Els alemanys ens entenen?

«Espanya no aconsegueix demostrar que té capacitat per arreglar els seus problemes interns amb un atur que no baixa del 24%»

| 03/03/2015 a les 15:32h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/03/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Existeix un canvi de discurs a l’opinió pública alemanya respecte el procés independentista català? Una de les grans pors del procés independentista català ha sigut i és una negativa de l’executiu alemany a reconèixer la  seva legitimitat. Per aclarir la importància i el pes alemany sobre sigui quina sigui la decisió catalana s’han de veure els números: Alemanya té 80 milions d’habitants i és l’economia estatal amb més pes dins la Unió Europea. Veient aquest pes, es pot entendre que el que digui aquell estat té un cert impacte sobre la resta d’estats membres, i per tant, és important.

Fa només un any, mirant la premsa alemanya de tendències fins i tot progressistes, vàrem poder veure expressions com “La tornada als estats petits” (Die Zeit), una expressió amb forta connotació negativa històrica que recorda la pobresa i misèria dels estats petits al centre d’Europa a l’època medieval. Sovint es donava per suposat que una Catalunya independent sortiria automàticament de la Unió Europea, i per tant seria una amenaça per a l’estabilitat de la mateixa.

També va haver-hi periodistes que veien una por creixent entre els empresaris alemanys amb inversions a Barcelona. El correcte, pròsper i democràtic des del punt de vista d’opinió pública germanòfona va ser, fins fa poc, l'obediència a l’ordre establert, la unió de les autonomies dins l’Estat espanyol (sovint erròniament interpretada com un federalisme modern) i l’assumpció que el dèficit fiscal català serveix per millorar les regions desafavorides dins l’Estat.

Dic fins fa poc, perquè els temps estan canviant. Espanya no aconsegueix demostrar que té capacitat per arreglar els seus problemes interns amb un atur que no baixa del 24% (setembre 2014), però sobretot tenim un govern espanyol que falta a la seva paraula a nivell polític i econòmic. Un exemple d’aquest fet va ser la retirada sobtada de subvencions per a energies renovables per part del govern estatal del PP i la conseqüent pèrdua d’inversions privades al sector industrial per part d’empreses internacionals, també alemanyes. El gegant energètic E-On per exemple, va decidir no només desinvertir a l’Estat, sinó també desfer-se del tot el seu contingent espanyol per no fer més negocis a Espanya. Sabem qui menteix una vegada potser no l'enxampen, però si la mentida es repeteix, pot passar una de les pitjors coses per a una persona i també per a un estat: Patir la pèrdua de la seva credibilitat.
 
Alemanya està obligada a mantenir l’aparença d'unitat amb l’estat membre Espanya. Per això mai sentirem crítiques a l’estat ni suport al moviment independentista des del seu govern. És d’ il·lús esperar un pronunciament en aquest sentit. Però qui llegeix la premsa alemanya pot percebre canvis: Certa admiració continguda per les manifestacions de l’11 de Setembre 2014 i pel procés il·legalitzat, però manifestament democràtic del 9N.

El dia 5 de gener 2015, el prestigiós think tank berlinès Stiftung für Wissenschaft und Politik (SWF) va publicar un estudi sobre el procés que vivim a Catalunya, en el qual adverteix si Espanya no acaba oferint una solució política a les demandes catalanes, difícilment es resoldrà el problema i només quedarà la sortida cap a la independència. La independència catalana esdevendria la base d’estabilitat en la regió. El text recorda també que una tasca fonamental d’Europa és vetllar per l’estabilitat dins la UE.

Per entendre la importància i possible impacte d’aquest estudi, cal saber que la institució del SWP aconsella els diferents governs alemanys des de fa més de 50 anys, sempre amb una base científica independent i molt sòlida. Podria ser un document entre molts, però està marcant tendència: El 6 de gener d’enguany, el Deutsche Bank va publicar un estudi amb el títol: “Better off on their own?” (Millor sols?) al qual els autors Zipfel, Vetter i Pietzker fan referència als processos independentistes a Europa, amb un dels subtítols “Espanya: Les normes desiguals agreugen els problemes existents”.

Segurament hi ha un cúmul de raons que van fer possible aquest canvi de discurs, m’aventuro anomenar alguns: la nitidesa democràtica del procés, la contundència de la veu cívica organitzada en ANC, Òmnium i AMI, el fonament acadèmic d'un seguit dels seus portaveus i la capacitat de superació que el moviment cívic i polític ha demostrat fins ara. Totes aquestes raons juntes i segurament algunes més fan del procés un moviment revolucionàriament democràtic i per això legítim i atractiu, capaç de fer canviar d’opinió fins i tot a sectors reticents. Aquesta també és la raó per la qual cal preservar valors com la inclusió social i nitidesa democràtica en tots els àmbits independentistes.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Una gran feina de l'ANC!
Estel Blanche, 03/03/2015 a les 17:42
+17
-5
La feina enorme que fa l'ANC a Alemanya com en altres països d'Europa, impulsant conferències, parlant amb periodistes estrangers... segur que ajuda molt! No fa massa vaig llegir que va sortir un programa a la televisió alemanya sobre el procés, vist per una periodista cega, i era molt positiva la impressió que treia de la gent i dels arguments. Felicitats, catalans de fora!
Doncs si, el civisme i els actes democràtics és la nostra carta de presentació
Anònim, 03/03/2015 a les 18:10
+12
-4
Són les úniques eines que tenim, i les més legítimes.

Les altres s'han de descartar sense manies.
Desenganyi's
Anònim, 03/03/2015 a les 20:46
+4
-5
Mariano Rajoy és una nineta de Merkel, I a Alemanya l'interessa que l'Estat espanyol actui tal i com està fent...amb el tema de Grècia s'ha pogut observar..
Bràcies per aquest article tan ben fet i tant aclaridor
Anònim, 04/03/2015 a les 14:48
+7
-3
Frau Merkel no durarà sempre
No em puc imaginar com serà la premsa que haurem de llegir si no ens fem independents.
Giramón, 05/03/2015 a les 07:31
+3
-0
Gràcies per l'artícle, aporta informació molt valuosa per saber que ho estem fent bé, i per on hem de seguir.

Si no ens fem independents, una de les coses que passaran, és que ens haurem de quedar amb Vanguardies, Periodicos, Mundos, etc., finançats per ja sabem qui.
Quedarà Generalitat per donar impúls i suport als mitjans d'aquí?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marie Kapretz
Nascuda a Berlín vaig venir a Catalunya per a estudiar i m’hi vaig quedar. Visc a la preciosa comarca del Berguedà. Emprenedora reflexiva. Faig de pont cultural entre les persones dels meus dos països.
Llaços grocs al Parc de la Ciutadella | Adrià Costa
Oriol March
01/01/1970
L'esborrany de full de ruta de JxCat prioritza la "restitució", la recuperació de les institucions i el rebuig al 155, però la CUP exigeix anar més enllà per desplegar la República | Puigdemont insistirà en provar de ser reescollit fins al 31 de gener, i només es plantejaran alternatives si el TC tomba la fórmula de la investidura
Constitució del Parlament | NacióDigital
01/01/1970
Concepción Talón proposa dedicar un treballador públic per rastrejar notícies sobre la Fiscalia a la premsa i a Internet, segons informa "eldiario.es"
01/01/1970
La reunió es farà just després de la primera trobada de la mesa del Parlament, que servirà per repartir els despatxos dels set membres i fixar un calendari de treball | El president de la cambra explica a TV3 que, abans de decidir com votar Puigdemont, s'ha de reunir amb tots els grups per certificar que sigui el candidat amb més consens
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"