Grans inseguretats nord-americanes

¿No ho podrem pagar o certes persones han decidit que cal fer que la gent cregui que aquestes coses (sanitat, educació, ajuts socials, pensions...) ja no les podrà pagar l'estat? Això és la «globalització»: s'igualen certs aspectes de la vida per la banda de baix, la de menys qualitat. La tendència és que el sou de la majoria dels assalariats sigui de supervivència; es tracta que l'endemà estiguem vius per poder anar a la feina. I poca cosa més. Però això no ha pas de ser així forçosament. ¿Oi que es persegueix la droga, als aeroports, als ports, a les duanes terrestres? Doncs igualment es podria prohibir l'entrada, als paísos que ho acordessin, de productes procedents de països que no respecten un drets mínims als assalariats, que no paguen un sou mínim, que utilitzen treball infantil. Això seria globalitzar però no per la banda de baix, sinó per la banda mitjana. I ens volen fer creure que això no és possible, però ho és. I si no es fessin els ulls grossos amb els paradisos fiscals i amb el frau fiscal en general, no hi hauria problema perquè l'estat es fes càrrec de les despeses de què parlaves. Però ens volen fer creure que això no té remei. I en té. En té si els països més importants es posen d'acord a fer conjuntament uns canvis. Caldrà forçar-los a fer-ho, sigui com sigui. Doncs sembla que els EUA volen forçar l'Europa occidental a acceptar els seus mites (el seu cinema fa una gran feina) i el seu sistema generador de misèria per a la majoria. I ara la seva normativa sanitària en els productes de consum. I sembla que al nostre país les idees dels republicans dels EUA compten -per acció o per omissió- amb el suport de CDC, UDC, ERC, PSC-PSOE, PSOE, PP, C's, ICV (no sé si aquest partit es diu així encara o aquests nois tan llestos ja han canviat un cop més de nom; en tot cas el que és segur és que ells no aniran mai a la presó per defensar allò que diuen que defensen ni, és clar, per la nostra independència)... I ara, aprofitant la situació, uns aprofitats (els inventors de Podemos) pretenen dirigir la necessària lluita contra la globalització per la banda baixa. Però Déu nos en guard de caure en les seves mans. Són una esquerra troglodítica que en el fons no han anat més enllà del leninisme de 1918. A les darreres municipals de Barcelona han defensat la promoció de l'odi com a recurs per a triomfar. Literal. Són d'una immaduresa que fa esgarrifar. ¡Quin panorama, doncs!

Doncs això és el que els EUA (els qui controlen el país, és clar) volen «globalitzar», volen estendre -si us plau per força- a tot el món. I CDC, UDC, ERC, C's, PSC-PSOE, PSOE, PP hi estan d'acord. I ICV (o com es diguin ara, després de l'ultim acte de transvestime) també, atès que ells no arriscaran mai res, no diran o faran mai res que els pugui col·locar fora de la llei. ¿Podemos? Aquests són uns troglodites de l'esquerra. Déu nos en guard de caure en les seves urpes. ¡Quin panorama!

Amb la crisi del 2007 ja es veu misèria aquí també, però jo recordo haver viatjat pels Estats Units i el Canadà fa anys i el que més em va impactar va ser veure el grau de misèria que hi havia a les seves ciutats. Perque pobres aquí sempre n'hi havia hagut, però allà vaig veure miserables, gent jove demanant caritat, cosa que a casa no havia vist mai. I gent gran completament devastada. El problema és el model de societat anglosaxó. USA és un país molt bonic per visitar però per res del mon voldria que acabessim tenint el seu model.

Aquí, pel fet de ser aquí, tens sanitat, educació i ajuts socials pagats. Allà no. Allà t'ho has de pagar tot tu. Aquí, si obríssim portes, ens vindrien milions. A rebre sanitat, educació i ajuts socials. Aquí, aviat, no ho podrem pagar.

I aquí, quans podrien sense haver demanar-ho a la família?

O la perversió de la meritocràcia. El raonament és el següent. Als EUA tothom pot arribar a milionari o a President o a totes dues coses. Per tant (i aquesta és la perversió), si tu no ets milionari ni has arribat a President és perquè no t'hi has esforçat i ets un gandul. Ergo, no voldràs que jo, que sí que m'hi he esforçat, ara t'ajudi.

això són els resultats i els beneficis del neo-liberalisme rampant que s'apoderat del món. Si la nació més rica de la terra (pressumptament)te 45 mil. de pobres,si la classe abans dita mitjana necessita dues feines per poder subsistir,si la gent de 70 anys ha de treballar en un macdonalds per viure,etc. això vol dir que alguna cosa no va bé, QUe aquest capitalisme especulatiu que ens domina no genera riquesa com el d'abans (amb tots el seus defectes), només que per una petit percentatge d'especuladors i explotadors que fan l'agost. I, el pitjor que ens ho estant implantant a la vella Europa. No anem bé, cavallers, no anem bé.