vots a 1.650.000 ? Què potser algú ha demanat que l,Anna Gabriel no sigui l,interlocutora per irresponsable, prepotent i bocamoll ? M,he llegit el seu programa i, sincerament, és irreal. Quants de nosaltres volem canviar de moneda? Quants volem una democràcia feministe i horizontal ? Ells son "purs" i no volen càrrecs, son antisistema i anarquistes, doncs.... per què es presenten en les eleccions institucionals ? Us "recomano" que llegiu el seu programa, i ja direu si no son millors unes noves eleccions.
Els enamorats de la llibertat.
Toni Segarra, 01/01/2016 a les 10:53
+0
-0
Veritat que quan u està enamorat no veu problemes amb la seva parella. I, si surten problemes tan se val, doncs la joia continua.
Per tant, el problema és que hi ha que estar enamorats de la vida, de la realitat -que no hi ha altra, encara que vullgam inventar-ne una altra-. Els de la CUP estan enamorats de la llibertat de Catalunya, sí o no? Si ho estan, per què posen tota mena d'obstacles, complicacions intelectuals filo romàntiques, irreals, imposibles, per a que eixa llibertat sigui una realitat?
Cal recordar que tota idea o teoria, tot el que es diga, es propose, tant pot ser negat com afirmat infinitament. Per tant, si no s'actua tot es torna una especulació absurda, sense sentit.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
Puigdemont, a Brussel·les | EP
01/01/1970
El fiscal demana l'execució parcial de l'ordre de detenció i descarta el delicte de corrupció | L'advocat de Puigdemont assegura que el fiscal vol analitzar si el delicte de rebel·lió pot ser equivalent al "delicte de coalició de funcionaris"
Jordi Turull, Josep Rull, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
Els cinc primers llocs de la candidatura del cap de l'executiu pel 21-D, on cal afegir Jordi Sànchez, estaran ocupats per personalitats empresonades o exiliades | Cardús, Requejo, Bayés i el pare Manel s'incorporen en llocs simbòlics
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
Guillem Genovès | 1 comentari
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones
Imatge del consell nacional del PDECat | PDECat
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El consell nacional atorga plens poders al president català per bastir una candidatura amb fitxatges de la societat civil i poca presència orgànica | Mas demana "generositat" en una reunió on no hi ha hagut intervencions en contra de la fórmula per anar a les eleccions del 21-D