Jo la tinc més llarga

«I sí, no ho tenim clar i hi ha certa ferum covarda. La prova són les llistes. Més ben dit la llista de còctels»

per Joan Foguet , 8 de juliol de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Què us heu tornat bojos? Prou de comparar! Primer, Catalunya i Escòcia. Pse. Ara, Catalunya i Grècia, per què? Qui és el nostre Varufakis? Abans amb el Québec, que ja té conya. O Lituània. I el dia més bèstia ens posarem a comparar amb Irlanda. Però què ens passa? A mi m’agradaria comparar-me amb països més normalets. L’autoodi ens porta a esferes inversemblants. Bé, nosaltres en diem cosmopolitisme i esperit crític. No nois, això és fluixera intestinal.

Si avui és 8 de juliol doncs avui queden dos mesos i escaig per l’inici de la campanya electoral de les nostres vides. Sí, la campanya del 27-S. I sí, no ho tenim clar i hi ha certa ferum covarda. La prova són les llistes. Més ben dit la llista de còctels de llistes. Per una banda me n’alegro. En aquest país àcrata en què vivim ens anem donant compte que fan falta els polítics.


Què fan falta millors polítics? Puc estar d’acord. I estic esperant que tots aquells fatxendes de casinet que pontifiquen amb un quinto a la mà es posin en política. Es comprometin, com es deia abans. Ai, quines ganes. Però bé, la cosa és que els partits han fet de partits, però han estat les entitats de l’anomenada societat civil els que han jugat a la puta i la Ramoneta. Ai! No és fàcil fer política, i menys fer-la bé. D’acord, tots posem-nos a lloc. Perquè anem de cap a la llista única, es digui com es digui. És l’escenari ideal? És el millor.

Hem de deixar de parlar de plebiscitàries. Això és un referèndum. Sí o no. I ni el cas estonià, ni Montenegro ni la mare que la va matricular. Som Catalunya i tenim les nostres cosetes. Prou de comparacions. Ho sento pels excel·lents especialistes en política comparada a casa nostra, però és que la jugada és una altra: és el nostre moment. Francament, no tenim molts elements per ser optimistes. La prova és que som incapaços de tenir una llei electoral, però tot i així ens en sortirem. Malgrat nosaltres, catalans.


Insisteixo: prou de comparar-nos amb d’altres. I ho dic també entre els del sí i els del no. Ja s’ho faran els del no. Que ells sí que saben sumar. Anem a pel sí. Anem a guanyar. I tornem a inflar-nos d’entusiasme, perquè de raons anem ben plens. Les darreres enquestes diuen que ja estem tots comptats. Que anem al partit de tornada sense avantatge però que podem guanyar. Que guanyarem. Però prou d’enmirallar-nos. I sobretot amb segons qui. Al final tot plegat per acabar dient al del costat: jo la tinc més llarga.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Joan Foguet
Un català de Barcelona i boig del Twitter. Periodista grafòman. Militant i vigilant de @Periodistes_org i @grupbarnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més) i ara assessor de comunicació del PDECat. Més a www.joanfoguet.cat i a @joanfoguet.
20/10/2020

Omeprazol independentista

22/09/2020

La separació (convergent)

25/08/2020

Massa màgia per ser agost

28/07/2020

Política de Harley-Davidson

01/07/2020

Sumar zero no és sumar

02/06/2020

Aprofitem que som desconfiats

05/05/2020

La Catalunya desconeguda ja és aquí

07/04/2020

No tot anirà bé: culpable

18/03/2020

La debilitat

04/03/2020

Romàntic sí, idiota no

Participació