Tranquil·litat a bord!

«Podria ser que, en realitat, el que hi hagi en joc sigui l’hegemonia ideològica en el procés. Si és així, tot és molt més complicat»

per Vicent Sanchis , 5 d'octubre de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Davant la darrera realitat que ens ha tocat viure hi ha dues opcions. La primera, l’optimista, apunta cap a l’experiència. És la que representen aquells que demanen mirar al passat immediat. Hi va haver pregunta, hi va haver consulta, hi va haver pacte entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana, hi va haver llista unitària... Per què ara no hi hauria d’haver govern? Els qui apel·len a aquesta roda que encara no ha deixar de pegar voltes, tot i que de tant en tant s’hagi aturat, confien en l’habilitat de l’astut Mas. És veritat que fins ara el president de la Generalitat se n’ha sortit sempre. Ha estat capaç de trobar solucions a tots els problemes i ha convençut els inconvencibles.

Podria ser, doncs, que entre els uns i els altres i amb la intercessió o la cessió d’Artur Mas acabés per aparèixer una solució. En forma de presidència coral o de cor de presidents. Els punts de partida són inajustables, però no se sap mai. De més verdes n’han madurat. Els més sensats de la tribu proclamen que ni Mas, ni Convergència, ni Esquerra, ni la CUP no són prou insensats per quedar en evidència davant gairebé dos milions de votants. Potser tenen raó.


Potser tenen raó si el problema és la persona que ha de presidir la Generalitat. I potser no en tenen si hi ha jugades més fondes al darrere de la coïssor de la CUP. Perquè podria ser que, en realitat, el que hi hagi en joc sigui l’hegemonia ideològica en el procés. Si és així, tot és molt més complicat. Perquè si hi ha una esquerra que considera que cal excloure’n “la dreta” perquè la república catalana sigui democràtica, social i feliç, l’acord no podrà ser.

Això deixaria pas a la segona opció. Es diu eleccions. Davant la impotència de no poder formar govern, Artur Mas hauria de convocar unes noves eleccions. Ho fem tot molt complicat, és de veres, però els grecs encara es compliquen més la vida i potser al final se’n sortiran. En aquestes noves eleccions Junts pel Sí hauria de repetir la jugada i els candidats, ens haurien d’estalviar l’estratègia de la por i la repetició dels episodis més recurrents de la campanya. Potser els més tebis no anirien a votar aquesta vegada i els resultats serien uns altres. I potser també algun vot “rupturista” entendria que la ruptura de debò és la que ha de ser i canviaria de sentit. Hi ha una tercera opció?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació