Episodi clau

«És la història, i encara que visquem tres-cents anys més tard, aquells fets s’han encastat en el pensament i imaginari català»

per Xavier Graset , 11 de setembre de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tinc a les mans e darrer llibre d'Agustí Alcoberro 100 episodis clau en la història de Catalunya, (Cossetània Edicions) que en línia al que va publicar fa uns mesos Jaume Clotet 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna) mira d’explicar la història que no vam poder aprendre a l’escola franquista.

Busco l’11 de Setembre de 1714 al llibre del que va ser director del Museu d’Història, on explica que la resistència de barcelonins i barcelonines no era producte de la desesperació. “Segons les lleis de la guerra, el setge només podia tenir dos desenllaços: la conquesta o la capitulació. El primer cas suposava el saqueig sistemàtic, la capitulació, en canvi implicava un pacte entre vencedors i vençuts, pel qual aquests havien d’obtenir, si més no, la garantia plena de la vida, la llibertat i la propietat.


Després de 14 mesos de resistència, Barcelona aguantava amb 2.000 soldats professionals comandats per Villaroel, i uns 4000 civils enquadrats a la Coronela contra un exèrcit el de les Dues Corones (borbòniques) que va arribar a tenir 100 mil homes (la majoria francesos), en la Guerra de Successió a la corona hispànica, on els catalans van quedar fent costat als austriacistes, que també van fer via i ens van deixar més penjats que un pernil.

El cas és que tot i la capitulació el clima de repressió que es va allargar en el temps, va començar el 15 de setembre: dissolució del Consell de Cent, Diputació General, Braç Militar, la Conferència dels Tres comuns, detinguts els seus 22 membres embarcats i enviats a la presó.


És la història, i encara que visquem tres-cents anys més tard, aquells fets s’han encastat en el pensament i imaginari català. Per explicar-los a mitges, amb giragonsa i a conveniència. Per fer simpòsiums i lectures tan diverses com es vulguin. Societat Civil fa la seva lectura, i es deixa el Decret de Nova Planta, i el que va suposar aquella derrota en el desmantellament de l’estat català, de les estructures i sistema d’entesa amb la Corona, diferenciat de la resta de territoris, com ara Castella. Amb el regim d’acatament de les constitucions. El Tricentenari va fer també la seva lectura que en tot cas queda escrita a actes notarials, la del patiment i subsistència ciutadana.

La història és la història. I vivim tenint-la com a referent, però pensant en com es pot viure millor en el futur, de manera que el present ens és temps de pas, temps de projecció.

En el cas dels catalans a més les relectures ens distreuen d’aquest present que a cada fet li sembla donar un caràcter clau. El 27-S en que la cita és electoral, potser sí que viurem un episodi transcendental, i que pot acabar esdevenint moment clau. Tot depèn de si volem fer del present projecció de futur.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
19/03/2020

Confiança i recel

05/03/2020

​Alimentària

20/02/2020

Que s'asseguin

06/02/2020

Desconsolats

23/01/2020

Devastats

09/01/2020

«El Castell»

26/12/2019

Cartes reials

12/12/2019

El joc del telèfon

28/11/2019

Trobada de tempteig

14/11/2019

Resintonitzar

Participació