Del 25-N al 27-S, tres anys d'aprenentatges

«Al vespre del 25-N va aprendre, amb un fort sotrac, que els vots il·lusionats, engrescats i mobilitzats, valien exactament el mateix que els silenciosos i els malhumorats»

| 22/09/2015 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/09/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Abans dels nervis de la propera nit electoral, fem memòria del que va passar a les darreres eleccions al Parlament del novembre de 2012. Una clímax independentista intens des de la Diada fins el dia de votar, però el 25-N a la nit no hi va haver celebracions al carrer. Sensació de derrota absoluta en baixar CiU en nombre de diputats i haver equiparat els seus resultats amb la victòria.

L'independentisme arriba tres anys després amb algunes lliçons ben apreses. En primer lloc es presenta amb un programa i una llista clara. L’ambigüitat és enemiga de la revolta i tot i que ha costat  Déu i ajuda, s’ha deixat anar el llast de Duran i Lleida. Amb les seves travetes hagués estat impossible fer qualsevol pas i sobretot, cap tipus de llista unitària.


Una altra lliçó apresa és la del lideratge compartit. Si es creu que la idea que el procés no és l’invent d’una sola persona, cal actuar en conseqüència i visualitzar una llista plural. I a més, sense sigles de partits, sempre és més fàcil fer-se candidat d’una llista “unitària” i que els no militants facin campanya de proximitat.  

També l’independentisme ara coneix més el país i ja ha après i assumit que a les eleccions votarà gairebé tothom. Al vespre del 25-N va aprendre, amb un fort sotrac, que els vots il·lusionats, engrescats i mobilitzats, valien exactament el mateix que els silenciosos, els malhumorats o els que no van mai a cap manifestació ni pengen cap bandera al balcó. L’independentisme ha fet els números i està perfectament preparat per una alta participació i fins i tot per una altíssima participació.

Però a banda d’aquests aprenentatges que sumen a favor de les possibilitats de victòria, queda per resoldre una incògnita ben interessant: En què es notarà tota la feinada que ha fet l’independentisme civil durant aquests tres anys?

Les bases de l’independentisme s’han repetit a elles mateixes mil vegades que no havien de fer "estelades amb espelmes" i "actes pels convençuts" a “la plaça de Vic”. I que havien de fer molta pedagogia. I resulta que han continuant fent molts actes pels convençuts però també molta i molta pedagogia. Milers de voluntaris de l’ANC, d’Òmnium o de Súmate s’han bregat al carrer, s’han empapat d’argumentaris i s’han entrenat en la seducció per encomanar la revolució dels somriures. Speak corners, dotzenes de llibres amb arguments, giga nquestes, dibuixos del país somniat amb tots els colors, meridianes amb contingut que visualitzaven un país socialment avançat. Han estat milers d’actes de tots els formats: converses, debats, presentacions, conferències, dotzenes de campanyes sectorials, centenars de vídeos pedagògics i milions i milions de missatges compartits a les xarxes socials.

I tot això, d’una magnitud enorme, com influirà en les eleccions? On segur que ja s’ha notat és en l’activació del propi independentisme que se sent cohesionat, esperançat,  il·lusionat i capaç d’anar superant tots els sots anímics i les “pedres del camí”. Però la gran pregunta és si aquesta revolució dels somriures és percebuda com a tal més enllà dels convençuts? Haurà arribat la proposta d’independentisme obert i inclusiu a una part dels escèptics o potencialment contraris?

De fet si el tsunami civil, que continua especialment actiu aquests dies de campanya, aconsegueix fer un mínim forat, per petit que sigui, la victòria del "sí" pot ser definitiva.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Independentisme=CDC?
Enric L., 22/09/2015 a les 09:52
+10
-3
Als quatre primers paràgrafs l'autor identifica independentisme amb CDC i Mas. Potser ells sí que estaven decebuts el 25-N, però els independentistes -el Mas mateix diu que ell va obtenir un mandat pel dret a decidir, no per la independència- estaven molt satisfets pel segon lloc aconseguit per ERC. Precisament una de les causes principals que Mas hagi virat decididament cap a la independència ha estat que el 25-N no aconseguís la majoria mesiànica desitjada i que hagués de compartir el lideratge del procés amb Junqueras.
Doncs jo crec que no hem convenÇut a gaires
Anònim, 22/09/2015 a les 10:14
+5
-2
El que el procés ha fet és convertir els nacionalistes en independentistas en un percentatje molt, molt gran. Ara hi ha molt poc matissos i la distancia entre els dos blocs s'ha fet més gran; però no crec que una massa significativa de votants que no eren nacionalistes abans ara se'n tornin, i no ens enganyem la Marina Geli, els Maragall i cia sempre han estat nacionalistes encara que ells es feien dir catalanistes però ells no reflexaven els seus votants, almenys la gran massa dels seus votants.

Veig molt motivats els unionistes, més que mai i a la feina ( trevallo en una gran empresa industrial )es sent forÇa l'expressió " este domingo hay que ir y votar, ya sea al PSC, Ciudadanos o Podemos pero en estas hay que votar ".
L'independentisme està a punt
Anònim, 22/09/2015 a les 11:53
+9
-0
Som el vent i anem a totes 27S//*//


La seva por és la nostra força

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
L'afició del Barça ha xiulat l'himne i el rei | ND
01/01/1970
Milers de persones denuncien la repressió de l'Estat i donen suport als presos polítics
01/01/1970
El diputat d'ERC, acompanyat de la també diputada Jenn Díaz, ha fet una crida als "demòcrates espanyols" perquè "s'aixequin" contra aquesta situació
Manifestants reclamant la llibertat dels presos polítics | ACN
01/01/1970
També s'han recordat els presos polítics i exiliats catalans
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos