«Me comprometo»: l'«Apoyaré» dotze anys després

«La candidatura #JuntspelSí (i potser fins i tot les CUP) ha de renunciar des d’avui mateix a malgastar energies a seduir aquest votant»

per Pilar Carracelas , 21 de juliol de 2015 a les 00:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La jornada d’ahir va ser sorprenentment clarificadora de cara al 27-S. Mentre la candidatura #JuntspelSí parlava obertament de declaració d’independència, Pablo Iglesias es retratava sense complexos com el Zapatero de 2015 (perquè resulta difícil de creure que un politòleg de laboratori com ell no s’adonés de la similitud del seu discurs amb el de l’expresident del govern espanyol).

Sembla increïble que Iniciativa per Catalunya Verds, sotmeti els catalans de nou a un espectacle com el que va succeir l’"apoyaré" de 2003, ara rebatejat "mecomprometo" per Pablo Iglesias, per guanyar unes eleccions. Ambdós, Zapatero i el líder de Podemos estaven a uns mesos d’unes eleccions generals. Tan desmemoriats ens considera? Tan babaus?

El full de ruta de la candidatura Catalunya Sí Que Es Pot, és molt clar: els catalans són subjectes no subordinats per decidir el que vulguin, però l’última paraula la tenen les institucions de l’Estat de les quals Podemos, des de Madrid, es compromet a obrir-ne el cadenat. Exactament el que va prometre Zapatero.

Iglesias no ha especificat si es refereix al Congrés dels Diputats, on el seu partit hauria de tenir 2/3 de la representació durant dues legislatures seguides en un moment en què les enquestes després de la crisi de Grècia no li són gaire favorables pel seu posicionament en contra de mesures que Tsipras s’està veient obligat a implantar. O al Tribunal Constitucional, que té una majoria blindada fins al 2019. D’altra manera, només amb una majoria que li permeti fer-se amb el govern de l’Estat, cosa poc probable (insisteixo) si fem cas de les enquestes, no hi ha cap possibilitat que pugui complir la promesa de precampanya que va fer ahir.


Tot això, assumint que Iglesias té intenció de fer el que diu que farà. Perquè, per començar, Iniciativa no tindria veu pròpia al Congrés dels Diputats després de les generals per fer valer la promesa de Pablo Iglesias: s’hauria d’incorporar al grup parlamentari de Podemos atès que el reglament actual de la càmera baixa estableix que no poden anar en grup diferent diputats de formacions que no s’hagin enfrontat entre elles en eleccions davant de l’electorat (article 23.2) Seria un PSC al grup parlamentari socialista.

La diferència està en què tant Zapatero com Maragall tenien molt clar en aquell moment (després la història va canviar) quina era la reivindicació política que s’expressava mitjançant la demanda d’un nou estatut, mentre que Iniciativa i Podemos equiparen en un procés constituent reivindicacions històriques de Catalunya amb altres demandes, del tot respectables, d’altres indrets de l’Estat espanyol on els valors polítics de l’electorat no inclouen el component nacional. D’aquesta manera, sotmeten el conflicte de l’encaix de Catalunya a Espanya al marc de deliberació unidimensional del model ideològic del vot, propi de les societats mononacionals.


Per això la candidatura #JuntspelSí (i potser fins i tot les CUP) ha de renunciar des d’avui mateix a malgastar energies a seduir aquest votant: un votant que està disposat a tornar a passar pel mateix que va encetar el PSC el 2003 -tot i saber on va acabar- no té el mateix ordre de prioritats que un votant potencial de les llistes independentistes. El repte no és el "Sí Se Puede", sinó la mobilització. I l’independentisme té com a mínim vuit marques i agents mobilitzadors (Convergència, Esquerra, Demòcrates de Catalunya, CUP, Assemblea, Òmnium, Súmate i els ecoindependentistes que donen suport a Romeva) per aconseguir-ho.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pilar Carracelas
Barcelona, 1984. Sóc llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i vaig complementar la meva formació fent un màster d'Anàlisi Política a la Universitat Oberta de Catalunya. La meva passió per internet m'ha empès a exercir bona part de la meva tasca a la xarxa. Els que em seguiu ja sabeu que en sóc addicta (@pilarcarracelas).

Avui em podeu trobar a la delegació de Catalunya dels informatius de laSexta, en alguna taula de debat polític a TV3, BTV o RAC1 i creant continguts web per posicionar empreses a Google. Demà, no us ho sabria dir. M'apunto a un bombardeig.
01/09/2015

Polítics i altres productes a la venda

25/08/2015

Blocs electorals i nova política

11/08/2015

Segmentació electoral: de braves, xocos i acudits

04/08/2015

Si no voleu pols, no aneu a la xarxa

28/07/2015

Gripaus

21/07/2015

«Me comprometo»: l'«Apoyaré» dotze anys després

19/06/2014

La desintegració d'Unió o el futur sense Duran

16/05/2014

«Apoyaré la reforma constitucional...»

Participació