Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


​Stop violència de gènere

Veient que les noves generacions tenen conductes laxes en relació a la violència de gènere, potser caldria plantejar-se si els mitjans, així com les xarxes socials haurien de sotmetre's a aquesta regulació integral

per Elisabet Planas, 21 d'abril de 2015 a les 09:52 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels darrers articles que vaig escriure començava parlant de la violència sobre la dona. Malauradament, tinc la necessitat de tornar-hi a incidir a causa de la més que condemnable mort d'una egarenca a mans de la seva parella la matinada del 21 de gener. Se m'eriça la pell de pensar que a ple segle XXI la violència de gènere sigui tan present en el nostre dia a dia. Els TN fan recomptes de les vides que s'ha emportat aquesta xacra, cada any menys, sí, però, i dels casos en què les víctimes encara es troben silenciades o desconeixen que són víctimes, els podem comptabilitzar?

El 28 de desembre de 2004 es va aprovar la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, que com el seu nom indica, procura donar una resposta global a aquest tipus de violència sobre les dones pel fet de ser dones. L'àmbit de la llei, doncs, i com ella mateixa es defineix, abasta aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d'atenció posterior a la víctima, a banda de la resposta punitiva que ha de donar l'administració de justícia, que en aquell moment es va especialitzar creant els Jutjats de Violència sobre la Dona, dels quals a Terrassa en tenim un.


Fugint de les xifres concretes, aquesta llei (i la seva important predecessora Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l'Orden de Protecció de las Víctimas de la Violencia Doméstica) ha atacat de ple el problema i sembla que ha aconseguit ser l'autèntica eina global que pretenia ser. El concepte de violència sobre la dona queda clar i en correspondència es va modificar el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal; s'articula la prevenció a través de l'educació a les escoles, la detecció precoç en l'àmbit sanitari i protocols davant agressions derivades de la violència de gènere; es preveu una línia de prestacions i ajudes en l'àmbit laboral; fins i tot es prohibeix la publicitat que no respecti la dignitat de les dones i el dret a una imatge no esterotipada.

Cal preguntar-nos si, malgrat que és un instrument que funciona bé en relació amb les víctimes, ha funcionat en tots els sentits? I és que la premsa s'ha fet ressò de les conclusions que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) extreia d'un treball realitzat sobre els joves espanyols d'entre 15 i 29 anys: el 33% consideren "inevitable o acceptable" la violència de control: el noi pot dir a la noia com ha d'anar vestida, amb qui relacionar-se i què fer.


Amb una llei destinada a la lluita integral contra la violència de gènere, els sembla que aquestes xifres indiquen que estem treballant prou, doncs, en la prevenció? Què falla? Veient que les noves generacions tenen conductes laxes en relació a la violència de gènere, potser caldria plantejar-se si els mitjans i la seva programació (també publicitat), així com els nous canals de comunicació com les xarxes socials haurien de sotmetre's a aquesta regulació integral. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació