Va néixer a Sant Celoni el 8 d’agost de 1959. Casat i quatre fills. Continua vivint a Sant Celoni, capital de la comarca natural del Baix Montseny. Prové d’una família modesta i treballadora. Els seus pares el van educar perquè anés a estudiar a la universitat en una època, encara sota el franquisme, molta gent deixava els estudis per anar a treballar als 14 anys.
Fins el 4t de Batxiller va estudiar a La Salle Sant Celoni, dels 6 als 14 anys. Els tres anys següents va estudiar a l’Institut de Cardedeu, fins el COU. Acabat el curs va decidir matricular-se a la Facultat de Ciències de la Informació. Tenia algun dubte de si fer Magisteri, però volia ser locutor de ràdio. De petit s’inventava partits de futbol i els radiava. Moltes vegades treia el volum de la televisió i també feia de locutor. La professió l’ha portat per altres camins, dels quals n’està molt satisfet.
Va tenir l’oportunitat d’agafar experiència professional mentre estudiava la carrera sent corresponsal del Diari Avui a finals dels anys setanta i també dirigint la revista Esclat del CEASC a Sant Celoni. Ho compaginava fent tasques de comunicació en una empresa d’un familiar. Un cop acabada la carrera l’any 1982 va haver de fer la "mili" a Badajoz (Extremadura), que tenia prorrogada des de feia tres anys.
Acabat el servei militar va començar la tasca de trobar feina i va tenir la sort de poder participar en els inicis dels serveis informatius de Catalunya Ràdio. Va ser una etapa curta (1984-1985) ja que li va sortir l’oportunitat d’entrar a Televisió Espanyola a Sant Cugat, on va ser-hi quatre anys (1985-1989). En aquesta època va ser quan va veure molt clar que el seu destí havia de ser la premsa local i comarcal i la idea es va anar madurant.
La trucada d’una amiga oferint-li formar part d’un projecte de ràdio mancomunada de cinc municipis del Vallès Oriental va ser clau per fer el tomb. El va acceptar i un grup de sis periodistes van engegar el projecte de Ràdio 7 Vallès, aprofitant les instal·lacions de l’antiga Ràdio G! de Granollers. En va formar part del 1990-1992. A partir d’aquí va començar el seu projecte particular.
Amb 33 anys encara era jove per embarcar-se amb alguna cosa i deixar-ho córrer si no sortia bé. I així va crear la Vila, revista del Baix Montseny. La seu central a Sant Celoni però donant veu a la resta de municipis. Ha estat el primer projecte local i comarcal baixmontsenyenc amb aquest abast.
La revista amb poc temps es va convertir en un referent a la zona i l’ha poguda mantenir durant vint-i-vuit anys, fins el 2018, quan la crisi econòmica va fer inviable seguir amb la publicació. Un projecte que l’ha donat molt perquè se l’ha estimat com un fill més. Gràcies a la Vila se l’han obert altres possibilitats comunicatives en diferents sectors de caire institucional, polític, empresarial i cultural. I una d’aquestes oportunitats ha estat NacióBaixMontseny des del seu inici.
Ara, amb 63 anys té l'interès en seguir aportant la seva experiència en el món de la comunicació. L'atrau el repte de poder interrelacionar-me amb noves generacions de periodistes i el coneixement de les xarxes socials. Troba molt interessant poder compartir maneres de veure la professió. Tots podem aprendre de tots.
La seva obra és la revista la Vila. L’arxiu que he deixat al municipi segur que amb el pas dels anys serà d’un gran valor històric.
Entrevistes al conseller Jordi Turull; el conseller Francesc Homs; el parlamentari i director general de Comunicació del Govern de la Generalitat, Jordi Cuninal; el diputat a Madrid Joan Tardà; i el president de Creu Roja Catalunya, Josep Quitet.
Persona justa, encara que a vegades la justícia es pot entendre de moltes maneres diferents. Procura ser tan familiar com pot, que el temps passa ràpid i més enllà de la feina li agrada molt caminar per la muntanya. Pel Montseny i pel Montnegre, però també a altres llocs. També és molt de platja i molt futbolero. S'entreté amb un hort al pati de casa seva, fa trobades d’amics i llegeix.