Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Cinc detalls importants de l'entrevista al president Mas

«Mas torna a sembrar dubtes sobre la convocatòria del 27-S»

per Roger Palà, 24 de juny de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat dilluns, Mònica Terribas va entrevistar Artur Mas a TV3. Sobre la taula, l’actualitat més candent: el divorci en marxa amb Unió i la proposta del president el passat dissabte a Molins de Rei, en què va interpel·lar a l’Assemblea i Òmnium Cultural perquè impulsessin una llista electoral independentista transversal de cara al 27-S. En aquest article destaquem cinc detalls importants de l’entrevista a Artur Mas, més enllà dels grans titulars que han reproduït la majoria de mitjans.  

1) Mas torna a sembrar dubtes sobre la convocatòria del 27-S. A hores d’ara tothom té coll avall que el 27 de setembre hi haurà eleccions, però en l’entrevista de Terribas el president Mas no va poder evitar sembrar de nou alguns dubtes sobre aquesta qüestió, repetint el que ja ha dit en altres ocasions: que en circumstàncies normals ell podria governar fins a 2016 i que sí convoca eleccions al setembre és perquè aquestes tindran un caràcter plebiscitari. Tot seguit, va dir: “arriba un moment en què puc arribar a pensar que som els únics que volem que aquestes eleccions siguin plebiscitàries sobre la sobirania”. Conclusió lògica: si CDC són els únics que volen que aquestes eleccions siguin plebiscitàries, vol dir que no només els partits no independentistes recelen d’aquest concepte, sinó també ERC i la CUP. “Si ara ens despistem de l’objectiu... Jo, que sóc el que he de signar el decret, em puc preguntar legítimament què estem fent”. De nou una amenaça velada. Té algun sentit polític a aquestes alçades (més enllà de treure de polleguera ERC) que Mas i per CDC segueixin amagant amb no convocar el 27-S?


2) El president no entén les dinàmiques dels moviments socials. En diverses ocasions al llarg de l’entrevista Artur Mas va referir-se a les entitats de la societat civil en un to molt sever. “No diré que se m’han exigit coses, però sí que se m’ha requerit que en faci moltes”, va afirmar Mas en referència a Òmnium i l’ANC. “Em van dir: ‘president, posi les urnes i posi-les ràpid’... I les he posat”, va reflexionar. “Jo no obligo ningú a res, però crec que després tot el que he fet puc demanar una reflexió. Espero que el president del país tingui encara el petit dret de fer propostes”. Sovint hi ha qui diu que ANC i Òmnium han estat la corretja de transmissió del govern català, però el cert és que tan la proposta de Mas del dissabte –que situa a les entitats en una situació de conflicte intern- com la tensió continguda de l’entrevista demostren que el president no s’ha sentit gens còmode els últims anys amb les pressions del sobiranisme cívic. Sembla que el Artur Mas no ha entès encara les dinàmiques dels moviments socials (no només el sobiranisme, sinó de molts d’altres), que bàsicament el que han fet al llarg de la història és mirar d’influir en els gestors polítics de cada moment (més que prendre el poder amb l’objectiu de fer política directament).

3) Ara és l’hora de la Convergència en Comú. Artur Mas va fer servir en tres ocasions diferents al llarg de l’entrevista el concepte “en Comú”. Els creadors del missatge polític convergent són intel·ligents i saben que la victòria d’Ada Colau ha generat un plus d’il·lusió en una part significativa de la societat. D’aquí que Mas piqui l’ullet al concepte: de fet, la llista que proposa Mas a les entitats sobiranistes també té un regust “en Comú”: interpel·la a moviments socials (els sobiranistes), aposta per un lideratge fort i mediàtic (el seu) i proposa objectius de canvi ambiciosos (la independència). En el fons, Mas aspira a aconseguir una mena de Convergència en Comú. Tanmateix, el president no ha acabat de digerir el resultat de Barcelona. De la mateixa manera que dissabte va separar “els del ‘si se puede’” de les reivindicacions pel dret a decidir, durant l’entrevista tampoc va poder evitar posar en qüestió que a Barcelona en Comú també hagi rebut el suport de votants independentistes. No havíem quedat que el sobiranisme havia d’impregnar els màxims espais possibles?

4) Les maniobres per desplaçar la força més votada a Tarragona. Un dels moments més remarcables de l’entrevista va ser quan Mas va justificar el pacte de CiU amb el PSC per fer president de la Diputació de Tarragona al convergent Josep Poblet. “S’estaven fent maniobres per desplaçar la força més votada, que és Convergència, i ho vam evitar”. El que Mas no va dir és que aquestes “maniobres” eren conseqüència de la negativa de CiU a retirar de candidat a la presidència de l’ens provincial a Poblet, que està imputat en el marc del cas Innova. ERC estava disposada a donar suport a un candidat alternatiu de CiU, però el partit d’Artur Mas no va voler renunciar a premiar un imputat amb un càrrec de gran rellevància. Per cert: es dóna el cas que el nomenament de Jordi Jané com a conseller suposi que Teresa Gomis, també imputada per Innova, passi a ser diputada al Congrés.

5) “Del que es tracta és que hi hagi algú que quedi primer amb claredat i força”. No sabem si Mònica Terribas llegeix "Crític", però el cert és que va preguntar al president pels dubtes raonables que exposàvem en aquest article publicat el mateix dia de l’entrevista, sobre si en cas de perdre les eleccions Mas donaria suport a un altre candidat sobiranista com a president de la Generalitat. Terribas va preguntar: “si els partits que defensen el sí-sí guanyen, encara que la seva llista no sigui la més votada vostè ajudarà a investir qui sigui que encapçali les altres llistes?”. Reproduïm la resposta literal del president: “és lògic, si guanya el sí-sí, s’ha de facilitar que el sí-sí tingui traducció en el Parlament de Catalunya. És una pregunta molt òbvia. Del que es tracta és que hi hagi algú que quedi primer amb prou claredat i força”. Resulta rellevant que Mas s’hagi expressat en aquests termes en públic, perquè fins ara no ho havia fet. L’escenari, doncs, queda una mica més clarificat. Tanmateix, un detall: tenint en compte que si perd les eleccions el president ha expressat la seva intenció de dimitir, probablement no serà ell (o no serà ell en exclusiva) el qui hagi de prendre la decisió sobre a qui ha de donar suport CDC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista i cooperativista, impulsor del digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació. Ha estat cap de redacció de la revista Enderrock i ha col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Temps i el diari El Punt Avui. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Ha coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. És autor del recull d'articles Mots incendiaris (Lo Diable Gros, 2012). A Twitter: @rogerpala.
27/05/2019

S’atrevirà ERC a pactar amb els Comuns?

28/04/2019

O govern de l’Íbex o pacte de l’esquerra plural

24/01/2017

La dreta independentista: una hegemonia esberlada

10/01/2017

Les incògnites sobre Artur Mas

27/12/2016

Els Mossos, el procés i el dia «D»

13/12/2016

No pensis en uns pressupostos

29/11/2016

Memòria crítica del govern dels millors

15/11/2016

ERC i «comuns»: incomprensible distància

01/11/2016

La ideologia no pot aparcar-se

18/10/2016

De Tortosa al Born: la hipocresia convergent

Participació