Del 25-N al 27-S, tres anys d'aprenentatges

«Al vespre del 25-N va aprendre, amb un fort sotrac, que els vots il·lusionats, engrescats i mobilitzats, valien exactament el mateix que els silenciosos i els malhumorats»

per Roger Buch, 22 de setembre de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Abans dels nervis de la propera nit electoral, fem memòria del que va passar a les darreres eleccions al Parlament del novembre de 2012. Una clímax independentista intens des de la Diada fins el dia de votar, però el 25-N a la nit no hi va haver celebracions al carrer. Sensació de derrota absoluta en baixar CiU en nombre de diputats i haver equiparat els seus resultats amb la victòria.

L'independentisme arriba tres anys després amb algunes lliçons ben apreses. En primer lloc es presenta amb un programa i una llista clara. L’ambigüitat és enemiga de la revolta i tot i que ha costat  Déu i ajuda, s’ha deixat anar el llast de Duran i Lleida. Amb les seves travetes hagués estat impossible fer qualsevol pas i sobretot, cap tipus de llista unitària.


Una altra lliçó apresa és la del lideratge compartit. Si es creu que la idea que el procés no és l’invent d’una sola persona, cal actuar en conseqüència i visualitzar una llista plural. I a més, sense sigles de partits, sempre és més fàcil fer-se candidat d’una llista “unitària” i que els no militants facin campanya de proximitat.  

També l’independentisme ara coneix més el país i ja ha après i assumit que a les eleccions votarà gairebé tothom. Al vespre del 25-N va aprendre, amb un fort sotrac, que els vots il·lusionats, engrescats i mobilitzats, valien exactament el mateix que els silenciosos, els malhumorats o els que no van mai a cap manifestació ni pengen cap bandera al balcó. L’independentisme ha fet els números i està perfectament preparat per una alta participació i fins i tot per una altíssima participació.

Però a banda d’aquests aprenentatges que sumen a favor de les possibilitats de victòria, queda per resoldre una incògnita ben interessant: En què es notarà tota la feinada que ha fet l’independentisme civil durant aquests tres anys?

Les bases de l’independentisme s’han repetit a elles mateixes mil vegades que no havien de fer "estelades amb espelmes" i "actes pels convençuts" a “la plaça de Vic”. I que havien de fer molta pedagogia. I resulta que han continuant fent molts actes pels convençuts però també molta i molta pedagogia. Milers de voluntaris de l’ANC, d’Òmnium o de Súmate s’han bregat al carrer, s’han empapat d’argumentaris i s’han entrenat en la seducció per encomanar la revolució dels somriures. Speak corners, dotzenes de llibres amb arguments, giga nquestes, dibuixos del país somniat amb tots els colors, meridianes amb contingut que visualitzaven un país socialment avançat. Han estat milers d’actes de tots els formats: converses, debats, presentacions, conferències, dotzenes de campanyes sectorials, centenars de vídeos pedagògics i milions i milions de missatges compartits a les xarxes socials.


I tot això, d’una magnitud enorme, com influirà en les eleccions? On segur que ja s’ha notat és en l’activació del propi independentisme que se sent cohesionat, esperançat,  il·lusionat i capaç d’anar superant tots els sots anímics i les “pedres del camí”. Però la gran pregunta és si aquesta revolució dels somriures és percebuda com a tal més enllà dels convençuts? Haurà arribat la proposta d’independentisme obert i inclusiu a una part dels escèptics o potencialment contraris?

De fet si el tsunami civil, que continua especialment actiu aquests dies de campanya, aconsegueix fer un mínim forat, per petit que sigui, la victòria del "sí" pot ser definitiva.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
22/08/2017

No és cap anècdota

18/07/2017

L’ 1 d’octubre, el «no» podria guanyar

20/06/2017

Aquesta remor que se sent..., és de democràcia

23/05/2017

Que es parli de referèndum, com més, millor

25/04/2017

Retratar el dèficit democràtic

28/03/2017

Les tasques de l'independentisme fins al setembre

28/02/2017

8 bones pràctiques per viure feliç a Twitter

31/01/2017

Imparables

03/01/2017

Referèndum 2017 i 9-N: semblances i diferències

06/12/2016

La Constitució, que «entre tots ens hem donat»

Participació