Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

eleccions espanyoles 20-D: un dia amb el candidat

​Un dia amb Gabriel Rufián: «Ser de l'Espanyol és marxista»

NacióDigital acompanya el candidat d'ERC durant una jornada de campanya | Creu que el procés independentista necessita una Convergència "forta" per tirar endavant | El seu avi, de tall conservador, li va fer veure que no importa tant la ideologia com el comportament de les persones

per Pere Gendrau, Sabadell/Barcelona, 15 de desembre de 2015 a les 07:40 |
Gabriel Rufián, al cotxe camí de l'Hotel Palace | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ens trobem amb el cap de llista d'ERC al Congrés a dos quarts de nou del matí a L'obrador, una cafeteria i local de degustació al rovell de l'ou de Sabadell per tal d'iniciar un seguiment d'un dia de campanya a NacióDigital. El que més sorprèn de Gabriel Rufián, tot just arribar, és l'energia que porta a sobre. Després de deu dies de campanya, no sembla gens cansat, ni tan sols al matí. Preguntat sobre això, explica que el rodatge a Súmate i a l'ANC l'ha preparat per afrontar un ritme vertiginós. També hi ajuda que no fuma i fa cara de portar una vida saludable. 
 

Un cartell de Gabriel Rufián a la plaça del Dr Robert de Sabadell. Foto: Adrià Costa


Abans de pujar al cotxe amb el Jordi, la persona que l'acompanya a tot arreu on va fins el 20 de desembre, explica davant d'un tallat que viu amb il·lusió la campanya i que no es mira les enquestes. No vol que l'afectin ni en positiu ni en negatiu. L'únic que li minva l'estat d'ànim és la poca estona que pot passar amb el seu fill. "Només el veig quan dorm", explica amb pena. I tot seguit afegeix que no contempla estar durant molts anys fent política. Però ara toca fer-ne, així que puja el cotxe i anem cap a Barcelona, rumb a les cotxeres de Sants.
 

Quedem amb Gabriel Rufián en na cafeteria del centre de Sabadell. Foto: Adrià Costa


Durant el trajecte, Gabriel Rufián aprofita per fer una entrevista telefònica amb un diari comarcal. Qui sap si és la paternitat o fruit del seu caràcter, però no s'inquieta durant les tres vegades en què es talla la conversa. Hi ajuda el fet de no conduir, i no perquè no tingui carnet. Havia portat un cotxe, però treballant al centre de Barcelona va optar pel transport públic. Assegura que preferiria anar sempre amb el bus dels periodistes, perquè li agrada el tracte habitual amb la premsa. Però la programació d'actes, frenètica, l'hi impedeix. 

A favor d'una Convergència "forta"


Alternant amb l'entrevista telefònica i amb quatre cops d'ull a les notes de l'acte que farà al cap de poca estona, conversem amb Rufián sobre la llengua, sobre la relació Convergència-Esquerra, i sobre la campanya en general. Explica que el fet d'alternar el català i el castellà, aquests dies, és purament estratègic, tot i que ell pensa en castellà i s'expressa millor en aquesta llengua. Caldrà esperar al procés constituent, diu, per decidir quin estatus ha de tenir el castellà a la futura república catalana. Però el que té clar és que s'ha de protegir el català, i que la immersió lingüística no és "necessària" sinó "imprescindible". 
 

Rufián aprofita el trajecte entre Sabadell i Barcelona per fer una entrevista telefònica.. Foto: Adrià Costa


Pel que fa a la relació amb CDC, Rufián és categòric: "Cal una Convergència forta per tirar el procés endavant". En aquest sentit, confessa el "respecte" que li feia el primer acte convergent a què va assistir. Es tracta de l'acte de Molins de Rei, en què Artur Mas va carregar contra Podem. Hi anava amb cert temor perquè es considera "a les antípodes ideològiques" d'aquest partit, però va quedar molt satisfet de la bona acollida que va rebre per part dels dirigents i militants, i la valoració que li van fer de la feina a Súmate. A les antípodes, per tant, també del sectarisme. 

