Els periodistes que ens mereixem

«Guanyi l'opció que guanyi al referèndum, els mitjans de comunicació semblaran ventiladors: no pararan de donar voltes i no arribaran del tot enlloc»

per Joan Foguet, 5 d'agost de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 28 de setembre a primera hora les ràdios aniran a tot drap. Els matins televisius estaran trufats de polítics (dels d'abans, dels d'ara i dels de sempre) dient la seva. I els diaris de paper llançaran anàlisis d'última hora sobre un fet que fa 2 anys (com a mínim) que es veia a venir. Guanyi l'opció que guanyi al referèndum (sí, la cosa va de sí o no), els mitjans de comunicació semblaran ventiladors: no pararan de donar voltes i no arribaran del tot enlloc. Ningú sabrà res.

Els periodistes (o el que ara volen dir-se comunicadors) no tenim perspectiva. No perspectiva històrica o estadística, sinó que oblidem qui hi ha a l'altra banda. Ens retuitegem entre nosaltres. Ens odiem i envegem en silenci. Decidim què és nou i què és vell en funció del que publica la competència. I l'espectador/oient/lector? Doncs que es posi les piles!


En processos similars d'emancipació nacional la premsa (genèric per als mitjans) va jugar un paper similar que el que està jugant a Catalunya. Gent i capçaleres a favor, professionals i empreses en contra. Res a dir. Normalitat total. Pel que he pogut contrastar, el que és força singular del cas català és la figura de l'home en terra de ningú, el que "amb ell no va la cosa...". 

La neutralitat en essència és un posicionament noble i elegant. A la pràctica és la més fina de les covardies. Va fer molt de mal el fenomenal escriptor i espia Ryszard Kapuściński, sobretot perquè va provocar molts imitadors i seguidors del dogma d'un senyor que no tenia dogma més enllà del seu partit totalitari. En una conferència a Itàlia recollida en un volum anomenat "Los cínicos no sirven para este oficio" el reporter polonès la clava: "El veritable periodisme és intencional: aquell que es fixa un objectiu i tracta de provocar algun tipus de canvi". No puc estar-hi més d'acord, i què fem amb els periodistes neutrals?

Els periodistes no som objectius, no ho som. Gràcies a Déu! Debat, diàleg i discussió. Com més millor. Llegiu Crític, llegiu La Vanguardia o l'Ara, escolteu Basté o Terribas. Som molts i amb moltes veus. Cal escoltar-les.

Òbviament, el periodisme és un ofici farcit de cínics. A Catalunya no sé si més que en altres indrets, però anem ben servits. En la terra del "tots els polítics són iguals", al país modern amb baixa participació en sindicats i partits (altra cosa és la dita societat civil), al paradís de la crítica i la befa...què volíeu? Tenim els periodistes que ens mereixem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Foguet
Un català de Barcelona i boig del Twitter. Periodista grafòman. Militant i vigilant de @Periodistes_org i @grupbarnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més). Més a www.joanfoguet.cat i a @joanfoguet.
02/10/2019

Unitat, la del teu costat

18/09/2019

L'independentisme mutant

04/09/2019

El tsunami a l'estany

21/08/2019

Cansats de (no) tenir raó

07/08/2019

No ets prou revolucionari

24/07/2019

Pujolista?

10/07/2019

«Això no va de cadires»

26/06/2019

La forma d'un partit

12/06/2019

Passar de traïdors a «pagafantas»

29/05/2019

Endreçar

Participació