Váyase... Senyor González

«...O millor, marxem nosaltres!»

per Roc Fernàndez , 10 de setembre de 2015 a les 10:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’article de Felipe González ha estat molt comentat, sobretot per la part que compara el moviment sobiranista amb els totalitarismes dels anys 30 a Europa. En un país europeu normal, frivolitzar sobre el nazisme i el que va representar l’extermini premeditat de milions de persones per motius racials, seria considerada una relliscada tant monumental que el dirigent en qüestió tindria serioses dificultats. Aquí tot un ex-president ens pretén penjar l’etiqueta de nazis, en banyador i fumant-se un puro, a un moviment sobiranista que l’única pretensió que té és posar unes urnes perquè la gent voti i decideixi que vol ser.

Ara bé, aquesta desafortunada frase no és el més greu de l’article, sinó el fet que un suposat demòcrata, que va contribuir a consolidar la democràcia a l’estat, ens tracti com a súbdits i menystingui, sigui quin sigui, el resultat de les eleccions del 27 de setembre. En aquest sentit González no només ens tracta de nazis, sinó, i més greu encara, ens tracta de súbdits, de gent que no tenim dret a opinar, ni a decidir. Ens nega la ciutadania i els drets que té qualsevol ciutadà.


Amb això, González és aplaudit per la dreta espanyola més rància. Fins i tot, l’Aznar del “váyase senyor González”, que no s’han entès en quasi res, alhora de tractar-nos com a súbdits es posen d’acord.

L’article de González és més que un article, és un certificat que la famosa tercera via que propugnen PSC, Catalunya Si que és pot o Unió és una autèntica fal·làcia. Quan en un país com Espanya, l’esquerra i la dreta en l’única cosa que es posen d’acord és en tractar-nos com a súbdits que es pot esperar d’una negociació? Amb els súbdits no és negocia, no es dialoga, simplement s’imposa i ells han d’acatar.


Farien bé alguns de rellegir l’article i adonar-se que si bé el camí de l’estat propi no està exempt de dificultats i alguna incertesa, l’única certesa que tenim és que si aquesta vegada no fem un pas per decidir per nosaltres mateixos el nostre futur, l’Espanya de Gonzalez, Aznar i Pablo Iglesias té molt clar el nostre paper de súbdits. I en aquest cas ens tractaran com a súbdits rebels.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Roc Fernàndez
Vaig néixer a Terrassa el 1972 però visc a Sant Feliu de Codines, el meu poble. Vaig estudiar ciències empresarials i diversos postgraus sobre comunicació i política, dues vessants que sempre m’han agradat. De ben jove vaig entrar a la JNC, on vaig ser secretari general adjunt entre altres responsabilitats. Actualment sóc Conseller Nacional de CDC i President Local a Sant Feliu de Codines. També formo part de la Sectorial de Noves Tecnologies. M'agrada viatjar i tot el que té xips. Sóc nacionalista, inquiet, curiós, directe, tossut, perfeccionista i amic dels meus amics.
26/09/2016

Aquell fet diferencial català anomenat Ciutadans

28/06/2016

Franquisme sociològic

13/06/2016

Sense paraula

07/04/2016

Gràcies, La Pinya

20/02/2016

El Tiramilles

10/09/2015

Váyase... Senyor González

17/06/2015

Torna el tripartit... radical

29/04/2015

L’art de recuperar Eugeni Xammar

10/04/2015

Platocràcia és nova política?

08/02/2015

Sol com un mussol

Participació