Arribem a Sants a l'hora precisa, fent bona la definició que Rufián fa del seu acompanyant: "És com un rellotge suís". Allà, el cap de llista es troba amb el número dos, Joan Tardà, i es confirma la bona sintonia que mantenen per l'abraçada i els cops de palmell afectuosos que li fa el ja veterà diputat al Congrés. És una relació que s'acosta a la paterno-filial, tant per la generació com per l'orgull amb què Tardà es mira aquest quadre nascut a Santa Coloma i producte paradigmàtic d'una immersió que ha defensat a capa i espasa.
 

Gabriel Rufián arriba a les Cotxeres de Sants per participar a la jornada «Sindicalistes de la República» . Foto: Adrià Costa


L'ombra de Pallach 

L'acte del matí, titulat "Sindicalistes de la República Catalana", és una mostra del debat que hi ha sobre com ha de ser el moviment sindical del nou país. Abans de Rufián, parlen diverses persones, com ara Cèlia Ros, impulsora de l'UGT i exmilitant del PSC de Pallach. L'ombra d'aquest socialista històric plana sobre la sala. Ros recorda que, segons Pallach, no hi havia altra manera de construir el socialisme que a partir de la democràcia. Tardà recull, després, aquest testimoni: "Hem de capgirar-ho tot; a ERC som uns socialdemòcrates radicals, sense ser una colla de bolxevics". 

Mentre Tardà parla, Rufián se'l mira amb cara d'aprovació. I deixa anar una rialla, compartida per tota la sala, quan el seu company de tàndem reclama tenir en compte el "factor humà" a l'hora d'enfocar l'àmbit sindical. "És positivista i poc marxista, però no passa res", assenyala Tardà. De fet, es pot dir que el caràcter liberal i humanista és un tret de Rufián. Durant el trajecte amb cotxe, explicava que el seu avi, conservador i mestre improvisat dels infants del barri, li va mostrar que la ideologia no és tan important com la manera de comportar-se. 
 

Gabriel Rufián i Anna Simó escolten la intervenció de Joan Tardà la jornada «Sindicalistes de la República». Foto: Adrià Costa


Baixant amb l'ascensor, des de la quarta planta on es fa l'acte, sorgeix un dels comentaris més graciosos i suggeridors del dia. Abans, Rufián s'havia trobat amb un quadre independentista de CCOO, que com ell és periquito. Junts havien anat a veure un RCD Espanyol-Màlaga a Cornellà, i estaven comentant la recent destitució de Sergio González a la banqueta blanc-i-blava. Rufián no és perico per tradició familiar ni res d'això, sinó perquè simpatitza amb l'equip feble al costat de l'omnipresent Barça. "Ser de l'Espanyol és marxista", comenta divertit tot baixant cap al carrer. 

L'altra anècdota del moment és el comentari que li fa una responsable de premsa del partit: "Me'n vaig a posar uns talons per l'acte del Palace". "Això és molt patriarcal", li respon Rufián. Més enllà de la broma, les paraules del candidat d'Esquerra mostren la proximitat ideològica i també de vocabulari que té amb la CUP. Més endavant, es refereix als "malanomenats recursos humans", termes amb què els cupaires se sentirien més que reflectits.
 

Gabriel Rufián durant la seva intervenció de clausura de la jornada «Sindicalistes de la República» . Foto: Adrià Costa


Contra els estereotips juvenils

Sortim de les cotxeres i ens n'anem cap al Palace, on Rufián té el dinar amb Barcelona Tribuna. Si fa uns anys li haguessin dit que faria un dinar informatiu en aquest hotel de Barcelona, no s'ho hauria cregut. I confessa que no s'hi sent massa còmode. No obstant això, creu que els partits d'esquerres no poden renunciar a fer arribar el seu missatge a l'empresariat i a comptar amb els seus actors. I, parlant d'això, hi afegeix un comentari sobre la seva estètica, de bon vestir: "Els fas molta més por si no et poden catalogar". 

