Vacances plebiscitàries

«Guanyarà el que millor garanteixi la combinació de benestar, Europa i sobirania»

per Pilar Antillach , 30 de juny de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hem entrat en el compte enrere de les eleccions del 27-S amb una certa indiferència col·lectiva, lleument pertorbada pel “corralito” grec i l'amenaça de fragmentació de l'euro. Un cop mes, les incerteses econòmiques són les úniques en disposició d'alterar els ànims d'una majoria, més  pendent d'arribar a final de mes que a final de legislatura.  

Ja ho deia un destacat polític de l'època del tripartit: "Desenganya't, la gent només vol arribar a final de mes i marxar de vacances. La resta no el preocupa". No per banal, la frase deixa de tenir sentit. De fet, parlava per ell mateix: el preocupava repetir una legislatura per assegurar-se la jubilació. Des de llavors, cada cop que un polític reivindica millores econòmiques i socials, penso en la seva jubilació gairebé tant com en la meva.


A tres mesos del 27-S, amb les vacances de juliol i agost pel mig, no queda marge per a grans estratègies. Tot es concentrarà al voltant de l' 11 de Setembre i el paper de l'Assemblea tornarà a ser clau de cara la mobilització del 27-S i el seu resultat.  

Tot indica que el joc serà a dues bandes entre el bloc sobiranista, integrat pel centre-dreta i una part de l'esquerra (CDC, ERC i CUP), i el bloc unionista, dividit entre els Podemos de Catalunya en Comú i C's, encara que amb matisos determinants. Al marge de si es manté la desfeta PSC-PPC, les possibilitats  del sector unionista es redueixen a retallar el  límit  de la majoria absoluta que puguin  conformar els partits independentistes.


Un cop descartada la llista única, queda per resoldre la incògnita de les sigles de CDC –ja sigui amb  la llista del (o amb) el president- i concretar el ventall de Catalunya en Comú. Sigui com sigui,  esdevé un panorama nou i diferent que dilueix la clàssica confrontació dreta-esquerra, però conserva les mateixes opcions de lideratge per optar a la presidència de la Generalitat, que fa tres anys. L'elecció es dirimirà entre Mas i Junqueres. Hores d'ara, des de les noves formacions no ha sorgit ningú amb lideratge capaç de disputa'ls-hi el lloc.  

Guanyarà el que sàpiga convèncer a més gent de què és possible arribar a final de mes i fer vacances, sense sortir de l'euro, però marxant d'Espanya. Resumint, el que millor garanteixi la combinació de benestar, Europa i sobirania. Els  tres referents no deixen de ser un estat d'ànim col·lectiu, i del seu arrelament en dependrà el futur de Catalunya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pilar Antillach
Periodista de TV3. Des de la primera feina de periodista al diari Tele/Express fins avui, ha passat per nombroses redaccions a  Barcelona, París i Londres. Ha treballat en ràdio, premsa i televisió.
30/06/2015

Vacances plebiscitàries

16/06/2015

Els corruptes demanen respecte

02/06/2015

Per què ha guanyat Ada Colau?

19/05/2015

La pròtesi

05/05/2015

L'operació reformista de C's

21/04/2015

Don Rodrigo volia ser Don Juan

07/04/2015

Irreverència periodística

24/03/2015

El consell de la inspectora txeca

10/03/2015

Independència? Per a qui?

24/02/2015

Els dies perduts

Participació