Democràcia espanyola, l’oxímoron

«Pots tenir un arsenal d’armes prohibides a casa, sense que et passi res. Pots pertànyer a un grup delictiu, sense que et passi res»

per David Bassa , 25 de juliol de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pots tenir un arsenal d’armes prohibides a casa, sense que et passi res. Pots pertànyer a un grup delictiu, sense que et passi res. Pots tenir antecedents penals d’assassinat, sense que et passi res. Pots fins i tot vendre armes il·legalment, sense que et passi res. Absolutament res de res!

Tot això és així, sempre i quan, és clar, les armes siguin de l’exèrcit espanyol, el grup delictiu sigui feixista espanyol, les armes les venguis a altres feixistes espanyols, i l’antecedent criminal sigui per haver assassinat un independentista. Això és així, tant segons l’Audiència Provincial de València com, sobretot –i aquest és l’autèntic drama- segons el Tribunal Suprem, la instància judicial més alta de l’Estat espanyol.


Això és el que han comprovat els setze neonazis detinguts en l’operació Panzer. Setze neonazis a qui se’ls havia trobat un arsenal esfereïdor a casa, i esfereïdor vol dir desenes de pistoles, fusells, metralletes, bazoques i punyals de tota mena. I tot plegat embolcallat per un munt d’esvàstiques, banderes franquistes i tota mena de documentació apologètica del feixisme i la violència. Setze neonazis que venien armes a través d’internet i entre els quals hi havia l’assassí del maulet Guillem Agulló.

Però tot això no compta. No ha comptat per al Tribunal Suprem. Per què? Doncs, primer perquè la prova principal –l’arsenal- va ser destruït per la Guàrdia Civil, que ho va fer –alerta!- amb autorització judicial. Per tant, quan s’arriba a judici, no hi ha proves materials. Però, ep, queden les gravacions telefòniques, on hi ha proves documentals tipificades pel codi penal. Però, ai las, tant l’Audiència Provincial de València com el Tribunal Suprem han considerat que les escoltes telefòniques s’havien fet sense justificació. Conclusió: tots absolts.


Què passaria si la policia trobés un arsenal a la seu d’un grup independentista? Què passaria si, a més, el grup detingut es dediqués a vendre armes per internet a altres independentistes? Què passaria si els detinguts tinguessin nombrosa documentació violenta? Què passaria si, a més, entre els detinguts hi hagués l’assassí d’un espanyolista? Què passaria?

No, les lleis espanyoles no són iguals per a tothom. I quan la justícia d’un Estat es treu la vena dels ulls per mirar primer a qui ha de jutjar, aleshores aquell Estat ja no és un estat democràtic. No hauria de sorprendre perquè no ho ha estat mai d’ençà del 1936. Però, malgrat tot, veure, en ple 2015, les fotos d’un arsenal esfereïdor, veure les fotos d’una autèntica biblioteca neonazi, comprovar el currículum dels detinguts, i després veure’n l’absolució no hauria de deixar indiferent ningú. Perquè el drama no és que “democràcia espanyola” sigui un oxímoron, encara ara, quaranta anys després de la mort del dictador. El drama és que, en ple 2015, les instàncies més altes de l’Estat encara treballin per perpetuar l’oxímoron

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

David Bassa
Nascut a Granollers, ha treballat a la premsa escrita, a TVE, a TVC i ara a Catalunya Ràdio. Ha col·laborat a El Temps i Sàpiens. Autor de deu llibres d'assaig i director de dos documentals, Memòria de l'infern i Terra Lliure, punt final. President del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
05/12/2015

Constitucionalisme franquista

21/11/2015

Renovar-se o morir

07/11/2015

Quina Espanya quedarà?

24/10/2015

Per sortir del fang, cal despullar-se

10/10/2015

«Pressing» CUP de doble tall

26/09/2015

Portaveus de la mentida

12/09/2015

Imposició rere imposició

05/09/2015

«Màtrix» contra el procés

22/08/2015

De les serps als escurçons

25/07/2015

Democràcia espanyola, l’oxímoron

Participació