Procés o «processisme»? Tres escenaris post 27-S

«El 27-S de 2015 ens hauria de situar en una fase diferent que el 25-N de 2012»

per Roger Palà, 23 de setembre de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Recta final de la campanya del 27-S. Els últims dies seran determinants. Molta gent no ha decidit encara el seu vot. Tenim en marxa una campanya de la por per part de l’estat espanyol i les grans institucions sistèmiques. El sobiranisme es reforça internament, però mostra certa incapacitat d’abordar els espais indecisos. La majoria d’enquestes dibuixen una victòria en escons de l’independentisme, supeditada a la mobilització del votant metropolità en una clau no independentista. Tot plegat dibuixa tres possibles escenaris.

Escenari 1: Els partits "indepes" no sumen l’absoluta: #Fail. Com va passar el 2012, les enquestes poden no detectar moviments d’última hora. Si Junts pel Sí fa un mal resultat i la CUP no creix tant com indiquen els pronòstics, les forces per la independència poden no sumar la majoria absoluta d’escons. Aquest escenari no és impossible. Si això passés, Junts pel Sí hauria de buscar aliances més enllà de la CUP ja no per tirar endavant el full de ruta independentista, sinó senzillament per formar govern i mirar de reconduir la situació. El mal resultat probablement hauria d’implicar la dimissió dels líders independentistes, com va fer Alex Salmond a Escòcia. Què farà Mas? Dimitirà? O n’hi haurà prou en sacrificar Romeva? I Junqueras? L’escenari #fail hauria de suposar –en teoria– el final del procés. O com a mínim, un replantejament. Però no hi ha cap garantia que sigui així. El sobiranisme s’ha cansat de dir que el 27-S és un plebiscit, però si Junts pel Sí i la CUP no sumen 68 diputats, llavors hi haurà qui dirà que gran part dels vots que haurà recollit Catalunya Sí que es Pot són independentistes i que cal fer la consulta definitiva. I pilota endavant. El cop pel sobiranisme serà dur, però caminarem cap a una lenta recomposició en clau de "processisme": el procés com a finalitat en sí mateix i no com a mitjà per operar canvis reals.  


Escenari 2: Junts pel Sí suma majoria absoluta d’escons: nou dia històric. Mas és investit president en una altra jornada històrica. Alguns a la CUP respiren alleujats per no haver-se de mullar. Junts pel Sí mira de tirar endavant el seu full de ruta amb les mans totalment lliures i Antonio Baños i els seus fent de "pepito grillo". Si l’independentisme ha superat el 50% dels vots, Mas tindrà un mandat encara més clar i més pressió per fer passos sòlids. Convergència, però, seguirà tenint el comandament a distància del procés. Els catalans aniran fent coses –Rajoy dixit- i l’estat espanyol anirà posant pals a les rodes. Hi haurà moments claus en què el Govern haurà d’aplicar la desobediència institucional per complir el seu programa, i aquí la costa pot empantanar-se. Caldrà veure la força que tindrà ERC dins de Junts pel Sí. Però els 18 mesos d’anades i vingudes "processistes" no ens els traurà ningú. El resultat de les eleccions espanyoles serà determinant. Si el PSOE guanya i necessita suports, es pot obrir un escenari de negociació per dalt. Si el PP segueix pilotant la nau, fàcilment d’aquí 18 mesos podem trobar-nos en un moment similar a l’actual: bloqueig institucional. I llavors què? Més "processisme"?

Escenari 3. Junts pel Sí necessita la CUP: o Mas president o algú haurà de donar explicacions. L’escenari 3 és el que dibuixen la majoria d’enquestes i, a l’hora, l’escenari més complex per tots els actors implicats i en especial per la CUP. La coalició de CDC i ERC voldrà tirar endavant el seu full de ruta amb el suport de la CUP, però l’esquerra independentista ha dit com a mínim dues coses: 1) que la victòria del plebiscit ha de ser en vots i 2) que no farà president Artur Mas. Això vol dir que si no s’ha superat el 50% dels vots, doncs, en teoria la CUP no hauria de veure’s obligada a donar cap tipus de suport a Junts pel Sí, i més si això suposa fer Mas president. Tot plegat podria acabar de dues maneres: si Junts pel Sí i la CUP no arriben a cap acord, hi haurà una situació "a la grega". La llei diu que si no es pot investir president, la cambra es dissol al cap de dos mesos i es convoquen noves eleccions. Llavors, com va dir Mas a Onda Cero, “algú haurà de donar explicacions per fer avortar el procés”. La pressió per què la CUP s’abstingui i faciliti la investidura de Mas pot deixar en una anècdota el bullyng convergent a ERC dels últims 2 anys. Per tant, no s’hauria de descartar un segon escenari: que la CUP accedís a facilitar per activa o per passiva el govern de Junts pel Sí, sobretot si l’independentisme supera el 50% dels vots i el suport "cupaire" es tradueix en alguna mesura rupturista immediata. En tot cas, la força de la CUP en la negociació dependrà de si els diputats "cupaires" són més o menys necessaris el 27-S per sumar-ne 68. Un escenari amb la CUP implicada, en què el govern sortint es vegi condicionat a emprendre accions de ruptura més o menys explícites des dels primers moments, implicaria –com a mínim en la teoria- que l’amenaça del "processisme" s’allunyés una miqueta. Un procés sempre és un canvi. El 27-S de 2015 ens hauria de situar en una fase diferent que el 25-N de 2012.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista i cooperativista, impulsor del digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació. Ha estat cap de redacció de la revista Enderrock i ha col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Temps i el diari El Punt Avui. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Ha coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. És autor del recull d'articles Mots incendiaris (Lo Diable Gros, 2012). A Twitter: @rogerpala.
24/01/2017

La dreta independentista: una hegemonia esberlada

10/01/2017

Les incògnites sobre Artur Mas

27/12/2016

Els Mossos, el procés i el dia «D»

13/12/2016

No pensis en uns pressupostos

29/11/2016

Memòria crítica del govern dels millors

15/11/2016

ERC i «comuns»: incomprensible distància

01/11/2016

La ideologia no pot aparcar-se

18/10/2016

De Tortosa al Born: la hipocresia convergent

04/10/2016

L'últim tren del PSC

21/09/2016

Pérez Andújar i els trets al peu d’alguns «indepes»

Participació