Portaveus de la mentida

«La duresa de la guerra bruta ha provocat alguns danys colaterals, com la caiguda en picat de la credibilitat dels grans mitjans de comunicació espanyols»

per David Bassa, 26 de setembre de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana ha estat molt reveladora. Tota la campanya de la por engegada per l’Estat s’ha anat desmuntant com un castell de cartes. Ha caigut  la carta de Juncker, que ha resultat ser una potinera manipulació. Ha caigut el corralito de la Catalunya independent profetitzat dilluns pel governador del Banc d’Espanya, i negat dimecres per ell mateix. Ha caigut l’amenaça de les pensions, reiterada fins a l’extenuació, però que dimecres Rajoy va admetre que no corrien cap risc. I ha caigut l’amenaça de l’expulsió d’Europa, gràcies a una insospitada entrevista en què Rajoy va evidenciar que les lleis espanyoles i europees ho impossibiliten.

Totes les amenaces s’han demostrat falses. L’estat espanyol ha quedat com el que és, un estat franquista que, malgrat tenir unes formes aparentment homologables, en el fons està molt lluny, molt, de la democràcia. Però això no és cap novetat. Els estudis, llibres i reportatges que fa anys que denuncien l’essència franquista i autoritària de l’estat espanyol es compten per centenars. Només els obtusos o els còmplices neguen aquesta evidència. Però la duresa de la guerra bruta engegada durant aquesta campanya electoral ha provocat alguns danys colaterals, com la caiguda en picat de la credibilitat dels grans mitjans de comunicació espanyols.


Només cal fer un recull de les portades d’El Mundo, l’ABC, La Razón i El País per constatar el gran espai donat a la mentida i el minúscul espai dedicat a les rectificacions. Tan minúscul que en alguns casos no ha ni existit. I així ha passat també a les ràdios i televisions estatals. Tots els grans mitjans han fet de portaveus de la mentida, sense manies, sense escrúpols. La traïció als codis deontològics del periodisme ha estat antològica. S’han publicat informes polítics fent-los passar per tècnics, s’han falsejat declaracions i s’ha entrat en una espiral de magnificació dels posicionaments contraris a la independència i silenciament dels posicionaments favorables que ha acabat convertint les informacions en paròdies.

La premsa espanyola sempre ha estat a la cua en credibilitat i prestigi. Així ho constata, per exemple, l’última anàlisi del The Nation de principis de setembre, que afirma que els mitjans espanyols “són els pitjors d’Europa”. Una sentència que ara, un cop passada la campanya, encara seria més contundent. I per què els mitjans espanyols han decidit suïcidar-se d’aquesta manera? Per què han abandonat qualsevol intenció de fer periodisme per passar a ser pamflets d’usar i llençar?

La resposta la va donar Clinton el 1992: “És l’economia, estúpid!”. Actualment, a l’estat espanyol hi ha entre 80 i 90 capçaleres. Però resulta que, en realitat, els amos de totes elles els podem comptar amb els dits de dues mans: no arriben a deu grans grups. I resulta que tots aquests grans grups, tots, o bé han començat a incorporar els bancs als seus consells d’administració o bé han acabat venent-los les seves accions. És a dir, que entre els amos dels grans grups mediàtics espanyols ara hi ha Caixa Bank, Banc Sabadell, Banco Santander, BBVA o HSBC.

I quina ha estat l’actitud de la banca durant la campanya electoral? Doncs la d’afegir-se a la guerra bruta, vet aquí. És a dir, que a l’espai mediàtic espanyol s’hi ha gestat una combinació explosiva: la gana (l’anticatalanisme endèmic del franquisme) i el menjar (les servituds econòmiques bancàries). Si tens molta gana i tens molt menjar, t’acabes empatxant, que és el que els ha passat als grans mitjans espanyols.


Afartar-se inicialment pot ser plaent, però sempre acaba en mal de panxa. Després d’aquesta campanya electoral, l’empatx mediàtic espanyol ja és irreversible. Han fet de portaveus de la mentida i s’hi han recreat, intentant que tothom s’empassés manipulació rere manipulació. Però les mentides s’han descobert i totes les grans capçaleres de paper, ràdio i televisió han quedat vergonyosament delatades. Després d’això, passi el que passi aquest diumenge, sembla clar que l’espai comunicatiu espanyol i la realitat catalana ja no menjaran a la mateixa taula.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

David Bassa
Nascut a Granollers, ha treballat a la premsa escrita, a TVE, a TVC i ara a Catalunya Ràdio. Ha col·laborat a El Temps i Sàpiens. Autor de deu llibres d'assaig i director de dos documentals, Memòria de l'infern i Terra Lliure, punt final. President del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
05/12/2015

Constitucionalisme franquista

21/11/2015

Renovar-se o morir

07/11/2015

Quina Espanya quedarà?

24/10/2015

Per sortir del fang, cal despullar-se

10/10/2015

«Pressing» CUP de doble tall

26/09/2015

Portaveus de la mentida

12/09/2015

Imposició rere imposició

05/09/2015

«Màtrix» contra el procés

22/08/2015

De les serps als escurçons

25/07/2015

Democràcia espanyola, l’oxímoron

Participació