Tant la intervenció de Sants com la de després, al Palace, estan escrites prèviament. Gabriel Rufián lamenta haver de cenyir-se al paper, perquè no li agrada gens. Alhora, però, reconeix que en alguns àmbits s'han de portar les coses preparades, perquè s'han de donar missatges clars i consensuats amb el partit. No obstant això, en ambdós casos, intenta afegir-hi alguns elements de collita pròpia, com ara que "el neoliberalisme es cura servint cafès a quatre euros l'hora durant deu hores". Es confirma, així, l'escola de formació que per a molts han estat les organitzacions de la societat civil sobiranista. 
 

Gabriel Rufián arribant a l'Hotel Palace. Foto: Adrià Costa


Abans d'entrar a l'acte de Barcelona Tribuna, Rufián es veu obligat a despatxar amb els responsables del partit a peu de carrer. Malgrat el seu rellotge suís, l'agenda comprimida el fa arribar tard, i s'anul·la la reunió que tenia prevista per preparar el dinar informatiu. L'escena l'aprofita un jove que li demana de fer-se una selfie, una foto disparada per ell mateix amb el mòbil. "Molta sort al Congrés", li desitja. Caldrà esperar fins al 20-D per veure com el cap de llista d'ERC i la resta d'integrants de la candidatura han connectat amb el públic jove i metropolità.

Falsos liberals

El dinar, tot i les condicions de l'escenari, només compta amb la presència del president de PIMEC, Josep González, i també amb el candidat a la presidència del Futbol Club Barcelona Agustí Benedito. És molt minsa la presència empresarial, tot i les perspectives electorals d'Esquerra. I això mostra com els cercles de poder mediàtic i institucional encara controlen els mecanismes d'activació.
 

Gabriel Rufián al fòrum Tribuna Barcelona. Foto: Adrià Costa


De la conferència de Rufián, en destaquen dos moments curiosos. El primer és quan el cap de llista republicà es refereix als "liberals que només estan pendents del BOE" i que, per tant, des de la seva perspectiva, "no són tan liberals". El número cinc de la llista, Joan Capdevila, posa cara de Déu n'hi dó. Al cap d'uns minuts, li comenta mig enfadat i mig divertit: "M'has agafat tot el discurs que els volia fer als de PIMEC". Capdevila té una cita, al cap de poca estona, amb membres d'aquesta patronal. 

L'altre anècdota del dinar és quan el candidat ha de respondre a les preguntes de periodistes i Maria Xinxó, de 8tv, li pregunta si, en qualitat de cap de personal, hauria triat Francesc Homs per encapçalar la llista de Democràcia i Llibertat. Rufián riu i sua quan l'hi plantegen. "És bona", respon al cap d'uns segons, tot afegint que no vol interferir en les decisions d'altres partits. 
 

Després de la seva conferència al fòrum Tribuna Barcelona, Rufián es dirigeix a la seu de l'UGT. Foto: Adrià Costa


Jara i Serrat

Abans de marxar del Palace, Rufián encara ha d'atendre una entrevista ràpida i improvisada, d'aquelles de "aquí te pillo y aquí te mato". El pa de cada dia d'una campanya electoral. I amb el temps just se'n va cap a la seu de l'UGT, al Raval. Allà, es torna a trobar amb Tardà, que està atenent els problemes d'una prostituta de la zona amb anys a sobre. Això, després d'una passejadeta en què ens explica que, a més d'Antonio Vega, s'ha fet un fart de sentir Víctor Jara i Joan Manuel Serrat al cotxe dels seus pares. 

La reunió amb els màxims representants de l'UGT i de CCOO de Catalunya, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego, és a porta tancada. Però abans encara hi ha un moment per una confessió: la campanya entra en la fase més decisiva i serà molt important el debat de TV3. Amb aquesta conclusió, acomiadem el cap de llista d'ERC al Congrés, que encara ha d'afrontar un acte electoral a Manresa. Queden quatre dies de carretera i manta. 
 

Rufián i Tardà es reuneixen amb Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez. Foto: Adrià Costa

 

Després de cloure la jornada, Rufián conversa amb els periodistes que han cobert l'acte. Foto: Adrià Costa

 

Rufián acomiadant-se Cesc Poch, sindicalista de la UGT. Foto: Adrià Costa

 

Gabriel Rufián, al centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa

 

Gabriel Rufián es troba amb Joan Tardà a les portes de la seu de la UGT. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació