Catalunya no es trosseja

«Senyor eurodiputat Iglesias, teòric de la política i garant del nou lerrouxisme: què sap vostè de Catalunya?»

| 15/09/2015 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/09/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Arribar a Barcelona i que et diguin, just baixar de l’AVE, que aneu a Rubí: una d’aquelles ciutats mitjanes del cinturó roig on la immigració dels anys 60 va fer cap. Que amb menys de mitja hora amb cotxe des de Sants ja hi sereu i que l’alcaldessa és socialista. Que és una ciutat treballadora on el PSUC també havia estat molt fort, i els partits catalanistes no hi havien tingut res a pelar. Que Catalunya Sí que es Pot hi farà un vell míting d’aquells de tota la vida per esgarrapar vots en un graner de gent treballadora, cansada de batalla autodeterminista, disposada a decidir-ho tot, però sense prendre cap risc.

I Pablo Iglesias que devia pensar, doncs som-hi, ara em sentiran. Tot això, obviant, es clar, perquè potser ningú li ho va dir, que en les darreres eleccions Esquerra Republicana hi féu els seus millors resultats. I fent com si el PSUC, ICV i el PSC no haguessin estat catalanistes. Com si el catalanisme es pogués entendre sense el PSUC, ICV o el PSC.

Remuntant el Baix Llobregat per la B-23, Pablo Iglesias devia arribar a Rubí amb aquesta consciència demagògica i imprudent dels vigilants de les veritats absolutes. Devia veure els blocs de pisos que configuren l’skyline rubinenc, que s’assembla a tants altres skylines de ciutats vallesanes, i es conjurà: "Ara és la meva: cridaré i cridaré, i els despertaré d’aquest engany il·lús en que es troba una majoria nombrosa, molt nombrosa, de catalans".

I allà cridant, fent gala del més absolut desconeixement de la societat catalana, a qui tant agrada fer servir el verb enraonar, però que Pablo Iglesias també deu desconèixer, es dirigia a la multitud segregant-los per raó de llengua, per raó d’origen. Senyor eurodiputat Iglesias, teòric de la política i garant del nou lerrouxisme: què sap vostè de Catalunya?

Catalunya és una terra de pas des de fa molts segles. Una terra amb dèficit demogràfic que s’ha construït amb gent vinguda d’arreu. La llengua catalana, que estimen els catalanoparlants i que entronca tant amb la nostra identitat, és un vehicle de cohesió social. No pas l’únic. Però molt important. No devia ser conscient, vostè, mentre apel·lava als néts dels avis andalusos i extremenys com els estava ofenent. Aquesta generació que estima i admira aquests avis, valents i, sovint també derrotats en els seus llocs de partida, que van venir a treballar a Catalunya, que van aixecar barris i els van dignificar amb el seu esforç i la seva lluita. Van venir i s’hi van quedar i avui són catalans, tant com els ciutadans que ja hi eren. Però sobretot aquesta generació a la que vostè demanava fer sentir la veu, no ho sabia, però som tots nosaltres. Tots tenim avis i àvies que van venir d’arreu.

Miri, senyor Iglesias, servidora té els vuit cognoms catalans. Però sap, què? Els meus fills porten un cognom cordovès. D’un avi que jo estimo com si fos meu. No es pot imaginar com em va ferir que vostè gosés utilitzar aquesta crida a la mobilització atorgant carnets d’identitat de ciutadans de primera i segona.

Per això som on som. Perquè ni el més abanderat dels progres espanyols pot entendre què és Catalunya i què l'ha dut fins aquí.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Amb això sol no fan
Jordi M , 15/09/2015 a les 01:03
+43
-5
Espanya recorre al lerrouxisme i afortunadament pinta que amb el lerrouxisme no en tindrà prou per derrotar-nos però això no treu que el lerrouxisme existeixi. Tot el treball d'integració ha donat un resultat inferior al desitjable perquè Catalunya sigui un sol poble però suficient perquè els catalans, de nissaga o per integració, que això tant hi fa, siguem majoria. I els botiflers ja són una raresa.
res, no se res...
Anònim, 15/09/2015 a les 01:53
+23
-13
Únicament se que es una regió propietat d'Espanya, plena d'extremenys i andalusos oprimits pels catalans entestats en obligar a que parlin en el seu dialecte.
De fet, l'important no es el que jo se de Catalunya sinó que els catalans tinguin clar a que cony he vingut a fer jo com la esta de dirigents d'altres partits nacionals: Vinc a Catalunya amb la bona nova de Podemos a dir-vos com heu de fer política a favor nostre per guanyar a les generals -les eleccions que realment importen- als meus competidors del PP, del PSOE i de Ciutadans.
No us preocupeu, hem veureu cada 4 anys però deixo anomenat a meu representant que, confiu, es mantindrà fidel al meu lideratge.
Maravellós article
Anònim, 15/09/2015 a les 04:21
+26
-5
Si fos professor de literatura et posaria un 10 ,per aquest escrit.
Ara jo voldria fer un comentari en forma de replica al plantejament del polítics que lideran al meu pais ,aquest que volem independent i dic això perque tot i que no soc d'Osona el diumenge bareig anar a Vic on hi havia desplegada part de la plana major de Junts. Els plantejament i el discurs ja me'l se de memòria.Deien que eram unes 3000 persones ,no pas gaires per una comarca de la importància en que es considerada,però be el raonament que jo em feia ,es que hi feien allà,quan tots els que hi eram no se'ns havia de convèncer de res.
No es en la zona en que el vot es decisori on cal fer el gran esforç?
Hi ha coses que no són veritat.
Anònim, 15/09/2015 a les 08:58
+14
-8
Les clases dirigents del PSC, PSUC i ICV sí que eren catalanistes en gran majoria pero els seus votants no, ells voten a Felipe, Anguita o al partit en general però passen del catalanisme. Aquesta minoría catalanista és la que ha marxat del PSC i d'ICV. I aquesta és la realitat i és només ara quan s'ha possat de manifest amb el tema de la independència. Què fa ICV.Podem ? Coneixen els seus votants i saben que apel.lant el catalanisme inegrador i demés no es menjaran res.

