«Alguns historiadors consideren que la força demostrada per la vaga de la Canadenca va ser clau perquè certs sectors comencessin a confraternitzar amb la dreta militarista espanyola»

«La manca de pa va ser interpretada per aquelles dones com la gota que feia vessar el got. Ja no era que els preus fossin elevats sinó que s'acabava de trencar l'acord moral entre governats i governants»

«Fa cent anys la Vaga de la Canadenca s'estenia a altres sectors fins a posar l'Estat contra les cordes»

És Barcelona la ciutat del diable?

L'últim fre a l’exèrcit franquista en la seva marxa sobre Barcelona el 26 de gener de 1939 es va produir en aquest enclavament i hi van morir 16 persones

Un petit reducte idíl·lic de d’antigues cases barates a la zona més exclusiva de la ciutat

Un edifici dedicat al diable amb un historial tèrbol i que ha inspirat el bestiari festiu de la vila

Al segle XIX i XX les reformes urbanístiques van tenir també com a objectiu controlar els incipients moviments socials de la ciutat dels desordres

La gènesi d’un eix d’ordre en la ciutat dels desordres

Els desconeguts vestigis militars del segle XVIII que han donat nom a un barri

Un espai on podem passejar entre les dues muralles romanes de Barcino

«Les restes d’una antiga escola per orfes i desamparats ocultes emmig del bosc»

«L'endemà el van trobar mort al costat d'una carta que deia que s’havia suïcidat amb un verí que feia molt de temps que guardava per evitar la "infàmia del patíbul"»

El barri encara celebra ara unes festes que abans es celebraven davant les muralles de Barcelona

L'espai és desconegut per la majoria de la població i algunes de les seves làpides van ser emprades com a material d'obra

Perduts entre matolls, en un indret de vistes privilegiades de la ciutat, encara existeixen les restes d'un antic convent

Descobrim la desconeguda sortida inferior del túnel i la infraestructura aqüifera del segle XIX

Les sigles CNT-FAI encara visibles a la façana d’un local religiós

Els terrenys que ara ocupa el mercat havien estat escenari d’execucions públiques

«Les restes abandonades de la infraestructura del funicular del Palau Nacional passen sovint desapercebudes»

«Us recomano que seieu en alguna de les bancades i resteu una estona en silenci, pensant en tot el patiment que els graciencs i gracienques dels anys 30 van sentir entre aquelles parets subterrànies, amb l’angoixa de saber que en sortit potser haurien perdut casa seva, amistats o familiars»

Perill de desaparició imminent del bressol del teatre català per transformar-se en un bar

Vuitanta anys del brutal bombardeig de l'escola Milà i Fontanals del Raval

«Mentre la comunitat científica i paisans que no en tenien ni idea però s’apuntaven a qualsevol polèmica discutien, els morts anaven comptant-se per centenars»

«A escala reduïda, al Ravak es reprodueix el mateix tipus d'arquitectura que a l'Eixample en majúscula: vies totalment rectilínies amb edificis residencials d'unes quantes plantes i els famosos xamfrans a les cantonades»

«I quin és l’origen d’aquest homenatge al fundador del principal partit feixista de la història d’Espanya?»

«Per norma, per dignitat més aviat, una ciutat no hauria de tenir carrers dedicats a qui l'han bombardejat o han ajudat a fer-ho»

«I quina fou la gesta d’aquest conseller? Per entendre-ho ens haurem de remuntar a 1416. Sis anys abans Martí l’Humà, darrer Rei del Casal Català, va morir deixant un plet successori obert que va desembocar en la implantació mitjançant el Compromís de Casp»

El veí que la té més grossa

De claustre nudista, amb monges "lleugeres de vestimenta", a pati d’escola