Sobirania?

«Vénen els senyors que encapçalaran les eleccions espanyoles del desembre a explicar l’Espanya que ens acontentarà en el futur»

per Patrícia Gabancho, 19 de setembre de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El que ens juguem en aquestes eleccions és, amb perdó per la redundància, el tauler de joc. On continuarà el procés, o el que resulti de les urnes, després del 27-S. I la resposta està en l’elenc de les candidatures. Dues ens diuen clarament que la iniciativa serà per als catalans: són les dues llistes independentistes, que comencen i acaben a casa. Quatre llistes, per contra, s’enduen la iniciativa a Espanya. Vénen els senyors que encapçalaran les eleccions espanyoles del desembre a explicar l’Espanya que ens acontentarà en el futur. I a la nostra campanya, la campanya decisiva dels catalans, prediquen sense vergonya Pablo Iglesias, Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy y sus ministros. Són ells, els senyors de Madriz, els qui ens donaran la solució que no podrem determinar nosaltres. Ah, perdoneu: hi ha una altra llista, la d’Unió, que no té ningú a l’altra banda per dur-se als mítings però que també diu que allò ens ho arreglarà Espanya quan tingui a bé endegar terceres vies.

Per tant, de manera fàctica, estem votant sobirania o no sobirania. El tema següent, derivat d’aquest, és el grau de coneixement que aquests candidats demostren tenir de Catalunya. Qui diu coneixement diu comprensió. Aquí és on Pablo Iglesias fracassa estrepitosament perquè ens aplica un model Vallecas que no té res a veure amb la realitat catalana. Però recordeu que va començar reconeixent que no sabia què significava el corredor mediterrani i, quan s’ho va mirar, va concloure que només era l’interès de les elits geogràficament implicades. Bravo! Ara parla d’extraradi i de vergonya d’orígens. Doble bravo. Però no estan millor aquells que diuen que ells, des d’allà lluny, faran una altra Espanya –una Espanya diferent, ara sí, i van…- i després ens deixaran votar si ens agrada poc o molt. Aquest és Pedro Sánchez. Dels altres dos més val no parlar, perquè el que volen és que ens deixem de molestar i comencem a construir allò que se’n diu “el projecte espanyol”, sense matisos propis, i pagant, és clar que pagant.


Tot molt vell, molt cansat. És la “unified Spain, que ens recomana l’Obama. No pas unida, unificada; quin lapsus. Si no fos que el mètode és tot un altre, és allò d’una y grande… ¿remember?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
09/11/2017

Desordre i ineficàcia

26/10/2017

Que diu que què, president?

12/10/2017

Mai tan difícil

28/09/2017

Trampes i capital

14/09/2017

Incomoditats

31/08/2017

Mentides a dojo

17/08/2017

Barcelona i el «factor ciutat»

03/08/2017

Olímpics jocs

20/07/2017

Qui construeix què

06/07/2017

El que no han dit els tres tenors

Participació