D'altra banda de moment la llengua de cohesió social és el castellà, és en la que parlen entre ells un colombià, un romanès i un marroquí i la que es parla en els barris on ells viuen. Es dur però es així, i per més que hi hagi inmersió a l'escola quan surten parlen castellà i amb més ganes perquè a l'escola no ho poden fer.

I si sempre el nacionalisme tenia majoria còmoda al Parlament i les el.lits del PSC i ICV eren catalanistes no hi havia pol.lèmica sobre aspectes identitaris però ara hem despertat la identitat catalano-espanyola de la seva indiferència, i cada vegada hi ha menys diputats nacionalistes i hem convertit el PSC i ICV en partits no catalanistes. Ja a les el.leccions anteriors de 2012 vam treure menys diputats que a les anteriors i si ara encara es movilitzen més encara treurem menys. dels 74 que som ara.

Pot pasar que no arrivem al 50% clarament i que a més tinguem el Parlament menys catalanista de la historia.

La Catalunya de l'extra-radi
Pep Guimerà, 15/09/2015 a les 09:29
+13
-4
Alimentant-se de la incultura i el desconeixement proclamen estupideses tot i evidenciant la seva ignorància.Des d'una plataforma artificiosa creuen que la gent creurà els seus missatges perquè són ells qui ho diuen...
El Sr. Pablo Iglesias i els seus adlàters procedeixen d'una (potser brillant?) elit universitària amanida amb una parcial trajectòria per determinats mitjans. La suma de tot plegat els fa viure en una realitat virtual o en una teoria no contrastada amb la realitat. Es vanten dels seus coneixements sense comprovar-ne la seva parcialitat i amb aquest bagatge es llancen al míting fàcil en un medi on ressonin els aplaudiments. Després la divulgació dels continguts troben la pluralitat social i és aleshores quan sovint el Sr. Iglesias ha de demanar disculpes malgrat que al matisar el que ha dit acabi reafirmant-ho.
M'agradaria saber què va entendre quan algú li va parlar de l'extra-radi de Barcelona...ell en va fer un poti-poti incomprensible
Ell no sap res de Catalunya...
Anònim, 15/09/2015 a les 11:22
+7
-6
... però jo sí, i algunes de les coses que diu són veritat. Ocupeu-vos del PP i Ciudadanos, que aquests són els vostres enemics i deixeu aquest pim-pam-pum contra uns que, possiblement, necessitareu per a tirar endavant. No us deixeu endur per la vostra bilis anticomunista.
Vosotros los del pedigrí
Anònim, 15/09/2015 a les 11:32
+9
-35
Cataluña es mi tierra como lo es España, Cataluña son dos lenguas y muchas historias y a mi como ciudadano de Cataluña y España me importa un pimiento el parecer de muchos sean de donde sean, a mi lo que me ocupa y me preocupa es realizar mi vida, en la lengua que me de mi maldita gana y elegir lo que me convenga atendiendo a mi libertad, a la libertad que preconiza nuestra Constitución y a que se cumpla la ley para que sea exigible la seguridad jurídica en la convivencia. Por favor no me vengan con sus cuentos patrióticos que son muy privativos de cada uno como son los míos. No me vengan con imposiciones. Y sino, seguiré nuestra ilustre tradición de lanzarme al monte para defender mi libertad. Pesados y cansinos.
Sóc una xoni botiflera
Anònim, 15/09/2015 a les 13:10
+11
-25
Hola, sóc una xoni botiflera. Em diuen xoni, és això etnicista? També parlant de castellanoparlants i catalanoparlants. Estan separant Catalunya? No sé per què si hi ha tants garcías com jo a Catalunya no hi ha cap parlamentari de CIU actualment amb un cognom semblant de primer, bé, només un Fdz per ser justos. Són etnicistes? Pensava que si Mas hagués cridat a que no s'avergonyeixin els fills de catalans a qualsevol lloc això no seria etnicista i sí patriotisme del bo. Per cert, no entenc per què no voleu conviure amb valencians, andalusos, murcians, bascos, etc. Us fan nosa? Per què elles i ells son la gent de les que us voleu separar.

Disculpeu-me, eh; són preguntes que se fa una xoni botiflera. Per vosaltres una españolaza, doncs per vosaltres no ser nacionalista i que te la soplin les identitats nacionals és un impossible.

Salut a totes/tots
Senzillament tronat
Vergonya, 15/09/2015 a les 13:29
+12
-3
Vergonya ICV, vergonya. I amb els quatre que sou independentistas dins del partit no aconseguireu aturar aquesta deriva demagógica i unionista. Us han arrossegat Només us en sortiríeu amb decisions personals.
Tot i que no sóc de PSOEC he de reconèixer que ells mai haurien esgrimit una demagògia tan tronada.
Vergonya Camats, Herrera, Coscubiela, Bosch.... i em sap greu, no m'ho esperaba de Coscubiela.
Y Eduard Fernández y Vicky Peña.... tan silenciosos . És un silenci d'aprovació a Iglésias?
Resposta a "Sóc una xoni botiflera Anònim, 15/09/2015 a les 13:10"
Anònim, 15/09/2015 a les 13:39
+27
-5
Jo no tinc cap problema en conviure amb "valencians, andalusos, murcians, bascos, etc. Us fan nosa? Per què elles i ells son la gent de les que us voleu separar." con dius tu.

Que hi vulgui conviure no vol dir que hi hagi de compartir estar sota un estat colonial, lladre i criminal que es diu espanya. Jo convisc amb gent de Perpinyà sense haver d'estar al mateix Estat.

Si els espanyols estimen tothom, perquè no deixen entrar lliurement els marroquins a la tanca de Melilla? Doncs perquè per molt que els estimin, els consideren estrangers perque Espanya és un estat i Marroc un altre.

I el mateix dic per als espanyols i els portuguesos.

Jo no em crec això que te la soplin les identitats nacionals. Si s'implantés a Espanya obligatoriament un sistema de vida nacional com el del Penjab o el del Tibet o el de Yemen , tu series de les primeres en queixar-te. O no?

A tu no et cal creure que tens una identitat nacional perque hi ha un estat que es diu Espanya que te la garanteix i protegeix, i així pots ser ciutadana del mon i el que vulguis. Mentre no et toquin ser espanyola i viure com una espanyola.

I és molt respectable tot el que dius, i t'ho respecto. El que no tinc és perquè compartir-hi. Jo com a català, també vull el meu Estat, i treure'm del damunt aquesta pesta Borbònica que fa tres segles que ens explota i ofega i tracta com a súbdits

Salut.
.
mikònim, 15/09/2015 a les 13:41
+16
-8
Diu un comentari anterior: "No me vengan con imposiciones. Y sino, seguiré nuestra ilustre tradición de lanzarme al monte para defender mi libertad"
Ens ha quedat clar? Tots a obeïr-lo, que ell no ve "con imposiciones", no.
L'idioma de Catalunya és el castellà, com el seu nom indica! Que ens hem cregut!
Estan bojos aquets romans..
A mi em sona...
Anònim, 15/09/2015 a les 13:41
+8
-4
A mi em sona a España no se rompe. Tal para cual. A veure si podem escombrar als nacionalistes espanyols i catalans d'una vegada.
¿Por qué?
Anònim, 15/09/2015 a les 14:37
+5
-17
Si España se puede trocear, Cataluña también se puede trocear ¿no?

Supongo que el derecho a decidir se debe de dar a todos los niveles, no solo al que les interesa a los bolivarianos.
Qüestió en aquest món de mones.
Petrarca, 15/09/2015 a les 20:57
+2
-1
La qüestió no està en saber o comprendre .
La qüestió es que el que algú dels nostre il·lustres visitants o insuportables ciutadans pensen i diuen o escriuen ben fort i en castellà és el que va a missa.
I tota la resta se la sua.
Catalunya no es trosseja
Anònim, 16/09/2015 a les 07:07
+6
-2
Perquè Catalunya JA ESTÀ TROSSEJADA.

Aneu a Rubí, i després a La Pobla de Massaluca, i mai no dirieu que formen part del mateix país.

La vida real és així, i no en treurem res de bò de negar-la.

Per cert, lo de definir Catalunya com a "terra de pas" pensava que era un menyspreu que ja havia caigut en desús. Veig que encara hi ha gent que hi insisteix, la falta d'autoestima dels catalans no té limit.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
Expectació mediàtica a la seu de l'ANC | Jordi Bes
01/01/1970
L'institut armat, que actua per ordre del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, ha reclamat els correus electrònics de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
Ricardo Costa, aquest dimecres a l'Audiència Nacional | Europa Press
01/01/1970
Ricardo Costa responsabilitza l'expresident Francisco Camps de les irregularitats
01/01/1970
El president del govern espanyol manté que no tenia coneixement del fiançament irregular del PP a València i defensa que ja han fet tot el que havien de fer a nivell intern
Eva Parera en els seus anys a Unió | ACN
01/01/1970
Eva Parera, que va accedir a l'ens pel seu càrrec a la formació democristiana, ha col·laborat en debats polítics a Onda Cero, un fet que contrasta amb el deure d'evitar la presència en mitjans
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc