L'unionisme va coix

«No tenen líders consolidats, amb trajectòria d'anys, que puguin exercir de pals de paller a l'entorn dels quals s'articuli un moviment massiu»

per Pere Gendrau, 21 de setembre de 2015 a les 02:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La setmana passada, arran del debat a 8tv, dèiem que Raül Romeva havia hagut d'afrontar un repte majúscul, encarnant la cara visible d'una candidatura en què el president, Artur Mas, hi té un pes majúscul arran del paper que ha assumit en el procés en què estem immersos. S'ha de dir que aquest repte, de ben segur, s'ha convertit en motivació, perquè el Romeva que va comparèixer al plató de TV3 va ser un altre. Amb més punch, com se sol dir en els argots d'anàlisi política. El cap de llista de Junts pel Sí tenia la lliçó apresa i va desplegar arguments que, o no tenia, o li havien quedat al tinter ara fa uns dies. Es va notar en el contraatac a Miquel Iceta pels casos de corrupció, o en l'èpica desplegada a l'hora de definir el 27-S com "l'oportunitat de la nostra vida". I, en general, en el to adoptat durant la major part del debat.

Però no és de Junts pel Sí de qui toca parlar, sinó de les mancances que es detecten a les files unionistes. Ciutadans, PP, PSC i Unió han fet esforços, durant tota la campanya electoral, per oferir –cadascú des de la seva posició, que cadascuna té matisos- un plantejament que convenci no només als que no tocarien res del sistema autonòmic actual, sinó també als que, tot i defensar la singularitat de Catalunya, aposten per continuar a Espanya. A Catalunya Sí que es Pot, fins que no es defineixi, l'hem de deixar en uns llimbs transitoris. Però el problema és, precisament, que ells no tenen un Artur Mas. Ni un Oriol Junqueras. Ni un Raül Romeva. És a dir, no tenen líders consolidats, amb trajectòria d'anys, que puguin exercir de pals de paller a l'entorn dels quals s'articuli un moviment massiu.


El més proper a un lideratge unionista el trobaríem en Xavier García Albiol i en Josep Antoni Duran i Lleida, però també tenen mancances. García Albiol està estigmatitzat per la duresa en el discurs respecte la immigració, cosa que fa que molts unionistes de perfils progressistes s'hi resisteixin. I al líder d'Unió li pesen els anys i panys d'haver viscut sota el paraigües de CiU, amb el pes que la C hi tenia, a banda de les relacions íntimes amb els cercles de poders, tant empresarials com del món de la comunicació. No cal dir noms, que ja ens entenem. I a tot això s'hi ha d'afegir que el partit a l'alça segons les enquestes, el que hauria d'encapçalar l'oposició, es presenta amb una cap de llista molt jove, com és Inés Arrimadas, que si bé és molt efectiva davant les càmeres i té un discurs elaborat, no té el recorregut polític per assumir un repte tan majúscul.

Enrere queden els temps de Pasqual Maragall i de Josep Piqué. Enrere queden els dies en què l'exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat hauria pogut encaixar definitivament Catalunya en una Espanya confederal, sense por a un sistema de finançament que donés al Principat els recursos necessaris i sense por a elements simbòlics com seleccions esportives oficials. Enrere queda el moment en què l'exministre d'Indústria d'Aznar hauria pogut soldar l'entesa entre el PP més amable i la CiU més pragmàtica. Pel camí, han anat caient peces sòlides de l'aposta per una Catalunya dins Espanya com Josep Ramoneda o Germà Bel. El que passarà el dia 27 de setembre és una incògnita. Però que l'independentisme guanya en solidesa de quadres l'unionisme, això ja és un fet.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Pere Gendrau
Cap de Política a NacióDigital. Trobareu els seus articles cada dilluns, dimecres i divendres. Autor de L'Estatut. Km 0 i de Carles Campuzano. El Patriotisme a peu de carrer. A Twitter: @peregendrau.
08/06/2018

Qui no hi guanya amb el Cine Catalunya?

04/01/2018

Pactes a Berga

09/10/2017

Unitat popular i berguedana

09/06/2016

​Endavant

07/06/2016

​La CUP s'ha d'aclarir però CDC, també

02/06/2016

​CUP transversal o CUP residual?

31/05/2016

​La Patum i el procés

20/05/2016

​Els ulls d'Arnaldo Otegi

18/05/2016

​Qui cobra més de 90.000 euros?

16/05/2016

​Què se n'ha fet, d'Artur Mas?

Participació