La por i la realitat

«I malgrat tot, els grecs han dit que no. Sense embuts, amb contundència. Sense por. O potser, absolutament espantats»

per Marta Lasalas , 7 de juliol de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Recorden què havia de passar si Grècia votava "no" en el referèndum de diumenge? Segons el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, seria com “dir no a Europa”. A parer del president espanyol, Mariano Rajoy, “no tindria més remei que sortir de l’euro”. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va advertir el mateix dia del referèndum que una victòria del no obligaria a introduir una nova moneda a Grècia. “I com pretenen pagar les pensions i els salaris?”, es preguntava el socialista Schulz.

La intensitat de la campanya de la por que Europa ha descarregat damunt de Grècia al llarg d’aquesta setmana és directament proporcional a la inquietant imatge de les cues que s’anaven formant davant dels caixers dels bancs hel·lens.


I malgrat tot, els grecs han dit que no. Sense embuts, amb contundència. Sense por. O potser, absolutament espantats. Però amb llibertat, amb aquell marge de llibertat que es pot conservar en una situació d’extrema emergència. Grècia, o millor dit, els ciutadans grecs han donat una lliçó a Europa.

I què passarà ara? Castigarà Europa a aquesta Grècia que es descara? A partir del moment en què diumenge es van obrir les urnes, les peces s’han tornat a remoure damunt del taulell. Per les dues bandes. Començant pel primer ministre Alexis Tsipras, que va enviar un missatge de bones intencions a Brussel·les oferint el cap del díscol Varoufakis.


El ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, es va afanyar ahir a descartar la sortida de Grècia de la moneda única. “És una obvietat que Grècia forma part de l’euro i volem que segueixi formant-ne part”, va proclamar tot assegurant que no recordava ben bé la contundència de les declaracions de Rajoy, una setmana abans en sentit contrari.
Tots els escenaris segueixen oberts. Polítics i economistes polemitzen sobre les possibilitats de Grècia de mantenir-se o no a l’euro, sobre la capacitat de Brussel·les de salvar el projecte comú. El que acabarà passant no està ni molt menys escrit. Dependrà de la capacitat de negociació dels uns i dels altres. De la seva flexibilitat o de la seva intransigència.


Però, de moment, el que sí sabem que ha passat és que els grecs, després de desafiar Europa i votar amb llibertat, no s’han trobat arrossegats a una illa de Robinson Crusoe, ni han quedat vagant per l’espai, exclosos pels segles dels segles... És el que té el discurs de la por: a l’hora de la veritat, el pragmatisme de la realitat s’acaba imposant.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marta Lasalas
Després de treballar més de vint anys a la secció de política del diari Avui, des de fa uns mesos he deixat la redacció. Des d’aleshores col·laboro a diferents mitjans com RAC-1, Catalunya Ràdio, COM-Ràdio, Televisió Espanyola,...
01/09/2015

Pedigrí

21/07/2015

Un pols en tota regla

07/07/2015

La por i la realitat

23/06/2015

Ser o no ser (a la llista)

09/06/2015

Futbol i banderes

26/05/2015

I, tornant al procés...

12/05/2015

Els responsables d'Albiol

28/04/2015

Fregant el pal…

14/04/2015

Neguits

31/03/2015

Rosa Díez

Participació