Conversions sobtades

«Heus ací que quan Oriol Junqueras i els dirigents de la CUP han dit “Calla, mirem-ho, que pot ser” els més impetuosos ho han fet. Han callat»

per Vicent Sanchis , 6 de juliol de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La consulta que ha improvisat en quatre dies l’Assemblea Nacional Catalana ha reflectit un criteri unànime. El sí a implicar-se en l’articulació d’una candidatura unitària independentista ha obtingut el 96 per cent dels vots dels socis. El president de l’entitat, Jordi Sánchez, ironitzava ahir quan se sentia avergonyit “per un resultat tan a la búlgara”. Era previsible. Resultava ben raonable pensar que els independentistes que no s’identifiquen de manera apassionada amb unes sigles esperessin més gestos de grandesa dels partits.

Quan Artur Mas i Oriol Junqueras van pactar el full de ruta i la data de les pròximes eleccions l’acord va fer encara més palpable el decaïment i el cansament. Centenars de milers de persones han atiat amb el seu entusiasme la flamarada independentista dels darrers anys. Van acudir massivament a les urnes el 9 de novembre i no entenen què va passar després. No són capaços de definir per què alguns van viure aquella gran jornada com un funeral de la vergonya. Ni per què després les relacions entre Convergència, Esquerra i la CUP es van embrutar tant. Se’n fan creus. I encara se’n fan més, tota una processó, quan constaten la mala relació que s’ha podrit entre Artur Mas i Oriol Junqueras.


Després d’aquell pacte l’opinió publicada i contertuliada independentista va voler tancar d’arrel la qüestió de les llistes. Quan algú insinuava que el procés no anava bé li plovien les set plagues intransigents. Calia callar i resignar-s’hi, a risc de ser tractat com un sabotejador del procés. Com un aixafaguitarres del dit i fet. Quan un defensor de les llistes separades acceptava explicar-se feia referència a “l’obstinació” dels resultats de les enquestes, que castigaven qualsevol candidatura unitària, perquè els votants d’“esquerra” fugirien massivament cap a Podemos. L’especulació era tractada com una veritat revelada.

I heus ací que quan Oriol Junqueras i els dirigents de la CUP han dit “Calla, mirem-ho, que pot ser” els més impetuosos ho han fet. Han callat. I resulta que les enquestes ara semblen que diuen el contrari. Com en el cas d’aquella que van encarregar conjuntament Convergència i la mateixa Esquerra abans de les eleccions europees, sembla que la unitat, més que castigada, és celebrada. I ara broten els entusiastes de la candidatura unitària “civil” o paritària. I ja està bé que sigui així, perquè el que compta ha de ser el resultat final. Però entre els que sempre han pensat que les coses havien de ser com poden acabar ara plana un regust amarg. I no és precisament el que deixa la cervesa. És el regust de patir encara intransigències enormes. D’haver de suportar el recel, la desconfiança i la desqualificació dels que sempre tenen a tocar de llengua la paraula “convergent” o “botifler”. D’aguantar els comentaris digitals que s’enramen contra la discrepància sensata. I que no deixen de ser un entre mil dins la gentada que ara mira amb més esperança el 27 de setembre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació