Somriures

«Ja veuen que tot es vol mesurar amb somriures glaçats, perquè val més posar-se a riure que a plorar, tot esperant qui serà l’últim a riure»

per Xavier Graset , 24 de juliol de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El rei que no reia, com sortit d’un text de Folch i Torres, la relació institucional entre la corona i la Generalitat es mesura en somriures. I en pocs dies, el rei Felip VI i el president Mas han passat a veure’s dos cops. Un al Palau de la Zarzuela, que ja es va fer esperar, tant que té interès la corona en Catalunya, que han hagut d’esperar a posar-lo en la remesa dels nous presidents autonòmics, i l’altra ahir enmig de la parafernàlia del curs judicial a Barcelona. Els nous jutges han sentit els missatges de rei i ministre, i presidents de tribunals suprems i superiors, d’insistència de complir la llei. No hi ha alternativa a complir la llei, s’ha de fer.  Sense aquest respecte no hi ha democràcia. De fet de democràcia no n’hi ha en funció del que cadascú cregui que hi falta.

El president Mas no s’ha sentit al·ludit per aquesta referència. No són noves ni la referència del monarca, ni la dels ministres, tampoc les del d’Exteriors i la seva enèsima banalització del nazisme, del totalitarisme, que surt dia sí dia també, quan es tracta de fer referència a l’aspiració democràtica de la independència.


No és nou que surti l’amenaça de la suspensió de l’autonomia. No és una serp estiuenca, és la serp que cova l’ou. És l’augment del to, de la tensió política, que apareix cada vegada que hi ha un escenari d’urnes, sempre puja en to anticatalà (amb procés o sense) i que ha pujat de grau des que s’ha presentat la llista unitària. Que no surt quan es proposa un procés constituent, ni quan es planteja reforma la constitució. Deu ser que aquesta hipòtesi deu ser la més versemblant, i davant la hipòtesi arrenquem de nou el debat. La llei és eina democràtica, és límit, és crossa?

El somriure s’ha glaçat. Artur Mas va rebre crítiques per mantenir un lleu somrís (també pot ser reflex dels nervis) tant per la xiulada a l’himne espanyol, com per somriure a la "Sarssuela". Facis la rialla que facis, te l’esguerraran. El rei que duia els somrius estudiats, li va fer mala cara a Palau, i ahir, i va regalar la seva cordialitat pel president d’Extremadura per exemple, o pel de Cantàbria que és el que ha revel.lat que el rei ja no riu amb Catalunya.


Potser tampoc li agrada que seguint la llei l’alcaldessa Ada Colau retiri un bust de Joan Carles I. Però si al rei se li ha glaçat el somriure, a Mariano Rajoy no volen que li esguerrin. I per això diu que passarà part de les seves vacances a Catalunya, una mostra d’afecte que busca guanyar simpatia. Se m’acut una ruta, però segur que els mateixos que han assessorat la UEFA en la seva multa al Barça, li marcaran el camí. Ja veuen que tot es vol mesurar amb somriures glaçats, perquè val més posar-se a riure que a plorar, tot esperant qui serà l’últim a riure.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
19/03/2020

Confiança i recel

05/03/2020

​Alimentària

20/02/2020

Que s'asseguin

06/02/2020

Desconsolats

23/01/2020

Devastats

09/01/2020

«El Castell»

26/12/2019

Cartes reials

12/12/2019

El joc del telèfon

28/11/2019

Trobada de tempteig

14/11/2019

Resintonitzar

Participació