Prou d'ambigüitat política

«No estem cansats del procés; el procés l’ han creat alguns polítics per anar allargant el trajecte cap el no-res»

per Ramona Vergés, 30 de març de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La independència de Catalunya és l’eina imprescindible per poder ser. Per poder parlar la nostre llengua i viure i veure el mon des d’el marc cultural que hem heretat o adquirit. I també per poder disposar dels nostres recursos i tenir un estat sobirà que garanteixi els drets socials.

Fa 4 mesos quasi dos milions vam votar que la volíem però no ha passat res. Ara diuen que tornarem a votar el 27-S i aquest cop sí que passarà o potser tampoc. De fet, pot tornar a passar que guanyin els partits que diuen la volen, que tinguem una majoria parlamentària a favor de la independència i no assolim l’estat sobirà. I poden venir nous eufemismes, ser un estat sense que es noti o només ser-ho si ens ho permeten. Com un estat previ a ser estat.


Perquè això no ens passi i ens trobem al mig de la neoindependència ens caldrà deixar-nos de processos i plantar cara: ruptura amb l’Estat espanyol, declaració d'independència (que no serà bilateral), l'endemà de les eleccions i inici d'un procés constituent per bastir un estat que ens permeti seguir existint.

Caldrà doncs votar partits que no juguin amb l'ambigüitat nacional i la nostra intel·ligència. Tots els nous partits, coalicions, Guanyem, Podem, Avancem, Construïm i molt més són favorables al dret a decidir si l'Estat espanyol ens ho permet. Aquí no decidim res. Per defecte som espanyols i no en parlem més. I només canviarem les coses si la gent ho volem, amb pragmatisme.


Els vells partits tampoc defugen l'ambigüitat política. Els partits tenen vida i interessos propis que no són o no tenen perquè coincidir amb els interessos dels ciutadans. Es busquen fórmules equívoques, com llistes unitàries o fulls de ruta inexistents, o paraigües programàtic, que només serveixen per justificar el que han estat incapaços de fer. I si ens en volem sortir, això s'ha d'acabar.

No serà la manca de llista unitària la que complicarà la lectura dels resultats sinó saber quins són inequívocament els partits independentistes. Hem de fer que la manca de definició sigui castigada a les urnes i votar només en clau nacional. Per això són plebiscitàries. Votem el partit que sigui explícit i castiguem a les urnes tanta estratègia partidista.


No estem cansats del procés; el procés l'han creat alguns polítics per anar allargant el trajecte cap el no-res. Estem cansats de que no ens diguin les coses pel seu nom.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ramona Vergés
Nascuda el 1959 a Terrassa filla de calderer i repassadora de mitges. Doctora en medicina i especialista en oncologia radioteràpica, tinc cura de pacients en un hospital encara públic. Professora de formació professional, estudiant de medicina sempre, somnio a viure en un país normal.
09/11/2015

Si tornem a votar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer

14/09/2015

I ara sense por, votar, desobeir, marxar, construir

13/07/2015

Unitat, credibilitat, determinació

26/05/2015

I ara, estem convocats el 27-S

30/03/2015

Prou d'ambigüitat política

02/02/2015

Set mesos

05/01/2015

Dret a decidir per no decidir

08/12/2014

Acord sí o sí

20/10/2014

Gernació el 9-N per seguir dempeus el 10-N

23/09/2014

Un sol poble, un sol partit

Participació