L'arrogància de la metròpoli

«No n’aprenen perquè els falta un element imprescindible per fer-ho: el respecte. Tota aquesta gent no respecta els catalans»

per Vicent Sanchis , 7 de setembre de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com que les eleccions del 27 són precisament plebiscitàries, Espanya ha entrat en campanya. Més ben dit, ha intensificat la campanya. Ho han fet els seus polítics, el govern del seu Estat, les seves institucions, la seva premsa sencera. Por tierra, mar y aire. L’ofensiva és total. Fins i tot els expresidents Felipe González i José María Aznar hi han dit la seva. La coincidència és absoluta. I aquesta és exactament la característica que més crida l’atenció. Als ingenus. La identificació entre els missatges. Són idèntics. Tant se val que parli González o que ho faci Aznar. Tant se val que editorialitzi El País com que ho faci La Razón. Potser la diferència és que alguns no han oblidat la retòrica estilística falangista. I els altres s’assemblen més, en el to, a la prosa administrativa de tota la vida.

Però, encara que discrepin en les formes, el fons és el mateix. La reacció espanyola al “desafío”, la “borrachera” o el “delirio” separatista és sempre la mateixa i es pot resumir en dos estats de desgràcia: l’arrogància i l’amenaça. Tots ells se’n fan creus. No entenen com tants catalans poden pecar d’atreviment i temeritat. La conclusió també els és la mateixa: Artur Mas en té tota la culpa. No veuen més enllà i no accepten cap altra raó. Els dirigents del PSOE que venien a Barcelona mentre es discutia l’Estatut d’Autonomia al Parlament patien la mateixa simplificació. No entenien com Pasqual Maragall s’equivocava tant i adjudicaven el gran error a alguna mena de malaltia. El culpable, llavors, era Maragall. Ara és Mas. Destruint Maragall es pensaven que el mal desapareixia. Ho van fer. El van destruir. Però el “mal” no es va acabar. Més aviat s’ha agreujat. I no n’aprenen.


No n’aprenen perquè els falta un element imprescindible per fer-ho: el respecte. Tota aquesta gent no respecta els catalans. Els tenen per súbdits i els molesta profundament que uns provincians siguin tan descarats. Això no els passa ni a Bilbao! La reacció, per tant, és lògica amb aquesta percepció: el “mal” dels catalans exigeix arrogància i amenaça. Perquè només entenen aquest llenguatge i perquè al final s’arronsaran. I encara més si el seu líder perd el cap. L’actitud i la seqüència són molt bèsties. Perquè recorden les actituds i les seqüències de qualsevol colonialisme. “No us en sortireu”, “No us convé”, “Sols, no en sabeu”, “Què fareu sense nosaltres”, “Sou corruptes i dèbils”, “Prendreu mal”, “Obeïu la llei!”, “Què us he pensat”, “Us sortirà molt car”, “Déu us castigarà”... Arrogància i amenaça. No coneixen el respecte als altres. Els segles passen debades per a aquesta gent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació