La revolta de l'esquerra

«L'ala esquerra del Partit Demòcrata nou veu amb simpatia la candidatura de l’exprimera dama»

per Xavier Vilà, 24 d'abril de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“Necessitem una progressista de debò!”, em deia recentment en Matt Adler preguntat per Hillary Clinton i la seva etiqueta de candidata inevitable del Partit Demòcrata a la presidència dels Estats Units. Adler, activista demòcrata i delegat del partit, il·lustra l’atipament de molts militants cap a l’opció defensada per l’establishment.

L’ús d’un servidor informàtic privat mentre feia de secretària d’estat o les fabuloses aportacions econòmiques des de l’estranger a la fundació de Bill, Hillary i Chelsea Clinton tampoc ajuden a què l’ala esquerra del Partit Demòcrata vegi amb simpatia la candidatura de l’exprimera dama. Com deia Adler, Hillary “porta una motxilla massa pesada”.


Afegiu-hi la desconfiança dels sindicats, estomacats per republicans com Scott Walker -que acusa als pobres de ganduls- i que recorden com fa 22 anys Bill Clinton signava un tractat de lliure comerç que va deslocalitzar milers de llocs de treball. Ara Hillary sembla estar darrera del nou pacte que autoritzaria al president a negociar acords comercials multilaterals.  
La revolta vol candidats alternatius, però l’heroïna del progressisme, la senadora Elizabeth Warren, no gosa afrontar la maquinària Clinton. Cridada a ser l’Obama del 2007 i descavalcar Hillary, Warren no bada boca. I Obama diu que Hillary seria una presidenta magnífica. De moment la revolta es queda a la base. Ara cal un valent –o valenta- per encapçalar-la.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Vilà
Barceloní de naixement, Amèrica em va robar el cor fa 16 anys i des del 2006 visc a la capital federal, Washington DC. Explico per Catalunya Ràdio i ara també per Nació Digital la complexitat d'aquesta encara primera potència mundial, una república complexa i tan acollidora com voldria que ho fos una Catalunya que em sembla cada cop més embrancada en debats estèrils.

Més reflexions sobre Amèrica a @xvila_catradio
31/07/2015

Els rics i el poder

17/07/2015

Complirà l’Iran?

03/07/2015

Les flaqueses cubanes d'Obama

19/06/2015

Grans inseguretats nord-americanes

05/06/2015

L'1 per cent, format periodisme

23/05/2015

Ignorats, humiliats

08/05/2015

El Barça no farà líders

24/04/2015

La revolta de l'esquerra

10/04/2015

Declaració unilateral, última opció

27/03/2015

Madrid no és el problema

Participació