Catalunya no es trosseja

«Senyor eurodiputat Iglesias, teòric de la política i garant del nou lerrouxisme: què sap vostè de Catalunya?»

per Laura Pinyol, 15 de setembre de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Arribar a Barcelona i que et diguin, just baixar de l’AVE, que aneu a Rubí: una d’aquelles ciutats mitjanes del cinturó roig on la immigració dels anys 60 va fer cap. Que amb menys de mitja hora amb cotxe des de Sants ja hi sereu i que l’alcaldessa és socialista. Que és una ciutat treballadora on el PSUC també havia estat molt fort, i els partits catalanistes no hi havien tingut res a pelar. Que Catalunya Sí que es Pot hi farà un vell míting d’aquells de tota la vida per esgarrapar vots en un graner de gent treballadora, cansada de batalla autodeterminista, disposada a decidir-ho tot, però sense prendre cap risc.

I Pablo Iglesias que devia pensar, doncs som-hi, ara em sentiran. Tot això, obviant, es clar, perquè potser ningú li ho va dir, que en les darreres eleccions Esquerra Republicana hi féu els seus millors resultats. I fent com si el PSUC, ICV i el PSC no haguessin estat catalanistes. Com si el catalanisme es pogués entendre sense el PSUC, ICV o el PSC.


Remuntant el Baix Llobregat per la B-23, Pablo Iglesias devia arribar a Rubí amb aquesta consciència demagògica i imprudent dels vigilants de les veritats absolutes. Devia veure els blocs de pisos que configuren l’skyline rubinenc, que s’assembla a tants altres skylines de ciutats vallesanes, i es conjurà: "Ara és la meva: cridaré i cridaré, i els despertaré d’aquest engany il·lús en que es troba una majoria nombrosa, molt nombrosa, de catalans".

I allà cridant, fent gala del més absolut desconeixement de la societat catalana, a qui tant agrada fer servir el verb enraonar, però que Pablo Iglesias també deu desconèixer, es dirigia a la multitud segregant-los per raó de llengua, per raó d’origen. Senyor eurodiputat Iglesias, teòric de la política i garant del nou lerrouxisme: què sap vostè de Catalunya?

Catalunya és una terra de pas des de fa molts segles. Una terra amb dèficit demogràfic que s’ha construït amb gent vinguda d’arreu. La llengua catalana, que estimen els catalanoparlants i que entronca tant amb la nostra identitat, és un vehicle de cohesió social. No pas l’únic. Però molt important. No devia ser conscient, vostè, mentre apel·lava als néts dels avis andalusos i extremenys com els estava ofenent. Aquesta generació que estima i admira aquests avis, valents i, sovint també derrotats en els seus llocs de partida, que van venir a treballar a Catalunya, que van aixecar barris i els van dignificar amb el seu esforç i la seva lluita. Van venir i s’hi van quedar i avui són catalans, tant com els ciutadans que ja hi eren. Però sobretot aquesta generació a la que vostè demanava fer sentir la veu, no ho sabia, però som tots nosaltres. Tots tenim avis i àvies que van venir d’arreu.

Miri, senyor Iglesias, servidora té els vuit cognoms catalans. Però sap, què? Els meus fills porten un cognom cordovès. D’un avi que jo estimo com si fos meu. No es pot imaginar com em va ferir que vostè gosés utilitzar aquesta crida a la mobilització atorgant carnets d’identitat de ciutadans de primera i segona.


Per això som on som. Perquè ni el més abanderat dels progres espanyols pot entendre què és Catalunya i què l'ha dut fins aquí.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
15/07/2018

Al supermercat de la hipersexualització

01/07/2018

Sumar, compartir i convèncer

17/06/2018

​Un gegant a Estremera

03/06/2018

Primavera tempestuosa, 155 i efecte Sánchez

20/05/2018

Qui la té més grossa?

06/05/2018

Resistiu-vos fins a morir

22/04/2018

Valls, un fitxatge estrella

08/04/2018

Esbotzarem els murs

01/04/2018

Estimada Marta

25/03/2018

​La primavera de Mariano Rajoy

Participació