Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Crònica d'una agressió: els canvis d'última hora de la PAC

Hem de trobar persones disposades a pagar pels nostres productes un preu just

per Martina Marcet, 1 de juny de 2015 a les 14:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hauria volgut dedicar un article a qüestions de fons, reflexions, fins i tot personals, i relacionades amb la vida a la comarca. Però passa a vegades que la realitat et cau a sobre com una llosa, i no pots deixar d'atendre-la.

Es tracta d'un cop fortíssim a un conjunt important de pagesos ecològics, dels quals a la comarca en podem trobar uns quants exemples. Enmig de la Setmana Bio per a l'alimentació ecològica, ha aparegut una nova regulació dels criteris que s'apliquen per a donar els ajuts als pagesos ecològics. Aquest canvi deixa una part d'aquests pagesos fora dels ajuts, i no se sap encara exactament l'impacte general que tindrà. Se suposa que una baixada d'ingressos sobretot per a petits productors.


Per aquelles persones que no ho coneguin, la Unió Europea té una partida pressupostària, molt gran per cert, dedicada al suport de les activitats agràries. És el que es coneix com a Política Agrària Comuna (PAC). Aquesta política estableix directives a nivell europeu, sobre què es pot i no es pot produir, i a qui i sota quines condicions es donen ajudes al sector. Es tracta d'unes ajudes que sovint són polèmiques, ja que ajuden poc als petits productors, i en canvi engruixeixen les butxaques a grans terratinents. O estableixen normatives fora de lloc, com les quotes lleteres.

El detall dels reglaments d'aquestes polítiques es fa a cada país. A l'Estat Espanyol, es fa a cada comunitat autònoma, ja que es competències d'agricultura estan totalment transferides. En aquest cas, qui elabora els reglaments és el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural.


Aquest canvi de criteris per a la producció ecològica -encara de manera provisional, cal dir-, s'ha presentat a quinze dies del tancament del període de sol·licitud de les ajudes, que es va obrir el mes de Març. I no per aplicar-se el 2016, sinó per aplicar-se ara mateix.
Molts pagesos fa mesos que han presentat la documentació per a sol·licitar els ajuts. Aquest canvi implica que s'han de refer la gran majoria dels expedients, amb la feinada i sobrecost que suposa i, a més, sabent que en molts casos disminuiran o desapareixeran les ajudes.


El cas flagrant és per als avicultors ecològics, tant si crien pollastres com gallines. En el cas dels pollastres, es demana un mínim de 12.000 pollastres a la finca. El 90% dels criadors de pollastre ecològic a Catalunya tenim (i m'hi incloc) finques amb menys de 3.000 animals. De fet, en els estatuts de la recent creada Associació de Criadors  de Pollastre Ecològic i Artesà de Catalunya, s'estableix com a límit per a tenir una explotació sostenible i a escala humana, els 4.000 animals. En el cas de les gallines, es demanen 2.500 caps. Molts criadors d'ous ecològics estan per sota d'aquesta xifra, especialment aquells que comencen, i pels quals les ajudes són molt importants per la viabilitat.

A banda de tot això, hi ha un requisit afegit que és el nombre d'hectàrees de pastura o conreu extensiu que un productor ha de tenir. Tant en el cas de pollastres com de gallines, es demana tenir un volum d'hectàrees que molts productors no tenen. Precisament, l'opció de criar pollastres i gallines és bona per aquelles persones que volen començar dedicar-se a l'agricultura i no tenen accés a terres de pastura o conreu (la qüestió de l'accés a la terra és un tema que requeriria un llarg debat).

No sabem a què respon aquest canvi de criteris. Si al desconeixement del sector per part dels tècnics que preparen la normativa; a la manca de pressupost de la Generalitat per assumir el pagament d'ajuts; a pressions de productors ecològics intensius, que volen evitar la proliferació de petits productors ecològics; o directament a una tendència de fons per ofegar els petits productors en general, ecològics o no, en una nova envestida del capitalisme contra les iniciatives transformadores.

La gran majoria de pagesos, i especialment els ecològics, vivim altament fiscalitzats per normatives, controls i certificacions sobre la nostra producció. I paguem (i bastant) per aquestes certificacions. Alhora, patim els problemes del sector agrari com tots els productors: la duresa de la feina, les rendes minvants etc. Però tot i així, cada vegada més persones opten per a formes de producció agrològica i a escala humana.

Molts de nosaltres preferiríem deslligar-nos les les ajudes. Deixar de banda la política europea, i apostar pel suport de consumidores conscients i compromeses, tot aconseguint la viabilitat de les explotacions de manera autònoma. Fins i tot moltes preferiríem una entitat certificadora de caràcter ciutadà, que tingués en compte també la dimensió social i transformadora de la nostra activitat.

Però per aconseguir aquest grau d'autogestió hem de trobar persones disposades a pagar pels nostres productes un preu just, que permeti una vida digna als productors. I a una societat compromesa amb la pagesia, i el valor que té aquest sector. Ara per ara, les ajudes encara són un suport, en molts casos gens menyspreable, per a pagesos i pageses. I ens toca reclamar explicacions, i sobretot, fer-ho públic. Perquè les ajudes són, de fet, fruit dels impostos que totes paguem. I és important que tothom sàpiga on van a parar i per quins motius.

Situació a tres dies del tancament del període de sol·licitud dels ajuts

Finalment, després de l'alarma creada amb els canvis d'última hora a la normativa, va resultar un error que el mínim de pollastres estigués situat a 12000. Després de diverses modificacions el mínim ha quedat a 100 caps mínims. No sabrem però, si aquest error s'hauria fer visible sense la mobilització dels afectats. 

Ara bé, tot i que el mínim de caps queda resolt amb la rectificació, hi ha una qüestió important que es manté: la nova PAC, pel que fa a la ramaderia ecològica, canvia la forma d'atorgar els ajuts. Fins ara es donaven tenint en compte el nombre d'animals, i en aquest nou període, es donarà per superfície de terreny. 

Aquest fet, que pot tenir un cert sentit en el cas d'animals en producció extensiva (vaques, ovelles etc), no funciona gens bé quan es tracta de cria de porcs i aviram. En el cas de porcs i aviram ecològic, la normativa de producció requereix que aquests animals tinguin uns metres quadrats mínims tant d'espai a les corts com als patis, però no són animals que necessitin pastures. 

En canvi, els ajuts demanen unes determinades hectàrees de camps (ferratgeres, cultius extensius o pastures), en relació al nombre d'animals que es tenen. Un nombre d'hectàrees molt més elevades que els espais que aquests animals necessiten per a la seva cria. 

Això implica que aquelles finques que tenen més terreny, i poden complir les hectàrees sol·licitades (fins i tot arribar al màxim establert), cobraran molt més que aquelles que, per un mateix nombre d'animals, només tenen els patis per als animals, i no terres de cultiu o pastura. 

A qui beneficia aquest sistema? Doncs a aquells productors més grans, que tenen més terres, o poden aconseguir-les més fàcilment. I a qui perjudica? Als petits productors que que aposten per l'avicultura o la porcicultura ecològiques com una forma de ramaderia que no requereix de l'accés a una terra, massa sovint en mans de grans propietaris. 

Evidentment aquesta fórmula durà a l'especulació per a l'arrendament de terres, de manera que pujaran els preus d'arrendaments, i es dificultarà encara més que petits productors tirin endavant.

Segons el Departament d'Agricultura, la seva voluntat en elaborar el reglament era seguir donant els ajuts per caps de bestiar, però la Comissió Europea no ens va acceptar el reglament, i ha reclamat que els ajuts s'han de donar per hectàrees, al·legant qüestions d'impacte ambiental. 

No sabem quins lobbys han pressionat per aquest canvi en les directius d'elaboració del reglament, ni tampoc quin marge de maniobra tenia el Departament. Però tals canvis clarament tendeixen a afavorir grans propietaris i empreses que volen entrar en el «nínxol de mercat» dels productors ecològics, i ofegar els petits productors, que treballen amb criteris de sostenibilitat i proximitat.

Tot i així, a tres dies del tancament del període dels ajuts encara no hi ha resolucions definitives sobre els ajuts, i estem en plena incertesa de com acabarà tot el procés.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Martina Marcet
Ramadera agroecològica de professió.
Llicenciada en sociologia i projecte fallit de doctora en filosofia
Amb la convicció que la identitat d'una mateixa es fonamenta més en les renúncies que en les eleccions.
@MartinaMarcet
08/10/2019

Berguedà, incendiant futurs

24/07/2017

Visc al bosc. 2. Efecte Bambi

20/03/2017

Visc al bosc. PART 1: Tenim visita (els boletaires)

09/10/2016

Tres sectors i els pèsols negres

29/04/2016

Sobre personatges (de ficció)

15/02/2016

Construcció de discursos amb els peus al fang

09/10/2015

Digue'm què vens i et diré què vols ser

01/06/2015

Crònica d'una agressió: els canvis d'última hora de la PAC

03/04/2015

Boscos, neteges i biomassa

Participació