Laporta s'atansa a la presidència

«Hi ha una candidatura –la de Joan Laporta- que té el Barça i Catalunya com a prioritat, i una altra que no»

per Josep Maria Vall, 10 de juliol de 2015 a les 23:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En qualsevol cursa electoral els debats són els moments més arriscats i decisius perquè confronten les habilitats i mancances d’un candidat amb les dels altres. La capacitat d’expressió i persuasió, els reflexos, la rapidesa mental, el maneig del temps, l’estructuració de les idees, l’agudesa en les rèpliques i contrarèpliques, etc. han d’estar molt més afinades que en qualsevol altre acte de campanya.

L’equip de Bartomeu és conscient de les mancances dialèctiques i de lideratge del president sortint i per aquest motiu l’han volgut mantenir apartat d’aquest format, acceptant únicament el debat de TV3 perquè no tenien més alternativa sinó volien cedir tot el protagonisme als tres altres contrincants i quedar com uns acoquinats.


I en l’esperat i únic debat entre els quatre Joan Laporta va emergir com a clar guanyador. Una enquesta solvent realitzada durant el debat electoral de dimarts passat a socis barcelonistes amb dret a vot situava per primer copa en la campanya a Joan Laporta com el candidat amb més intenció de vot (36%), seguit de Josep M. Bartomeu (33,6%), Agustí Benedito (8,4%) i Toni Freixa (4,1%). Els indecisos eren un 11% i un 6,9% van dir que s’abstindrien. Cal destacar que un 39% de socis indecisos abans de l’enquesta ara diuen que votaran a Laporta mentre que un 17% dels votants de Bartomeu afirmen estar indecisos.

Durant els darrers dies Laporta ja ha anat escurçant distàncies amb Bartomeu. Si es manté la tendència en la recta final de la campanya, i gràcies a l’impuls determinant que li ha donat el debat, Laporta podria ser el nou president. Una victòria que, com la de 2003, es produiria contra pronòstic. El repte és gran però si hi ha algú capaç d’aconseguir-ho, aquest és ell.

Els comicis d’enguany possiblement siguin dels més decisius en la història del club. Naturalment i principal per la seva vessant esportiva però també per la cruïlla política del país, a punt d’encarar unes eleccions plebiscitàries, i en la que una organització de la importància del Barça, depenent de quina posició final adopti, pot acabar de decantar el joc en el moment més determinant del partit.

Sense desmerèixer cap dels altres candidats, el cert és que hi ha una candidatura –la de Joan Laporta- que té el Barça i Catalunya com a prioritat, i una altra que no. En cap cas però no s’ha de caure en el reduccionisme de dir que Bartomeu o tota la seva junta són unionistes, però sí que cal saber que dins del seu pinyol hi ha gent absolutament oposada al procés nacional que està vivint el nostre poble com per exemple Albert Soler, antic secretari d’estat per a l’esport, membre del sector espanyolista del PSC i simpatitzant de Societat Civil Catalana.


Socis, aficionats i seguidors, tinguem-ho ben present de cara les eleccions del proper dissabte 18 de juliol: Pel Barça i per Catalunya, Laporta president!
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Maria Vall
Josep M. Vall i Comaposada. Editor nascut a Gràcia (Barcelona) el 16 de juliol de 1974.
Doctorant en Història de l’Art, llicenciat en Humanitats i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. També ha realitzat estudis complementaris a les universitats de Viena (Àustria) i d’Hamburg (Alemanya).
L’any 2004 va fundar l’editorial Dux, segell de no ficció en català, que publica regularment obres d’història, cultura i política catalanes.
Col·laborador ocasional de la premsa digital i comarcal, és autor dels llibres Jujol a Vallmoll, El Fòrum de les Mentides i l’obra de teatre El rei Martí, estrenada amb motiu del 600 aniversari de la mort de Martí l’Humà. L’Ajuntament de Montesquiu també va guardonar-lo amb el premi Carles M. Espinalt per una biografia sobre Pere Joan Barceló i Anguera, el guerriller Carrasclet, heroi de la resistència catalana contra Felip V i l’ocupació borbònica.
Ha estat president de la Comissió Sectorial de Cultura i conseller nacional d’ERC (2001-2005). Actualment és membre de Catalunya Sí.
05/11/2019

El 10-N més republicà

20/05/2019

Per què votar Maragall?

19/12/2018

Per la unitat estratègica independentista

22/02/2018

Un tramvia anomenat desastre

10/07/2015

Laporta s'atansa a la presidència

15/11/2013

Una consulta impossible

12/07/2013

Preparant-se pel genocidi

19/04/2013

La Zarzuela de les punyalades

16/01/2013

Operació Duran

15/09/2012

Matar Casanova

Participació