Barcelona davant del món

«Si Barcelona tingués un estat al darrere, podria esdevenir alguna cosa important en el món del segle XXI»

per Francesc Puigpelat     , 2 de juliol de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president José Montilla va ser el primer a parlar obertament de la creixent “desafecció” dels catalans cap a Espanya, i els fets li han donat la raó a partir del 2012. Hi ha una part dels catalans que ja no se senten part d’Espanya. Posteriorment Francesc-Marc Álvaro va batejar el fet com la “desconnexió” d’una part de la societat catalana, que es caracteritzaria per la superació del provincianisme (mirar sempre a Madrid, encara que sigui per queixar-se) i per l’inici d’un camí en el qual només hi ha Catalunya davant del món, sense intermediaris.

És interessant notar com aquesta “desconnexió” és cada cop més present dins de l’entorn intel·lectual del catalanisme. Afortunadament, el món de la “cultureta”, acomplexada, defensiva, tancada sobre ella mateixa, està en franca decadència i comencen a sorgir autors no juguen a la defensiva ni la subvenció, sinó a guanyar prestigi davant del món, a situar-se en el mapa del món.


Entre aquests, tinc especial predilecció per l’Enric Vila, que acaba de publicar un llibre esplèndid: Londres-París-Barcelona. Viatge al cor de la tempesta. Es podria parlar molt de les seves virtuts literàries, del talent de l’autor de convertir un dietari en una obra d’art o de la gràcia que tenen les reflexions sobre les relacions sentimentals. Jo em limitaré a comentar un aspecte: el llibre dibuixa un esbós magnífic de Barcelona dins Catalunya i de Catalunya dins del món, i ho fa contextualitzant esdeveniments dels darrers quatre segles d’història i fent prospecció del que ens espera al segle XXI.

Enric Vila parla de globalització, de la cultura de les ciutats com oposada a la dels Estats de model francès, de la Guerra de Successió, de l’emergència de la Xina, de les teories de Richard Florida, de Henry Kissinger, de Bill Clinton i d’un bonic mapa de Jaume Vicens Vives que connectava la xarxa de les ciutats liberals i comercials d’Europa: Barcelona-Torí-Viena-Berlín-Hamburg-Amsterdam-Londres-Lisboa-Gibraltar. Tot resulta molt suggeridor i té un corol·lari: si Barcelona tingués un estat al darrere, podria esdevenir alguna cosa important en el món del segle XXI. I tot plegat. Enric Vila ho explica sense parlar gens d’Espanya. Espanya no li interessa en absolut. Ha dit un adéu sense retòrica, un adéu de debò.


Tant de bo molts dels polítics que es diuen sobiranistes haguessin fet el “clic” de desconnexió que ha fet l’Enric Vila. Si fos així, el procés aniria molt millor. O potser, qui sap, ja estaria acabat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació