Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La cara d'Ada Colau

«No havíem quedat que res de lideratges messiànics, que res de partits subjectes a l’individualisme?»

per Jordi Finestres , 22 d'abril de 2015 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després que la senyora Colau hagi repetit a tort i dret que la política no és una qüestió de personalisme, que no volia ser líder de res ni de ningú, que els messianismes polítics no són massa regeneradors i altres pensaments desgranats en repetides i pensades aparicions públiques, aquesta setmana hem sabut que a les butlletes electorals de la plataforma política Barcelona en Comú hi apareixerà la cara de la seva líder, la seva referència messiànica, la seva personalització, la senyora Ada Colau.

Cal dir que l’invent de posar la cara per referenciar el nom del partit amb la persona no és nova, perquè ja ho va fer el partit Podemos a les darreres eleccions europees quan a les butlletes d’aquesta formació apareixia la cara del polític espanyol Pablo Iglesias. No sé si ha estat idea de la mateixa senyora Colau, dels seus assessors, o dels seus companys de llista, però que Barcelona en Comú, formació electoral que neix d’una variada sopa de lletres d’associacions i partits –entre els quals ICV-EUiA- acabi decidint que l’estrena en política sigui practicant aquest exercici d’egocentrisme tot posant el rostre de la líder, em resulta sorprenent.


No havíem quedat que res de lideratges messiànics, que res de partits subjectes a l’individualisme? Que no havíem deixat clar que tot és col·lectiu, assembleari, igualitari i compartit? Per què no apareixen totes les persones que van a la llista? O, encara més senzill, per què tracten el votant d’ignorant? Si a aquestes alçades, a quatre setmanes de les eleccions, Barcelona en Comú encara no ha aconseguit fer conèixer el seu nom és que tenen un problema greu. ¿Que es parli del “partit de la Colau” és a causa que els mitjans de comunicació silencien Barcelona en Comú o bé que la senyora Colau i els seus no paren de repetir que les municipals a Barcelona és un referèndum Trias vs Colau?

Si la senyora Colau i els seus partidaris es dediquen a personificar-ho tot, com va fer aquella trista noia de Podemos quan va afirmar que “en la campanya farem servir odi contra Mas”, si aquesta gent es pensen que la política és un combat de boxa entre dos, o bé no han entès massa el sistema de partits –formacions col·legiades- o no els han explicat correctament com funciona la democràcia parlamentària.


A vegades, potser només a vegades, aniria bé que algú els recordés que la política s’exerceix als parlaments i no pas als platós de televisió i que la supeditació de les sigles a la persona i el vedettisme polític ja està agafat. Albert Rivera es va avançar.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Finestres
Nascut a Manresa (1974), fa molts anys que viu i treballa a Barcelona. Periodista i autor de diversos llibres sobre història, periodisme i esports. Amant de l’escriptura i la comunicació, dues pràctiques que connoten democràcia i llibertat. Pensa que si el Barça és més que un club, Catalunya també podria ser més que un estat.
01/07/2015

Article per l'indecís

17/06/2015

Ampans, el mirall

03/06/2015

A propòsit de Víctor Grífols

20/05/2015

24-M: Barcelona, capital d'estat

06/05/2015

La tornada de Guardiola

22/04/2015

La cara d'Ada Colau

08/04/2015

La llibertat no té matisos

25/03/2015

La mort és una merda

11/03/2015

No compliquem les coses

25/02/2015

La darrera Gran Crònica?

Participació