Una llista per retrobar la il·lusió

«En una banda independentistes i en l’altra unionistes. Serà el moment de triar i guanyarà qui posi més il·lusió en el seu vot»

per Francesc Puigpelat     , 16 de juliol de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“L’únic que ens ha de fer por és la por mateixa”. La frase és de Roosevelt i es pot aplicar perfectament al moviment sobiranista. El pitjor enemic de l’independentisme és l’independentisme mateix: els seus dubtes, les seves tendències fratricides, la seva desunió i, en definitiva, una por al fracàs que el porta massa sovint a la depressió i la melancolia. Per lluitar contra la por, no ni ha res com la il·lusió, i això és el que significa l’acord entre Artur Mar i Oriol Junqueras per a la llista única: una injecció d’optimisme i una nova connexió amb l’esperit del 9-N, amb el moment màgic que a Madrid hi va regnar el desconcert i els catalans vam entendre que podíem guanyar.

El sobiranisme, però, no va saber aprofitar l’avantatge psicològic aconseguit el 9-N i ha perdut molt mesos en baralles intestines i intrigues de campanar. L’acord in extremis Mas-Junqueras no significa que tots dos s’entenguin bé ni que coincideixin, sinó que han vist les orelles del llop. En les darreres setmanes, una enquesta ha pronosticat, per primer cop, que el bloc sobiranista no guanyaria el 27-S i s’han encès totes les alarmes. Aquesta, no ens enganyem, és la causa: Mas i Junqueras s’han adonat que estaven a punt de fer el ridícul, i a Madrid ja es fregaven les mans.


Per això hi ha hagut l’acord d’última hora. Un intent de capgirar la tendència dels últims mesos. I un intent que, per a mi, pot tenir el resultat positiu. Amb la llista única, el focus de les eleccions del 27-S es tornarà a col·locar sobre la independència, i no sobre l’eix dreta-esquerra. I, a més s’oferirà als independentistes una candidatura creïble que visualitzarà l’excepcionalitat del moment i generarà una il·lusió que Espanya no pot oferir.

En les properes setmanes ho veurem: la línia de tall de l’opinió pública serà la que separa aquells que consideren que les eleccions del 27-S són per a fer Història, d’aquells que ho voldran veure com una disputa dreta-esquerra per repartir-se una colla de càrrecs autonòmics. En una banda independentistes i en l’altra unionistes. Serà el moment de triar i guanyarà qui posi més il·lusió en el seu vot.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació