Aquesta remor que se sent... és de temporal!

«El gran temporal dels tres vents ha atacat Catalunya amb molta força i ara, sembla que tot i que amb menys intensitat, comença a atacar també Espanya»

| 20/10/2015 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/10/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un professor fa classes sobre el sistema de partits polítics a Catalunya. Amb petits matisos, pot anar explicant durant 25 anys més o menys el mateix. De sobte, se n’adona que els últims cursos ha hagut de canviar pràcticament totes les diapositives del seu Power Point. Que els partits renovin els seus logos per semblar més moderns és nomes l’anècdota, el que està passant és molt més fort. Tot canvia de pressa i a una velocitat inusitada: res és previsible. Allò que semblava etern: sigles, lideratges o referents morals són substituïts d’un dia per l’altre per autèntics nouvinguts.  

Catalunya tenia, des de la transició, un sistema de partits polítics molt estable. Dos partits grans que es repartien el poder de les institucions i tres de mitjans que s’alternaven en la tercera, quarta i cinquena posició. Però de sobte va arribar un colossal temporal format per la combinació de tres grans vents. Tres vents que produeixen estralls, perquè són forts i sobretot perquè han arribat a l’hora encara que tinguin procedències diferents. Ventades que al mateix temps arrenquen, enlairen, fusionen, escindeixen i arrasen. Si els veus venir t’hi pots mirar de posar bé però si no els intueixes, se t’emporten. Alguns dels vents són casolans, altres afecten tot Europa i també Espanya, però a Catalunya es manifesten amb especial intensitat.


El primer vent neix de casa mateix, era antic però ara s’ha enfortit. Té quatre barres i l’encapçala l’estel de la llibertat. Alguns ja havien anunciat que es faria vigorós però de cop i volta va agafar una embranzida descomunal. Si t’hi poses a favor t’enlaires, si t’hi poses en contra sobrevius, però si l’ignores o dubtes un sol instant sobre com encarar-lo, se t’emporta sense miraments. I encara que a vegades ho sembli, no hi ha manera que afluixi!
El segon vent és roig intens, afecta a tot Europa però quan arriba al sud pren una desmesurada força. Ha vingut desfermat per l’aguda crisi econòmica, és el vent de la ràbia dels desposseïts que veuen com la crisi econòmica deixa al descobert la desigualtat i la injustícia. Vent que s’abat contra els vidres dels bancs i de les grans corporacions i és especialment cruel amb els partits d’esquerra moderats que fan les mateixes polítiques econòmiques que la dreta...

El tercer vent ho deixa tot net com una patena. Escombra la corrupció, les estructures verticals, les malifetes dels polítics, les suites del Palace i tot allò que faci olor a poder, autoritat i privilegis. El vent travessa murs, entra als palaus i fins i tot deixa el rei nu. Dels tres vents és el més inesperat. Diuen que no havien vist mai res semblant, ja que és tant fort que ni els més poderosos el poden evitar.

El gran temporal dels tres vents ha atacat Catalunya amb molta força i ara, sembla que tot i que amb menys intensitat, comença a atacar també Espanya. En definitiva, l’onada independentista, l’eclosió de l’esquerra revolucionària i la revolta democràtica contra una classe política que es mirava massa el melic.

I què passa després dels grans temporals? Que el paisatge queda irreconeixible; els grans  arbres s’han esquinçat, alguns arbusts s’han vigoritzat i moltes noves plantes creixen adaptades a les noves condicions. Fins i tot algunes herbes que havien aparegut intentant aprofitar la situació han acabat també volatilitzades i ja no en queda ni rastre... De fet, estem intentant entendre el nou paisatge després de la ventada, però és que el temporal... tot just ha començat!

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Respecte
Anònim, 20/10/2015 a les 12:18
+0
-0
Ara falta que es respecten, per qué cap d'ells té la veritat exclusiva. Seran suficientment demòcrates tots tres?
Visca Catalunya Lliure!!!
Tornado català, 20/10/2015 a les 15:57
+3
-0
Bon article, tots plegats serem la tempesta que donarà pas a dies assolellats per a tothom.
Bufeu forts,,,
AnònimFlavià Mateu Cluet, 20/10/2015 a les 21:02
+2
-0
Bufeu fort vents de ma terra
i endueu-se lluny enllà
l'egoïsme que fa guerra
i ens escanya nostra terra:
emporteu-lo ben lluny ja¡

El Mestral o be el Serè,
tant se val, la marinada:
la morella, el segarró:
bufeu fort i a la vegada.

Que no quedi un català
airejat i amb vida digna:
vent de casa es vent sà
empenyeu ben fort i vinga...¡

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
L'afició del Barça ha xiulat l'himne i el rei | ND
01/01/1970
Milers de persones denuncien la repressió de l'Estat i donen suport als presos polítics
01/01/1970
El diputat d'ERC, acompanyat de la també diputada Jenn Díaz, ha fet una crida als "demòcrates espanyols" perquè "s'aixequin" contra aquesta situació
Manifestants reclamant la llibertat dels presos polítics | ACN
01/01/1970
També s'han recordat els presos polítics i exiliats catalans
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos