Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Votaré amb convicció per la independència de Catalunya

per Enric Borràs , 16 de juny de 2006 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2006 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per primera vegada a la història els catalans podem votar per allò que ens convé i que mai no ens ha estat preguntat per cap partit parlamentari, ni pels «independentistes» amb representació al Parlament regional dit de «Catalunya». Oportunitat com la que se'ns presenta en safata el proper 18 de juny no en tindrem gaires, és per això que ens decidírem a sortir a la palestra, malgrat les incomoditats, inconveniències i indicacions partidàries de desaconsellar la nostra ferma iniciativa.
Com era de preveure i així ha estat en general, els mitjans anomenats de «comunicació» ens han ignorat. Fins i tot en els debats televisius on s'ha presentat als partidaris del vot «no» tampoc no se'ns ha donat la paraula, se'ns ha «silenciat». El passat dilluns encara oírem al senyor Víctor Alexandre, defensor del «no», blasmant l'actitud del cap de l'Oposició al Govern expartit de la Generalitat de Dalt perquè es donà a pactar l'estatut amb el president del Govern del Regne d'Espanya sense reclamar-ne la participació dels altres partits «catalans»... Curiosa doble moral la del senyor Alexandre que acceptà de parlar en un debat a la televisió pública sobre les opcions de vot i no en reclamà pas la nostra participació, la del «vot nul» en igualtat de condicions als del «sí» i als del «no».

A mi em sembla tan penosa l'argumentació dels partidaris del vot «sí», que pretenen engalipar els catalans amb el fals miratge que val més aquesta proposta d'estatut que no res (quan saben perfectament que no res més no res és no res) com la dels partidaris del vot «no» que han volgut fer creure als catalans la inversemblança que amb aquest vot negatiu «guanyarien» (guardant-se prou bé, és clar, de dir què és el que «guanyarien»).

La suma d'ambdues opcions resultarà en un gran sí a Espanya i en un gran no a Catalunya.

D'entre els propagandistes del vot «no», a banda dels electors favorables a les tesis del PPC i, contraposadament, dels favorables a la indecisió d'Esquerra (abans ERC), n'hi trobem dues més també de contradictòries encara que més minoritàries: l'una defensada pels neolerrouxistes que es volen fer un lloc en el futur PSC —millor dit, cadàver del PSC (PSC-PSOE) que ja es coneix amb les sigles de PSOE (PSOE-ex PSC)—; l'altra pel sector que engloba a la dispersa «Esquerra Independentista (EI)» que de forma inversemblant i sotmesa al diktat d'un unitarisme absurd ha acabat fent de comparsa de les consignes vacil·lants d'Esquerra (abans ERC).

D'entre els propagandistes del vot «sí» també en trobem una altra, de minoria independentista, que no són de l'EI pero que tampoc ens sembla pas que siguin «conservadors» (que haver-n'hi, n'hi ha, però que tampoc no se'ls coneix amb el nom de Dreta Independentista) els quals —oh paradoxes de la política semblants a les que ens hem trobat al paràgraf anterior— coincideixen en la mateixa opció que els de CiU i els seus «contraris» del ja finat PSC (PSC-PSOE). Si més no hi he trobat entre aquests independentistes partidaris del «sí» a alguns coneguts historiadors que recordo participaren, en lloc destacat, en el fa poc (8 i 9 d'abril d'enguany) celebrat a Reus Primer Congrés d'Història de l'Independentisme Català...

En veient aquest confús panorama, el desgavell, el poti-poti antinatural entre els partits «parlamentaris» i els «aparlamentaris» (sumats els vocacionals i els incompetents), la mixtura entre espanyolistes, espanyolistes-autonomistes, autonomistes-regionalistes, regionalistes-autodeterministes i autodeterministes-independentistes, m'alegra de constatar un cop més l'encert inqüestionable que hem tingut els qui proposem —amb magistral i anticipadora visió de futur— de posar dins del sobre oficial la papereta amb el «Vull la Independència de Catalunya».

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Enric Borràs
Editor
Enric Borràs (Gràcia [Barcelona], 1955) és editor, tant en el camp del llibre català com en el de la informació periòdica. Actualment privat d'exercir el seu ofici amb el propi segell editorial (El Llamp), fa d'editor per a tercers i s'esbrava al seu bloc (i també a l'annex auditiu i visual),El podeu trobar a l'origen d'un munt d'organitzacions i d'entitats; pel cap baix fa trenta-cinc anys que batalla per Catalunya Lliure i, segons afirma, ho farà tant de temps com calgui fins a assolir la independència de tota la nació.
23/08/2009

Proclamació unilateral d'independència

19/03/2009

Prou d’impunitat: Saura dimissió!

08/05/2008

Per en Franki, manifestem-nos el dissabte!

30/03/2008

La guerra de l'aigua

30/10/2007

29.0: crònica de la manifestació

08/07/2007

Second Life a la catalana: virtuals i vivint una vida virtual

14/06/2007

Kosovo i Catalunya: estupidesa rima amb Espanya

01/05/2007

De l'alcalde quec a l'alcalde Hereu

04/01/2007

Fer-nos respectar, sí; pidolar, no!

16/06/2006

Votaré amb convicció per la independència de Catalunya

Participació