Els castellans

«Catalunya ha despolititzat la llengua, i ha fet bé, i així tenim una Inés Arrimadas (Ciutadans), nascuda a Jerez de la Frontera, Cadis, que s'esforça en defensar la demolició de la immersió lingüística en un català ben bonic i eixerit»

per Jordi Bianciotto , 4 de setembre de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entre les matèries d’apassionat debat durant les darreres setmanes s’hi ha colat allò dels cognoms catalans i castellans i la comptabilitat de catalanoparlants i castellanoparlants a les llistes electorals, i potser fóra hora de col·locar certes categories per raó lingüística al calaix dels anacronismes. No em sembla que Catalunya, el 2015, pugui ser explicada a partir d’una fricció entre catalanoparlants i castellanoparlants, sinó, més aviat, de ciutadans que, en la seva majoria, coneixen les dues llengües. Això és el que actualment distingeix aquest país, i parlo ara, és clar, de la coneguda com a comunitat autònoma de Catalunya.

Quan tenia edat escolar, als anys setanta, a classe als nens que parlaven castellà (exclusivament) els dèiem “els castellans”, tal com evocava Jordi Puntí a una novel·la del mateix títol. Eren els castellans tant si havien arribat de Castella com d’Andalusia, Múrcia, Extremadura o fins i tot de llocs amb una altra llengua, com Galícia. “Aquella nena és castellana”. Érem així de poc rigorosos, encara que aquella manera d’etiquetar ens recorda com n’és de poderosa i determinant la parla per identificar-nos. “La meva pàtria és la meva llengua”, va dir Fernando Pessoa, sentència que Caetano Veloso va incorporar a una cançó, ‘Lingua’. Encara que, ja se sap, una frase com aquesta queda molt respectable, il·lustrada i universal quan la diu un portuguès o un brasiler, o un francès o un txec, mentre que, si la pronuncia un català, aquest esdevé fàcilment un provincià o un fanàtic.


Bé, fa quaranta anys d’aquells nens andalusos o gallecs que als nostres ulls eren tots castellans, i Catalunya ha canviat de dalt a baix. Ha anat perdent sentit referir-nos als catalanoparlants i els castellanoparlants, com a blocs impermeables, perquè el gruix del país coneix les dues llengües, i aquí faria, per cert, una amable esmena als nois de Súmate, que de vegades sembla que facin bandera d’un retrocés lingüístic per tal de guanyar adhesions a un projecte polític. Compte amb això, no prenguéssim mal. De fet, tots som castellanoparlants com ells. O castellanoconeixedors, si més no. Tots absolutament. I molts, la majoria segons les enquestes, també catalanoparlants, o catalanoconeixedors, i aquí tenim la bona notícia respecte l’estat de les coses als anys setanta.

Catalunya ha despolititzat la llengua, i ha fet bé, i així tenim una Inés Arrimadas (Ciutadans), nascuda a Jerez de la Frontera, Cadis, que s’esforça en defensar la demolició de la immersió lingüística en un català ben bonic i eixerit. És una fita espectacular, i no és ironia. I mentre tot això passa, aquells nens castellans dels anys setanta s’allunyen cada dia, feliçment, una mica més.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
27/03/2020

L'apocalipsi segons Bob Dylan

20/03/2020

La música de la teva vida

14/03/2020

Guanyem temps

07/03/2020

Visca Guillermina Motta

28/02/2020

Sopa de Cabra, després del rock'n'roll

21/02/2020

Tot és groc

15/02/2020

Un tresor de 80.000 discos

08/02/2020

Guillem d’Efak, també

01/02/2020

Festival Maleducats, la nova onada

24/01/2020

​Serrat i Sabina, el termòmetre

Participació