AMI, ni fu ni fa

«El grup de Colau podria aprofitar l’ocasió per demostrar que en matèria de sobirania són una força plural»

per Jordi Mercader , 24 d'agost de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Barcelona i les organitzacions municipalistes. A Catalunya hi ha tres organitzacions municipalistes. Un autèntic disbarat, resultat del sectarisme de tots plegats. La lògica diu que amb un entitat n’hi hauria d’haver suficient si fos realment una eina al servei dels interessos comuns de les corporacions locals, però evidentment no ho són. El fet que l’Ajuntament de Barcelona formi part de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques no hauria de sorprendre ningú (primer varen manar uns i després els altres), però ben mirat, un cop assumit el ridícul inicial, fins i tot té un sentit que la capital formi part de totes les associacions.

L’AMI és la més instrumental de totes. L’Associació de Municipis per la Independència va néixer per ser una baula més de l’engranatge sobiranista, el braç  polític i operatiu de l’ACM. Justament per això, resulta imprescindible pels seus interessos fundacionals la presència de Barcelona entre la llarga nòmina dels ajuntaments adherits. Xavier Trias no ho va fer i ara el seu partit vol que ho faci Ada Colau. Que el tema es plantegi justament ara no té secret: la maquinaria independentista necessita gasolina emotiva de cara les eleccions i, de pas, es pot complicar la vida a Barcelona en Comú. 


Un tema clarament menor. La disjuntiva de participar o no a l’AMI no hauria de fer perdre un minut de son a l’alcaldessa. Que Barcelona formi part o no d’aquesta organització és irrellevant pel futur de Catalunya i de la seva capital; potser  per l’actual full de ruta pugui tenir cert interès d’imatge, però també decaurà, l’interès i el mateix full, probablement. En la perspectiva que pugui tenir l’opció independentista, ni s’avançarà un mil·límetre gràcies a la seva adhesió ni se’n retrocedirà ni un si es queda fora.

Una oportunitat per exhibir pluralitat interior. Vist amb naturalitat, el grup de Colau podria aprofitar l’ocasió per demostrar que en matèria de sobirania són una força plural, mantenint viva l’expectativa dels qui veuen en la plataforma una aliada potencial, encara que potser només parcialment. És clar que Barcelona en Comú també té necessitat de demostrar disciplina interna davant dels qui dubten de la capacitat de la seva líder per mantenir la unitat d’aquest grup tant divers per molt de temps. Probablement, aparentar ser un bloc monolític, dissimulant la diversitat,  justament en aquest tema, aporti més inconvenients que avantatges a l’equip de govern. El que costarà d’entendre és que per entrar o no en una simple organització d’ajuntaments s’hagi de fer una consulta als barcelonins, obrint tot un horitzó inútil d’extrapolacions, malentesos i subterfugis. Els barcelonins, com tots els catalans, ja s’expressaran quan toqui en el referèndum preceptiu sobre que volen ser. Les decisions domèstiques corresponen al ple.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
09/12/2017

Puigdemont, o jo o la il·legitimitat

25/11/2017

Sant Tornem-hi?

11/11/2017

Un disbarat

28/10/2017

Una nova partida, amb cartes mal repartides

30/09/2017

I, finalment, l'1-O

16/09/2017

​Un forat negre a l'estat de dret

19/08/2017

Unitat contra el terror i debat polític

05/08/2017

​La força de l'«statu quo»

22/07/2017

La moda de la por

08/07/2017

«Pressing» Colau

Participació