Independents per voluntat

«Aquesta revolució deixarà la certitud de saber que comptem amb un batalló de gent que ofereix voluntat a canvi d'il·lusió»

per Esteve Plantada , 12 de setembre de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Primer, quan hi penses, et fa molta mandra. Un altre any a fer el numeret, a creure'ns part d'una gran companyia escènica de coreografia estudiada, a fer d'aprenents de Fura dels Baus i a fer la performance de torn. Tot ordre, tot càlcul, tot mil·límetre i orquestració. Però hi vas, i la corrua de gent que va al mateix lloc sembla entestada en confirmar-te els pitjors auguris: cues, trens i autobusos plens fins a límits assistencials, xafogor crepuscular, aromes de suor àcid, corredisses i, un cop a lloc, busca el teu tram i fes més quilòmetres que Kilian Jornet en plena ascensió al Kinabalu.

Però llavors, quan aterres a la Meridiana i sents el brogit de gent, l’emoció de fer-ho bé, els castells i els garrotins, els gegants i els altaveus en ebullició permanent, llavors, amb l’espectacle que hi ha davant teu, quan encara falten dues hores, te’n fas creus. Et pugen els colors i l’eufòria, els anhels de llibertat i la gosadia de dir. Per un moment, després de mesos de reclusió on pensaves "aquest any serà l’últim" o que "ja en tinc prou de tanta comèdia", encens la passió de la lluita. De saber-te part d’una cosa que va més enllà de tu, de veure tots aquests altres, semblants i diversos alhora, que es mouen empesos pel cor, tot desafiant la comoditat de no moure’s. I tots hi són.


La revolució vindrà per moltes coses, potser per detalls insignificants. Un, sens dubte, per la manera de fer-la, tan elegant, pulcra i ben vestida, tan de tots i de tothom. També deixarà el llegat d’una transformació, perquè ara ja sabem, per exemple, que les manifestacions no es fan caminant. Però, sobretot, entre tantes troballes meravelloses, deixarà la certitud de saber que comptem amb un batalló de gent que ofereix voluntat a canvi d'il·lusió. Desenes, centenars, milers de voluntaris, homes i dones, joves o experts, vestits amb pitet verd i fent la feina de fer possible que tot sigui real i no somiat, i pràcticament perfecte.

I allà els veus, indispensables, sota el sol que fueteja, amb barrets de palla o de colors desmenjats, penjant cartells quan convé, assistint a reunions amb un horari poc conciliador, fent de venedors en paradetes (que s’hauran de muntar i desmuntar), apuntant-se als torns dels locals de cada municipi, robant temps a la insubmissió de no voler-se esclaus. Formen la millor part d'un èxit que no s'entendria sense ells, perquè son la força de ser-hi, aquella que demostra que cada Diada és imprescindible, que cada lluita és necessària, que la dignitat d’un poble passa per la gent i per les ganes de fer-ho bé i de fer-ho arribar als altres.


Ells, ferms i realistes, com tu i com nosaltres, enderiats a cridar ben fort i pacíficament, decidits a fer callar boques imperialistes i oligarquies de senyorets que només professen la fe del seu propi benefici, a deixar en evidència militars que volen acció i desmesura. Ells, sense por i amb decisió, que són part d'una gran cadena que avança, amb tu de la mà, cap a la victòria.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada
Cap de Cultura de NacióDigital
Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Col·labora en mitjans com El Temps, La Xarxa o el programa Àrtic de Betevé. A Twitter: @eplantada
26/07/2018

Casado i el pitjor del PP

16/07/2018

Els presos reclamen més que gestos

09/07/2018

El diàleg només és el mitjà

05/07/2018

Setge al feixisme

28/06/2018

Els volem a casa

25/06/2018

Dialogar des de la renúncia?

20/06/2018

Què tenim per negociar?

14/06/2018

La negociació comença amb l'alliberament

07/06/2018

Decideixi's, senyor Sánchez

30/05/2018

La ferida que no tanca

Participació