Salvar la política

«Costa entendre que a Catalunya hi hagi condicions objectives per propugnar la substitució del sistema democràtic basat en els partits»

per Jordi Mercader , 13 de juliol de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La llista única. Aquesta sembla ser, segons tots els sondejos, la millor fórmula per tal que els independentistes obtinguin els millors resultats electorals. Només fa un mes, els partidaris del front tripartit negaven aquesta opció, al·legant pèrdua de vots. Resolta aquesta incògnita, i certificada la davallada de Convergència com a marca electoral, només calia esperar la revifada de la llista única. Fins aquí, tot normal, si és que hi ha alguna cosa de normal en tot aquest recargolat camí cap a un 27-S, encara per confirmar.

Alguns polítics es volen suïcidar, políticament parlant. I no sembla mala idea. Probablement, molts dels actuals parlamentaris, alguns fins i tot dirigents destacats dels seus partits, no es mereixen seguir essent diputats. El que em sembla que no respon a cap lògica democràtica i parlamentaria és la proposta de marginar tots els polítics d’aquesta candidatura impulsada per l’Assemblea i Òmnium, a petició del president Mas. Jo diria que la força de l’operació està justament en la suma de tots els capitals acumulats. El supòsit d’unes eleccions plebiscitàries i d’un nou Parlament de vida curta, la justa per rellançar el procés, no justifica aquesta marginació dels polítics en actiu. Suposaria un pas enrere de cent anys i encara estaria per veure que la jugada d’una minilegislatura fos viable.


Els ciutadans que fan política, són polítics. No hi ha polítics i ciutadans; hi ha ciutadans que participen en la política de partits i de les institucions representatives, hi ha ciutadans que opten per una acció cívica i hi ha ciutadans que només volen ser electors. La casta és un concepte de màrqueting polític de cert èxit, de moment de resultats modestos, fonamentat en la mala praxis de molt polítics, però els que combaten aquesta casta, també són polítics, o algú és creu que no ho son? Fins i tot les monges en actiu o en excedència són polítiques si es dediquen a la política.

La política sense partits i sense polítics és una trampa. Molt vella i presentada històricament amb diferents denominacions. Costa entendre que a Catalunya, avui, hi hagi condicions objectives per propugnar la substitució del sistema democràtic basat en els partits. S’entén que ho proposi la CUP, és perfectament conseqüent amb el seu discurs. És més sorprenent que ERC s’hi apunti, tal vegada la por a perdre vots en direcció precisament a la CUP pot explicar aquest posicionament; potser només es tracta d’una expressió més de les diferències Mas-Junqueras. En qualsevol cas, cap d’aquestes motivacions semblaria rellevant per cometre un error com el que propugnen.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
09/12/2017

Puigdemont, o jo o la il·legitimitat

25/11/2017

Sant Tornem-hi?

11/11/2017

Un disbarat

28/10/2017

Una nova partida, amb cartes mal repartides

30/09/2017

I, finalment, l'1-O

16/09/2017

​Un forat negre a l'estat de dret

19/08/2017

Unitat contra el terror i debat polític

05/08/2017

​La força de l'«statu quo»

22/07/2017

La moda de la por

08/07/2017

«Pressing» Colau

Participació