La premsa espanyola i el cas Conca

«El tractament dels problemes d'Espanya varia, i molt, amb els canvis en la latitud»

per Francesc Puigpelat     , 27 d'agost de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No sé si vosaltres, lectors, us n'haureu adonat, però la premsa espanyola ha reaccionat d'una manera molt tèbia a la notícia de la pallissa, a Conca, a una dirigent de Vox. Els periodistes espanyols han dit que es tracta d’un fet aïllat. No és cap símptoma d’una creixent tensió en la política espanyola. El tema no ha merescut articles als principals diaris o anàlisi dels mestres pensadors.

Com més hi reflexiono, més m'adono que aquesta discreció està vinculada a la ubicació geogràfica: Conca. Conca és una petita ciutat castellana on no es tenen notícies de les dues ideologies que formen part de l'Eix del Mal, segons l'opinió d'Espanya: el jihadisme i el nacionalisme (no l'espanyol, és clar). No hi ha sospites sobre Conca. Conca és part de l'Espanya eterna.


Però la veritat, va escriure Voltaire, canvia segons a la latitud. Hi ha res més flexible i fràgil? Per exemple, si la pallissa hagués tingut lloc, no a Conca, sinó a Sabadell, Molins de Rei o Tremp, la interpretació d'Espanya hauria estat molt diferent. Automàticament, seria la prova de la "tensió insuportable" que viu a Catalunya a causa del projecte d'independència. El País i El Mundo hi haurien dedicat els seus editorials. El del primer periòdic seria desdenyós i perdonavides. El del segon, ple d'insults i barroquismes estilístics plagiats de Francisco de Quevedo y Villegas.

Si algú té encara algun dubte, li aconsello que consulti hemeroteques a internet. Veurà que el tractament dels problemes d'Espanya varia, i molt, amb els canvis en la latitud. Per exemple, la corrupció que rosega Madrid, Andalusia, la Comunitat Valenciana i la quasi totalitat d'Espanya sempre obeeix a actes individuals malvats, que mai són generalitzables a la població en general. En canvi, la corrupció és general a Catalunya, podreix el país sencer i tots els seus habitants. L'agost de 2014, durant el sobtat esclat de "cas de Pujol", el diari ABC es va atrevir a dir que la corrupció és a l'ADN dels catalans.


Òbviament, no es van enfadar ni Albert Rivera, ni García Albiol, ni Miquel Iceta. Serà, potser, perquè no es consideren catalans, sinó espanyols? 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació