Societat limitada

«S’han posat d’acord fins allà on era possible: sense estimar-se gaire els socis; deixant-ne fora el minoritari i les seves samarretes per no atemorir el consumidor conservador»

per Montserrat Nebrera , 19 de juliol de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S’han posat d’acord fins allà on era possible: sense estimar-se gaire els socis; deixant-ne fora el minoritari i les seves samarretes per no atemorir el consumidor conservador; incorporant un CEO que atregui el perfil més agosarat entre els inversors. Així, junt amb la llista de “no polítics” que no hem vist (la de la CUP), s’ha construït la llista de polítics disfressada en els seus tres primers llocs de societat civil (com si aquesta no fos, cada cop més, la part més activa de la política), per intentar aconseguir entre totes dues una majoria suficientment contundent com per doblegar la tossuda realitat que sempre és la unitat dels Estats.

Mentre tant, en un altre racó de l’espai polític hi ha moviments d’aproximació en favor de mantenir la unitat, sobre tot per part del PP i Ciutadans, cada cop més assimilats en perfil comercial i propostes de negoci. Uns moviments dels que, per diverses raons, es distancia intel·ligentment el PSC, dient que si el 27-S no es un plebiscit, quin sentit ha de tenir això de fer un front pel no, mentre fa pactes municipals (i el PSOE autonòmics) amb els promotors del front. Possiblement per tot això el lideratge d’aquest front acabi corresponent a Unió, ideològicament no contaminada pel fet de tenir ramificacions estatals. Producte unionista cent per cent català.


Tanmateix, de la mateixa manera que la unitat de l’Estat és un factor que juga estructuralment a favor del partidaris de mantenir-la, la centralitat guanyada en els darrers pel debat sobre la independència, gràcies a l’ajuda inestimable dels que la neguen de forma radical, ha fet guanyar la partida sobre la naturalesa de les eleccions del 27-S als que les volen emprar com a fórmula substitutòria del referèndum no acceptat. I si alguna cosa quedava per fer per reblar aquest clau, no és menor la contribució que ha fet aquesta setmana el cop d’efecte d’aconseguir una mena de, sempre provisional, sempre instrumental, “societat limitada”. Si cada “client”, potencial votant, examina amb lupa les característiques de la junta d’accionistes (la llista que en surti) l’acció no haurà servit per a res. Si no hi ha tanta generositat en els votants com en els que, tragant quina, s’han unit per ser votats, la llista i l’opció no mereixeran guanyar.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
24/10/2020

Primer, la família

07/10/2020

Ningú parla clar

23/09/2020

Desobedients

09/09/2020

Un altre atac a l'autonomia

27/08/2020

​Volem manar o evitar ser responsables?

12/08/2020

Deixem-ho en 10!

30/07/2020

Informar o no

15/07/2020

Primer, alarma i ara, neguit

01/07/2020

Nacionalisme a Perpinyà

17/06/2020

Guardians de les llibertats?

Participació