estrena star wars

George Lucas, l'home que va canviar el cinema

El creador de la saga "Star Wars" va ser un visionari que va remoure els fonaments on se sustentava la indústria cinematogràfica | El primer film d'aventures intergalàctiques va venir amb un control total sobre el marxandatge | Productor de films com "Indiana Jones", va ser també el fundador de les companyies Lucasfilms i LucasArts, revolucionàries en el camp del cinema i dels jocs d'ordinador

per Esteve Plantada, 16 de desembre de 2015 a les 22:30 |
George Lucas, creador de «Star Wars» | LucasFilms Ltd
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Era l'any 1977 quan va estrenar Star Wars sense que ningú sabés predir l'èxit que comportaria. Més enllà de ser la pel·lícula més taquillera de l'any, l'estrena i el posterior èxit mundial van convertir el film en un mite, amb un univers propi, ampli i addictiu, amb regles pròpies, amb personatges icònics, amb uns fets llegendaris que se sap tothom, de principi a final. Lucas i la seva guerra intergalàctica de noves esperances van canviar el cinema, de dalt a baix.

Bregat com a incipient director en el món dels curtmetratges, George Lucas (Modesto, California, 1944) va realitzar diverses obres de culte que ara són pràcticament introbables. Entre elles, THX 1138 4EB: The Electronic Labyrinth (1967), que li va valer un premi de l'escola de cinema i una beca per assistir al rodatge d'un film als estudis de la Warner Bros. La pel·lícula escollida va acabar sent Finian's Rainbow (1967), que seria dirigida per Francis Ford Coppola i que va suposar l'inici d'una amistat i d'una fructífera relació artística.


Coppola i Spielberg, dos aliats que remourien els fonaments de les "majors"

Aquella unió va fer que els dos cineastes fundessin la productora American Zoetrope, que va venir amb una proposta de Coppola a Lucas que aquest no refusaria: l'ampliació del curtmetratge THX 1138 4EB: The Electronic Labyrinth fins a convertir-lo en el fim THX 1138 (1971), títol que es va convertir en el primer llargmetratge del creador de Star Wars. L'obra, protagonitzada per Robert Duvall i Donald Pleasence, va esdevenir, gairebé immediatament, un film de culte, en una raresa que encara avui passa de mà en mà entre els cinèfils més intrèpids.

 

Steven Spielberg, George Lucas i Harrison Ford, durant el rodatge d'«Indiana Jones»


Després d'aquella primera temptativa vingué American Graffiti (1973), un retrat de la joventut americana dels anys 60 que va suposar el descobriment d'un altre nom clau de l'engranatge, l'actor Harrison Ford. Convertida en tota una fita per als crítics de l'època, la pel·lícula mantenia un elegant ritme narratiu i esbossava les ganes d'arribar a un gran públic que n'adoptés el discurs generacional.


El film va guanyar el Globus d'Or com a Millor pel·lícula de comèdia i va rebre una nominació als Oscar com a Millor director i com a Millor pel·lícula de l'any. La posterior connexió entre Ford i Lucas ja és història, trobant-se de nou a la saga Star Wars i a les aventures d'Indiana Jones, dirigides per un altre dels caps del grup de nous cineastes que havien de canviar el món i que van posar potes enlaire els fonaments de les "majors": Steven Spielberg.

Star Wars, la peça mestra del canvi de paradigma

El canvi, però, encara hauria d'esperar, tot i que era ja a tocar. L'èxit d'American Graffiti no havia estat suficient, malgrat tot, com per a seduir els grans estudis de Hollywood amb la idea de rodar un film de ciència-ficció, ambientat a l'espai i on hi havia batalles, naus, combats, amors i humor a tort i a dret. Un projecte tan ambiciós com el de Star Wars (1977) necessitava fe cega i la pel·lícula es va haver d'afrontar amb un pressupost altíssim, però més baix del previst -l'absència de grans efectes es notòria, obviant al màxim els grans decorats i les lluites, centrant-se en el cos a cos i en una mis-en-scène pràcticament teatral–.

Però la llavor ja era plantada: Star Wars, que va ser refusada una vegada rere una altre per diversos estudis, va arribar, finalment, a les mans dels executius de 20th Century Fox, que va decidir apostar pel film, però amb algunes condicions. Lucas va arribar a un acord per cedir el seu salari com a director de la pel·lícula i per mantenir, a canvi, el 40% en els guanys de taquilla. A més, en una jugada mestra, Lucas es quedaria amb els guanys en marxandatge que generés el film.
 

Aquesta va ser la clau d'una nova manera d'entendre la indústria del cinema, pensada a la dècada dels 70 per un jove director que confiava en allò que volia fer i que no va tenir por de fer-ho, en cap moment. El "blockbuster" patiria una sotragada autoral, reforçada per l'estrena recent de Tiburón (Jaws, 1975) –un èxit gràcies als més de cent milions de dòlars de recaptació aconseguits als EUA– i que arribaria a la consolidació amb les aventures d'Indiana Jones a la recerca de l'Arca Perduda, dirigida per Spielberg, produïda per Lucas i amb Ford de protagonista.

El nou paradigma havia començat a canviar amb l'estrena més visionària de Lucas, Star Wars, amb un èxit reforçat per una vida més enllà de la pantalla: la venda estratosfèrica de ninots, nines, disfresses, jocs, llibres i centenars de gadgets diversos, van fer milionari el seu creador i va fer possible que aquest no necessités, mai més, l'ajuda econòmica ni logística d'un gran estudi. L'univers que es va anar fent cada vegada més gran, amb produccions i projectes, amb èxit rere èxit i amb la certesa que el cinema, fins i tot el més comercial, havia de confiar en els autors. George Lucas va ser el primer en proposar un nou tauler de joc: saber esprémer allò que hi havia al voltant d'una pel·lícula i que ningú abans havia sabut aprofitar. I saber rendibilitzar la màgia d'una història immortal.
 
Un món nou, també en jocs: LucasArts
El ventall va obrir-se i Lucas ja tenia dues empreses punteres en el món del cinema: la productora Lucasfilm Ltd. i la companyia d'efectes especials Industrial Light & Magic, fundades poc abans del gran èxit de Star Wars IV: A new hope. La maquinària es va anar fent gran amb la creació de LucasArts.

D'aquest segell són alguns dels jocs més memorables dels vuitanta, sobretot en el camp de la simulació i les aventures gràfiques, essent un gran exemple els genials Maniac Mansion (1987) o Secret of Monkey Island (1990), un joc que ha estat una influència reconeguda en la creació dels personatges de la saga cinematogràfica de Pirates del Carib.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació