L'esquerra guanyarà la independència

«El moment històric de ruptura amb l'Estat i amb el descrèdit del sistema actual ens afavoreix, i per això és tan imprescindible comptar amb la participació popular»

per Carles Badia Bosch , 23 d'abril de 2015 a les 01:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha alguna cosa que generi més il·lusió i incertesa en el camp polític que una situació que no hem viscut mai cap de nosaltres i ser-ne protagonistes? Per molts de nosaltres, això és el procés d'independència i constituent d'una nova república catalana.

Malgrat els entrebancs, les renúncies i dubtes dels nostres poders fàctics, la determinació i la força de la gent ens ha dut on som i a hores d'ara sembla clar que és això, el motor popular, el que farà decantar la balança cap a aconseguir ser un país lliure. El 9N va ser una demostració de força que hauria de ser recordat com a una aportació impagable al món del que pot aconseguir el potencial popular, però també ens va deixar un avís que no podem ignorar: que per fer la independència calen majories importantíssimes, i en aquest moment encara no hi són. I que cal trencar-se el cap per aconseguir-les.


Neil Davidson, professor universitari escocès (citat en un article de Raül Romeva), explica en una entrevista que, en un moment determinat, el percentatge de partidaris del sí a la independència a Escòcia es va estancar i no hi havia manera que pugés. La raó? El Partit Nacional Escocès i la campanya Yes Scotland havien centrat el seu argumentari en les qüestions de caire identitari i de greuge pel tracte rebut pels governs anglesos. De cop i volta, va començar a entrar en campanya (i per tant a aconseguir suports i fer créixer el percentatge del Sí) un argumentari independentista -al voltant de la Radical Independence Campaign- basat en oferir un nou model de país, el dels drets socials i ambientals, impossible de desenvolupar sota tutela britànica. I aquesta campanya va ser valenta i no li va fer por entrar a les campanyes unitàries i impregnar-les d'aquesta voluntat de canvi, va anar on hi havia la gent i a combatre amb les idees. No van guanyar, però els va faltar poc.

Aquí, després d'un període marcat per una mobilització constant però centrada en elements simbòlics que no se sentien prou propis -o prou prioritaris- alguns sectors, ens trobem en un moment estrany: una gestió després del 9N per part d'alguns partits que ho és tot menys engrescadora, i la constatació que seguim sense ser prou majoria. I què hi podem fer?


La gent d'esquerres ho hauríem de tenir claríssim. Enmig d'un sistema que aboca cada cop més persones a la precarietat més absoluta, amb un capital privat assedegat d'entrar sense manies a sectors que fins ara consideràvem públics amb la connivència dels gestors d'aquesta part de país, qui sinó l'esquerra pot fer el discurs que permetrà superar aquest moment de desorientació i, ara sí, ampliar majories i condicionar com construïm aquest país nou?

És per això que m'agrada que la plataforma Esquerres per la Independència torni a entrar en joc, i procuri treballar en aquest sentit. Cal molta gent -ells i molts més, i des de més llocs- que comenci a explicar que aquesta ruptura, la independentista, és una oportunitat única per aconseguir una veritable desenvolupament humà per a la majoria del nostre poble. I que això s'ha d'aconseguir mitjançant un procés constituent que compti amb la participació de qui ens ha dut fins aquí, la gent, que ha de ser qui en peu d'igualtat determini quines han de ser les prioritats que fixi una nova constitució catalana pel que fa als drets i deures ciutadans i com s'organitza el país.


No creieu que incloure que en una futura constitució que recursos naturals com l'aigua han de ser propietat pública, gestionats d'acord amb els interessos col·lectius i no privatitzables tindria un suport ben majoritari? I que cobrir dels drets socials bàsics dels ciutadans passarà sempre per davant del pagament del deute? I prohibir que els càrrecs públics utilitzin la política per enriquir (i enriquir-se) el sector privat mitjançant les portes giratòries? I instaurar una renda bàsica que garanteixi una vida digna per a tothom en un món que cada cop expulsa més gent d'un mercat de treball en condicions?

La gent d'esquerres hauríem de tenir clar un programa de mínims que convenci i que esmenti totes aquestes possibilitats. El moment històric de ruptura amb l'Estat i amb el descrèdit del sistema actual ens afavoreix, i per això és tan imprescindible comptar amb la participació popular a l'hora de construir el nou país. Ha quedat més que demostrat que, quan en aquest procés la protagonista ha sigut la força popular com a element de pressió i direcció, és quan s'ha avançat més. No es poden posar tots els ous en la cistella dels fràgils equilibris partidistes.

Com deia en Romeva, ha arribat l'hora de "la independència per a fer què". Jo encara hi afegiria el "com". Perquè no ens enganyem, tots aquests canvis profunds tindran un exèrcit d'adversaris que intentaran combatre'ls. I això voldrà dir que haurem de plantejar que, per a fer aquestes transformacions, n'hi haurà uns que perdran els seus privilegis i les seves expectatives de negoci apropiant-se de la riquesa social.

Vivim un moment molt interessant i amb una capacitat de canvi que ens està cridant a participar i a fer-ho tant bé com sapiguem. Aprofitem-ho.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació