Temps d'excepció

«El govern de Mariano Rajoy ha desplegat tots els efectius de l’Estat per dissuadir els catalans: diplomàtics, militars, judicials, financers, polítics, que tenen com a únic objectiu espantar»

per Vicent Sanchis , 21 de setembre de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pedro Sánchez en la Festa Rosa de va insistir, una vegada i una altra, en els tòpics habituals. En un discurs carregat de “¡Mirad!” va parlar de la frontera social que aparentment separa la dreta de l’esquerra a Espanya, però no va presentar cap alternativa, ni una, a les injustícies nacionals que arrossega Catalunya. Com a gran concessió “federal”, el secretari general del PSOE va comprometre’s a portar el Senat a Catalunya. Una vellíssima reivindicació de Pasqual Maragall. I això és tot i això és prou. Tota la resta del discurs va fer referència al gran canvi que suposaria la victòria socialista el 20 de desembre.

Aquest discurs fofo i buit es va poder seguir ahir a TV3 i al 3/24 per imperatiu legal. Per la imposició de la Junta Electoral Central, que, contradient la sucursal de Barcelona, va sentenciar que la concentració de la Diada obeïa a unes sigles polítiques concretes i no a la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. I que, per tant, aquest “espai electoral” s’havia d’equilibrar als mitjans de comunicació de la Generalitat, que en van fer un seguiment raonable, amb una altra programació especial i forçada. També s’hi va poder veure un Miquel Iceta que, quan barreja el castellà i el català, no pot evitar semblar Capri.


I tot això es va poder seguir ahir a TV3 i al Canal 33 perquè el consell d’administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals així ho va acatar. Com que és inevitable que hi hagi un punt de transgressió si es vol arribar a constituir un estat propi, potser el punt de transgressió era exactament aquest. No acceptar una sentència injusta. No resignar-se a l’arbitrarietat.

El govern de Mariano Rajoy ha desplegat tots els efectius de l’Estat per dissuadir els catalans. Efectius diplomàtics, militars, judicials, financers, polítics, que tenen com a únic objectiu espantar. Cada dia la roda de l’Estat afegeix un nou element per fer por als irredempts. Per constatar que és incapaç de proposar alternatives amables a la independència –tampoc ho fan Pedro Sánchez ni Pablo Iglesias– i que només vol arronsar. Perquè considera els catalans uns súbdits espantadissos que han de resignar-se a nodrir la hisenda pública per afavorir els de sempre.


Junta Electoral Central, banquers, Tribunal Constitucional, ministre de defensa, diplomàcia inquieta, premsa neofalangista... Tot això vol espantar els catalans. I contra això només és efectiu el vot majoritari. La voluntat majoritària i persistent de ser dignes. De no resignar-se a cap imposició més. Ni a la dels banquers coaccionats per Rajoy ni a la de la Junta Electoral Central intervinguda pel PP i el PSOE.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació